Hi ha una part de la casuística (un 25% segons Wennberg), com l'hèrnia inguinal, les cataractes, les metrorràgies o l'artrosi de genoll, per la qual la medicina moderna té una resposta quirúrgica eficaç, malgrat que en l'aplicació de la tècnica sovint hi ha un marge per a la interpretació del metge, un altre per a la subjectivitat del malalt, com la percepció del dolor o l'adaptació a la manca d'agudesa visual, a més d'un factor importantíssim: la decisió del propi malalt. Hi ha homes que prefereixen portar un braguer abans que operar-se d'hèrnia i dones que volen viure amb la seva matriu, sempre que les molèsties i les metrorràgies els ho permetin.
Després d'aquesta
introducció, vegem l'informe "Variations in Health Care, the good, the bad
and the inexplicable" de John Appleby i col·laboradors, editat per King's
Fund el 2011, on s'afirma que les variacions en les taxes d'hospitalització són
omnipresents i persistents, i fins i tot afecten a intervencions comunes de
reconeguda eficàcia com el recanvi de maluc per a casos d'artrosi evolucionada.
Distribució de taxes de recanvi de maluc a
Anglaterra 2009/10
Fixin-se que
malgrat ajustar-se per edat i sexe, la taxa d'hospitalització de recanvi de
maluc (línia amb blau més clar) en el gràfic s'observen 18 PCT (Primary Care
Trust) que mostren un valor de 60 intervencions per 100.000 habitants i any,
mentre que a l'altre extrem n'hi ha 20 que mostren una taxa de 140. És a dir,
els ciutadans d'aquestes darreres comunitats tenen una probabilitat 2,3 vegades
superior de ser intervinguts de recanvi protèsic de maluc que els ciutadans de
les primeres. El mateix informe mostra que aquestes diferències territorials es
fan extensives a altres intervencions electives, com les pròtesis de genoll,
les colecistectomies o les angioplàsties coronàries.
Es miri per on es
miri, aquesta mena de variacions en l'ús de recursos sanitaris per a
procediments aparentment tan ben identificats, i estandarditzats, és universal,
i això es veu quan hi ha comparacions entre sistemes (països), però no
desapareixen quan, com en el cas anglès, es fan anàlisis intrasistemes i
intracomunitats. Si se'm permet posaré a continuació un exemple espanyol,
procedent de la iniciativa "Variaciones de la práctica clínica (VPM)"
que compta amb el suport de totes les comunitats autònomes. Tinc a les mans
l'Informe final del projecte de recerca de VPM, liderat per Julián Librero:
"Variaciones en la utilización de la artroplastia de rodilla en el
SNS", del qual he triat aquesta gràfica (dotplot):
Crec que del
gràfic anterior s'ha de prendre nota que, excloses les àrees de salut outliers
(en blau cel), hi ha territoris espanyols on els ciutadans que hi viuen tenen
una probabilitat de ser intervinguts de pròtesi de genoll 6,4 vegades superior
que els ciutadans de les àrees amb les taxes més baixes. I això ocorre en un
sistema de salut que té a bé ser un dels més accessibles del món.
On és doncs el
problema? Què explica unes variacions tan extraordinàries?
Per respondre
aquestes preguntes res millor que recórrer a una recerca de l'any 1977 liderada
per un Wennberg jove. A la taula següent, editada a "Tracking
Medicine" del mateix autor (Oxford University Press 2010), hi ha un resum
dels resultats d'aquest treball. Es tracta de la comparació de dues petites
comunitats: Middlebury a Vermont versus Randolph a New Hampshire. Com s'observa
a la taula, les dues poblacions tenen les mateixes característiques
socioeconòmiques, la mateixa prevalença de malalties cròniques i la mateixa accessibilitat al metge. En canvi els ciutadans de Middlebury s'hospitalitzen un
67% més que els de Randolph, i s'operen un 63% més.
Aquest treball és
un referent per a les preguntes sobre les causes de les variacions de l'ús dels
recursos sanitaris. Segons Wennberg, si un cop ajustats els factors
demogràfics, socioeconòmics i d'accessibilitat es mantenen diferències tan
abrumadores, només es pot dirigir l'atenció de la causalitat de les variacions
de l'ús de recursos sanitaris a la pròpia pràctica mèdica i a la disponibilitat
de recursos sanitaris que tenen els metges de cada territori.
A la propera
entrega, prevista per al dilluns 27, parlaré de la "Surgical
Signature", o com cada petit territori perfila les seves característiques
pròpies de consum quirúrgic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada