La transformació digital de la promoció de la salut

Andrés Fontalba
Mental fugit

L'envelliment poblacional i l'increment de les malalties cròniques són fenòmens que van units i que mostren una alarmant tendència creixent els darrers anys. El 2050 serem el tercer país amb la població més envellida del món, per darrere del Japó i Corea del Sud, la qual cosa suposarà un augment de la cronicitat, amb una prevalença més alta de malalties complexes, i exigirà una nova transformació digital tant del sistema com de les estratègies de promoció de la salut. 

Models d'èxit en atenció primària i salut mental

Andrés Fontalba
Mental fugit

Les xifres d'incidència dels trastorns mentals lleus i moderats són molt elevades, com també ho són les xifres de consum d'ansiolítics i antidepressius. Un estudi de l'Organització Mundial de la Salut destaca que durant el primer any de la pandèmia, la prevalença mundial de l'ansietat i la depressió va augmentar un 25%. Una de les principals causes d'aquest increment va ser l'estrès sense precedents que va causar l'aïllament social provocat per la pandèmia, factor al qual s'han d'afegir altres condicionants com les limitacions de les persones a l'hora de treballar, rebre suport dels seus éssers estimats i participar en activitats comunitàries. Altres factors que van conduir a alts nivells d'ansietat i depressió van ser la solitud, la por a la infecció, al patiment i a la mort, tant pròpia com dels éssers estimats, el dolor després del dol i les preocupacions econòmiques. Entre el personal sanitari, l'esgotament va ser una de les principals causes dels pensaments suïcides.

Estrès bèl·lic

Andrés Fontalba
Mental fugit

Font: EFE

L'estrès és una reacció adaptativa. Quan es produeix un canvi apareix un esforç per afrontar el nou repte i, d'aquesta manera, l'organisme s'adapta i pot experimentar emocions, fins i tot agradables, davant d'aquest procés. En aquest cas, l'estrès és estimulant i motivador. Per desgràcia, en situacions tan angoixants com les que provoca el conflicte bèl·lic actual, l'estrès es fa tan intens que és greument perjudicial per a la salut i una de les seves conseqüències més severes és el trastorn per estrès posttraumàtic, una malaltia que sorgeix com a reacció tardana a situacions extremadament amenaçadores o catastròfiques. Aquest trastorn es caracteritza  per la repetició d'episodis en els quals es reviu l'esdeveniment traumàtic en forma de somnis, flashbacks o records intrusius, sovint acompanyats d'entumiment emocional i dissociació. Pot implicar una desafecció dels altres i l'evitació d'activitats que recordin l'esdeveniment. L'ansietat i la depressió també poden ser presents i l'abús de substàncies i les idees de suïcidi són freqüents.

El poder dels influencers en els missatges de salut

Andrés Fontalba

Mental fugit

Els ídols són figures o imatges que representen éssers sobrenaturals o deïtats que, des de les civilitzacions més antigues, són adorats com si fossin la divinitat mateixa. Avui dia, els ídols moderns continuen gaudint d'una poderosa capacitat d'atracció. Un influencer és una persona que, per la seva presència i influència a les xarxes socials, té credibilitat en un àmbit concret i pot arribar a esdevenir un prescriptor molt interessant per a qualsevol marca o producte. És a dir, queda investit d'autoritat i legitimat pel seu públic per parlar de qualsevol assumpte del qual és referent i com més opinions i reaccions genera per part dels usuaris, més important és. Estem immersos en un gran canvi d'hàbits de vida on les plataformes digitals substitueixen la televisió tradicional, la qual cosa ens porta a estar exposats a grans quantitats de publicitat i a mètodes molt més subtils encara. Qualsevol producte pot aparèixer dins d'una imatge o un vídeo que en principi sembla destinat exclusivament a l'entreteniment, la qual cosa el fa menys intrusiu i, per tant, més difícil de reconèixer. I dins de tot l'espectre de la població diana a la qual pot anar dirigit, els nens sempre han estat un grup objectiu important, tant pel seu impacte en les decisions de compra dels pares com també pel seu paper com a futurs consumidors adults.

El poder d'una trucada

Andrés Fontalba
Mental fugit

Com a societat, els darrers mesos hem canviat la manera de comportar-nos. I tot i que molts dels  canvis continuen, alguns ja s'han consolidat i han vingut per quedar-se. Un d'aquests canvis ha estat l'ús de trucades telefòniques per al seguiment remot de pacients que no poden assistir a la consulta. Amb una trucada telefònica es pot compartir informació puntual, com ara el resultat d'una prova diagnòstica, o atendre una demanda concreta d'un pacient, però un dels efectes més poderosos que han produït aquestes trucades és que, si es fan de manera empàtica, també són capaces d'alleujar la solitud, l'ansietat i la depressió.

Tres claus de l'èxit en la gestió del canvi

Andrés Fontalba
Mental fugit

La gestió del canvi és un procés vital que acompanya tant les persones com els sistemes i les organitzacions als quals pertanyem. Funciona tant en l'àmbit individual com en el col·lectiu i adquireix especial importància en el camp de la salut. Una de les característiques de l'escenari sanitari és la incertesa en què es mou, posada en relleu especialment a l'actual pandèmia. La resposta inicial davant aquesta incertesa és buscar postures que afavoreixin l'estabilitat i la predictibilitat per reduir l'ansietat que ens podria provocar el desconeixement del que passarà a mitjà o llarg termini, associada a sentiments de temor o falta de seguretat. Això ens pot portar a rebutjar, gairebé sense pensar-ho, noves idees, propostes o canvis que podrien ser necessaris i oportuns, i alhora explica per què moltes organitzacions no arriben a implantar ni el 70% dels canvis que es proposen. A la banda oposada, la incertesa afavoreix la supervivència i l'adaptació ja que és provocadora de canvis i, encara que aquests canvis atemptin contra la nostra necessitat de tenir un ambient estable, són omnipresents en la majoria d'àmbits de l'atenció sanitària. Entre els processos de canvi més rellevants es troben els avenços tecnològics, l'envelliment de la població, els canvis en els patrons de malaltia i els nous descobriments en el camp dels procediments diagnòstics i tractaments.

Entrenar l'empatia

Andrés Fontalba
Mental fugit

La comunicació és l'habilitat més important per a un professional de la salut. Una comunicació eficient és aquella en què el terapeuta se sent segur d'haver escoltat i registrat realment les necessitats de l'usuari i, gràcies a això, li pot brindar una atenció personalitzada. L'empatia és la capacitat de percebre, comprendre i compartir els sentiments, els pensaments i les emocions dels altres, basada en el reconeixement de l'altre com una persona similar a nosaltres, amb ment pròpia. Les dues parts es beneficien clarament d'aquesta empatia i els pacients que experimenten empatia durant el tractament obtenen més bons resultats i més possibilitats de recuperació. Al seu torn, els professionals amb nivells més alts d'empatia treballen de manera més eficient i productiva i manifesten més satisfacció amb el desenvolupament professional.

Hi ha un ampli consens sobre les bondats i els beneficis de l'empatia i, alhora, sobre com el sistema i la nostra manera de comportar-nos i comunicar-nos la poden dificultar seriosament. Fins a un 70% dels professionals han arribat a manifestar que es troben amb aquestes barreres. Moltes vegades, els professionals i els pacients tenen punts de vista molt diferents sobre les seves habilitats de comunicació. Una comunicació determinada pot ser autopercebuda com a satisfactòria per una de les parts, mentre que l'altra manifesta no sentir-se escoltada ni compresa, com si els dos protagonistes haguessin estat en dues realitats completament diferents. Hi pot haver moltes raons i les més documentades són la demanda assistencial elevada, la manca de temps, l'aproximació i l'enfocament terapèutics, l'absència de formació en aquestes habilitats i les diferències en l'estatus socioeconòmic. Si, a més a més, en la situació actual, hi afegim la pressió assistencial, l'ansietat, la manca d'autoconsciència i la manca d'una formació adequada, aquests elements tampoc faciliten el desenvolupament de l'empatia i es perden moltes oportunitats d'utilitzar-la.

Entre tots aquests factors, l'educació i l'entrenament són clarament modificables. Cada vegada disposem de més evidències que sustenten la necessitat de treballar aquestes habilitats comunicacionals de manera permanent. S'ha demostrat que l'adquisició de competències en comunicació contribueix en gran manera a millorar la relació terapèutica. Els professionals que completen aquesta formació tenen més probabilitats de detectar les emocions i l'evolució dels pacients i, per tant, d'explorar i satisfer les seves necessitats. L'educació es pot donar mitjançant el treball pràctic, suports virtuals, role playing i aprenentatge experimental. Els models amb més èxit tenen com a objectiu millorar en els professionals les habilitats de detecció de signes subtils no verbals d'emocions, tant en ells mateixos com en els pacients, que els faculten per poder oferir una resposta de suport i faciliten la resolució dels conflictes que poden aparèixer en la comunicació. 

Davant els reptes actuals, arriba el moment d'enfortir i impulsar aquesta classe de programes, d'implantar-los de forma estandarditzada i generalitzada, i que la formació relacionada amb l'empatia i la compassió s'incorpori a tots els itineraris formatius i a la pràctica clínica habitual. 

7 maneres de desconnectar de la pandèmia

El sentiment que més ha acompanyat la pandèmia causada pel SARS-COV2 ha estat la por, por que a més a més s'ha amplificat a causa de la baixa capacitat de control davant els escenaris que s'han anat produint, com també per una limitada capacitat de predicció del que passarà en el futur. Ja s'han analitzat en profunditat les prediccions excessivament optimistes que es van fer al començament, fonamentades en biaixos cognitius que sobreestimaven l'evolució de la  pandèmia. Aquesta por és més intensa i posa en un risc més gran les persones amb malalties cròniques físiques o mentals, aquelles que tenen menys suport social i, pel que fa a les professions, totes les que treballen en serveis essencials i especialment en el sector sanitari, entre altres causes perquè temen contagiar els seus familiars. S'han documentat casos en què la por a la infecció porta a desenllaços tan terribles com el suïcidi, fins i tot de persones que pensaven que havien contret la infecció i l'autòpsia posterior l'ha descartada.

Les expectatives en salut influeixen en el resultat

Nota dels editors: Aquest post va ser publicat el 13 de març, però degut a l'avenç de l'epidèmia que es vivia en aquell moment, creiem que no va merèixer l'atenció habitual dels nostres lectors, per la qual cosa hem decidit donar-li una segona oportunitat.

A la recerca de la dona perfecta, Pigmalió es va enamorar de la seva estàtua Galatea. El seu desig era tan gran, segons explica Ovidi a Les metamorfosis, que l'estàtua va esdevenir humana. Quan es produeix l'efecte Pigmalió, les expectatives que tenim influeixen en el comportament fins al punt que la manera com actuem és precisament la que provoca el resultat esperat. Les nostres creences també influeixen en altres persones i d'aquesta manera busquem que les nostres expectatives siguin certes i es facin realitat amb conductes que tendeixin a confirmar-les. Aquest efecte també es coneix amb el nom de "profecia autocomplerta" i significa que farem tot el possible perquè allò que creiem que passarà, finalment es faci realitat.

La importància dels aplaudiments

L'epidèmia de COVID-19 ha esdevingut el gran estressor dels nostres temps. Particularment perquè es tracta d'una nova infecció viral desconeguda fins ara, que no té vacuna i que ara com ara només es pot tractar de manera simptomàtica. Ja hi ha estudis publicats en els quals es demostren nivells d'ansietat elevats en els professionals sanitaris i en la població general que han aparegut en epidèmies infeccioses prèvies o en altres llocs del món afectats abans per aquesta pandèmia, com la Xina. A més, per prevenir el contagi, els professionals que estan en primera línia utilitzen equips de protecció individual complexos i incòmodes (vestits impermeables, màscares, ulleres i guants, entre d'altres), l'ús prolongat dels quals és si més no incòmode i també pot ser una causa d'estrès addicional a la feina. Davant aquesta gran amenaça, l'autoeficàcia influeix en la capacitat de resposta i d'afrontament de l'estrès.  

Cibercondria: l'ús inadequat d'internet incrementa el malbaratament sanitari

El creixement d'internet ha fet que la informació de salut sigui més accessible que mai. Cada vegada més persones obtenen informació de salut a internet, que probablement s'ha convertit en el mètode més popular per obtenir coneixements en aquest camp. Internet ha aportat grans beneficis i oportunitats, com ara oferir respostes instantànies sobre la naturalesa, la causa, prevenció i el tractament de qualsevol malaltia, així com recomanacions per mantenir hàbits saludables, amb més aplicacions cada vegada en el camp de la salut. Ens podem connectar a internet amb múltiples dispositius (tauletes, smartphones), de manera que actualment a Espanya el 93% de la població té connexió a internet. Tanmateix, les persones que estan angoixades o ansioses a causa de la seva salut poden accedir a Internet amb el propòsit d'autodiagnosticar-se i així presumptament tranquil·litzar-se. Aquesta recerca de continguts sobre malalties té com a objectiu alleujar l'ansietat, però produeix precisament el fenomen contrari i incrementa l'estrès i la preocupació. I això és encara pitjor si la informació obtinguda  és inexacta, incompleta i errònia, com s'esdevé en múltiples ocasions.

El suport emocional als pacients amb càncer, a propòsit de la psicooncologia

(Part I)

Si en el meu primer post, “I a nosaltres, quan ens toca?”, vaig abordar la necessitat d'impulsar la decisió clínica compartida en els trastorns mentals, a partir d'ara centraré el meu interès a comentar la importància que ha demostrat tenir suport emocional en el diagnòstic i tractament del càncer.

El diàleg clínic entre el metge i el pacient sobre el pronòstic i les cures del càncer en fases avançades influeix significativament en com avalua aquest tant els beneficis com els efectes secundaris del tractament. També afecta la manera com passa el temps en el període en què la seva vida acabarà i en com s'adapten els membres de la família a la malaltia i la mort del pacient. És molt important detectar les diferències personals quant a la necessitat de rebre informació. Mentre que un petit percentatge de pacients prefereix no ser informat, la major part considera molt valuosa tota la informació que rep relacionada amb el seu pronòstic i el seu tractament. L'intercanvi d'informació es produeix en una relació entre el professional i el pacient especialment sensible, en la qual han de mantenir una comunicació amb una càrrega emocional elevada i en la qual cal garantir que la informació sigui totalment compresa. És evident que el pacient, amb gran freqüència, presenta ansietat, entre molts altres factors, pels dubtes sobre el seu pronòstic, la càrrega familiar que ocasiona la malaltia o el resultat de les proves. I aquests nivells elevats d'ansietat afecten tant la relació interpersonal com el processament de la informació i de les decisions adoptades. És per tot això que la recerca en psicooncologia aporta diferents eines per afavorir tant el vincle terapèutic com la comprensió sobre la malaltia del pacient, tal com recull aquesta revisió recent.

Quan resoldrem les malalties mentals?

Un article publicat recentment a The New York Times  revisa la realitat de les expectatives dipositades en la psiquiatria biològica, que a les darreres dècades havia d'aclarir moltes incògnites en salut mental. La identificació d'anomalies al cervell havia d'explicar l'aparició d'una gran varietat de trastorns mentals, però aquestes expectatives no s'han complert ni és probable que es compleixin els propers anys.

Recomanacions d'exercici físic i relació amb la salut mental

L'informe Lalonde va marcar una fita, els anys setanta, en destacar la importància dels estils de vida en la salut, per sobre de les característiques del sistema sanitari o de la biologia de la persona i proposant un canvi del model basat en la “curació” per un que impulsés la “promoció de la salut”. Dins dels estils de vida més relacionats amb la salut s'inclou l'exercici físic. Ja ens advertia Plató: “La manca d'activitat destrueix la bona condició de tot ésser humà, mentre que el moviment i l'exercici físic la conserven”.

Migració i salut mental: el risc de l'exclusió

L'ésser humà ha aconseguit colonitzar totes les regions habitables del planeta gràcies a les migracions. A causa de moviments culturals, econòmics, polítics o geogràfics, la població s'ha desplaçat en massa des de la prehistòria fins als nostres dies, mitjançant moviments que en alguns casos han estat espontanis i en d'altres forçats. Es tracta, per tant, d'un procés de mobilitat íntimament lligat a nosaltres com a espècie. 

Actualment hi ha una percepció generalitzada de la migració com un fenomen recent, si bé les dades ens indiquen el contrari. Tot i que els fluxos migratoris internacionals han augmentat de manera considerable en termes absoluts (d'un total acumulat de 75 milions l'any 1960 a 214 milions el 2010) segons estimacions de les Nacions Unides, el percentatge sobre el total de la població mundial no s'ha alterat pràcticament (2,5 % el 1960, 2,9 % el 1990 i 3,1 % el 2010).

Salut mental: tractament involuntari i les seves conseqüències

“Si el senyor McMurphy no es vol prendre la medicació oral […], estic segura que l’hi podrem administrar d’una altra manera.”

El personatge de la infermera Mildred Ratched a Algú va volar sobre el niu del cucut presenta una figura seriosa, estricta, ordenada i autoritària, segura de si mateixa, i totes les seves actuacions les du a terme amb el convenciment ferm que s’adrecen al benestar dels pacients de qui té cura. Si li preguntéssim si té en compte el punt de vista dels pacients, respondria, sense dubte, afirmativament. L'exemple clar apareix en una discussió en què li demanen veure un partit de la lliga de beisbol a la televisió. Ella estableix que, per a qualsevol canvi en la programació habitual, cal el vot de tots, i amb això aconsegueix, finalment, imposar el seu punt de vista. En cap moment no dubtaria a fer servir la persuasió, la influència interpersonal, la inducció o fins i tot l'amenaça per garantir l'administració d'un tractament prescrit.

El repte del canvi climàtic: conseqüències en la salut mental

Des de l'època de les antigues civilitzacions d'Assíria i Babilònia, ens referim a una persona com a llunàtica quan pateix "bogeria" o es comporta com si en patís. Aleshores, molt sovint s'atribuïa la causa als cicles de la lluna, d'on prové el nom.

Necessitem des de sempre donar explicació als fenòmens del nostre voltant, i sobretot a aquells que ens generen incertesa, por o que posen en risc la persona o el seu entorn. Així ha passat amb el diagnòstic psiquiàtric i amb els intents de sistematitzar una classificació que els englobi a tots. D'aquí parteix el perill mateix de saturar-nos de paraules, comprovacions i judicis diagnòstics que poden sobredimensionar la nostra pròpia realitat fins a convertir-la en patològica.

Enfortir la salut mental

Segons la definició de l'OMS, la salut mental és “un estat de benestar en el qual la persona realitza les seves capacitats i és capaç de fer front a l'estrès normal de la vida, de treballar de manera productiva i de contribuir a la seva comunitat”.

Pensant en el cicle vital de les persones, les primeres etapes de la vida són fonamentals, ja que s'estableixen els costums que després ens acompanyen durant la nostra vida i es fixen tant les experiències positives com les traumàtiques. El benestar emocional és fonamental en el desenvolupament psicosocial de nens i joves. El desenvolupament d'activitats ha de contemplar l'educació i el manteniment del benestar emocional des d'una perspectiva multidisciplinària. Els nens, les nenes i els adolescents que se senten bé amb ells mateixos són capaços de gestionar millor els conflictes i de resistir les pressions negatives. Tendeixen a somriure amb més facilitat i a gaudir de la vida. Aquests nens i nenes són realistes i, en general, optimistes.

10 prioritats per integrar salut física i mental, segons The King’s Fund

El model d'atenció sanitària actual que classifica els pacients per sistemes o especialitats mèdiques parcel·la l'atenció de qualsevol problema de salut. L'atribució causal a les malalties segons la dicotomia psíquic vs orgànic impedeix veure el procés de les patologies en la seva totalitat i contribueix a que els pacients vagin amb el seu malestar d'un servei a un altre, amb el risc de sobreactuació en alguns casos o de no intervenir de forma global amb solucions integradores en altres casos complexos.

En paraules de Luis Chiozza, metge psicoanalista referent internacional en medicina psicosomàtica: "Quan diem, seguint a Weizsaecker, que tot allò corporal posseeix un sentit psicològic i tot el psíquic posseeix un correlat corporal, no pressuposem que un fenomen psíquic es converteixi en corporal o viceversa, sinó que l'existència mateixa del fenomen somàtic pot ser compresa en el seu sentit i l'existència mateixa del fenomen psíquic pot ser contemplada en el seu aspecte corporal."

Sobrediagnòstic en depressió: hi ha portes que és millor no obrir

Ho avisava la jove Cecília als seus 13 anys a la genial pel·lícula de Sofia Coppola, basada en la novel·la homònima, "Les verges suïcides":

-Òbviament doctor, vostè mai va ser una nena de 13 anys.

És evident que la depressió en nens i adolescents és una important causa de discapacitat i genera un gran patiment a la persona i tot el seu entorn, per la qual cosa cal un maneig específic i adaptat a les necessitats d'aquesta edat. Basant-se en la gravetat d'aquesta patologia, la disponibilitat d'eines de cribat eficaç en la detecció de depressió i d'un tractament que millora el pronòstic, la United States Preventive Task Force va recomanar en 2009 el cribat de depressió per a tots els adolescents en un entorn mèdic i integrat amb els serveis de salut mental, tot i no disposar d'assaigs previs que justifiquessin aquesta intervenció.