Enfortir la salut mental

Segons la definició de l'OMS, la salut mental és “un estat de benestar en el qual la persona realitza les seves capacitats i és capaç de fer front a l'estrès normal de la vida, de treballar de manera productiva i de contribuir a la seva comunitat”.

Pensant en el cicle vital de les persones, les primeres etapes de la vida són fonamentals, ja que s'estableixen els costums que després ens acompanyen durant la nostra vida i es fixen tant les experiències positives com les traumàtiques. El benestar emocional és fonamental en el desenvolupament psicosocial de nens i joves. El desenvolupament d'activitats ha de contemplar l'educació i el manteniment del benestar emocional des d'una perspectiva multidisciplinària. Els nens, les nenes i els adolescents que se senten bé amb ells mateixos són capaços de gestionar millor els conflictes i de resistir les pressions negatives. Tendeixen a somriure amb més facilitat i a gaudir de la vida. Aquests nens i nenes són realistes i, en general, optimistes.


Els determinants psicològics i de personalitat poden constituir una vulnerabilitat de la persona a patir algun trastorn mental, igual que la conjunció entre els factors genètics i ambientals, sense oblidar mai, dins dels determinants de salut, els factors socioeconòmics.
Als països en vies de desenvolupament, la pobresa i el baix nivell educatiu generen un grau d'exclusió que dificulta el desenvolupament psicobiològic i sotmeten l'individu a situacions estressants de manera continuada. Fins i tot en el nostre entorn, les pèrdues econòmiques han demostrat que són el factor de risc més important, més encara que estar en perill i risc físic, per al desenvolupament de símptomes d'estrès posttraumàtic en persones sotmeses a un esdeveniment excepcionalment traumàtic com pot ser una inundació.

D'aquí la importància que pren la intervenció intersectorial en qualsevol projecte de promoció de la salut mental. Les activitats de promoció de la salut mental comporten la creació de condicions individuals, socials i de l'entorn que permeten un desenvolupament psicològic i psicofisiològic òptim per millorar la qualitat de vida. Les aproximacions comunitàries, al seu torn, són més efectives que les individuals, més encara si involucrem la comunitat en el desenvolupament de les activitats de promoció de la salut. Malgrat la seva incipient implantació, diversos estudis han demostrat que els programes preventius, a més de la reducció en incidència, disminueixen considerablement l'aparició de símptomes de depressió, ansietat i aquells relacionats amb l'estrès i els problemes de conducta.

Entre altres, l'OMS proposa com a intervencions eficaces:

• les intervencions en la infància precoç (per exemple, visites a domicili a les embarassades, activitats psicosocials preescolars i ajuda nutricional i psicosocial conjunta a les poblacions desfavorides);
• el suport als nens (per exemple, programes de creació de capacitats i programes de desenvolupament infantil i juvenil);
• l'emancipació socioeconòmica de la dona (per exemple, millora de l'accés a l'educació i concessió de microcrèdits):
• el suport social a les poblacions geriàtriques (per exemple, iniciatives per fer amistats i centres comunitaris i de dia);
• els programes dirigits a grups vulnerables i, en particular, a les minories, els pobles indígenes, els migrants i les persones afectades per conflictes i desastres (per exemple, intervencions psicosocials després dels desastres);
• les activitats de promoció de la salut mental a l'escola (per exemple, programes de suport als canvis ecològics a l'escola i escoles amigues dels nens);
• les intervencions de salut mental en el treball (per exemple, programes de prevenció de l'estrès);
• les polítiques d'habitatge (per exemple, millora dels habitatges);
• els programes de prevenció de la violència (per exemple, la reducció de la disponibilitat de l'alcohol i de l'accés a les armes);
• els programes de desenvolupament comunitari (per exemple, iniciatives de col·laboració ciutadana i de desenvolupament rural integrat);
• la reducció de la pobresa i la protecció social per als pobres;
• legislació i campanyes contra la discriminació.

Al mateix temps, no es pot descuidar la promoció dels drets, les oportunitats i l'atenció de les persones amb trastorns mentals.

El Dia Mundial de la Salut, que se celebra el 7 d'abril de cada any per commemorar l'aniversari de la fundació de l'Organització Mundial de la Salut, ens ofereix una oportunitat única per mobilitzar l'acció al voltant d'un tema de salut específic que preocupi les persones de tot el món. El tema de la campanya per al Dia Mundial de la Salut del 2017 va ser la depressió.
L'eix de la campanya era la importància de parlar de la depressió com a component vital de la curació. L'estigmatització de les malalties mentals, inclosa la depressió, segueix sent un obstacle perquè les persones de tot el món demanin ajuda.

La depressió es pot prevenir i tractar de manera cost-eficaç amb psicoteràpia i, en casos moderats i greus, amb antidepressius. Com a perspectiva de futur, la utilització de tecnologies d'informació i comunicació en l'abordatge de patologies com la depressió és potencialment útil en la prevenció, ja que augmenta la cobertura de les intervencions, la seva disponibilitat i difusió, alhora que disminueix costos.

Superar la barrera de l'estigma ajudarà a parlar de manera oberta sobre la depressió i possibilitarà que més persones rebin ajuda.