divendres, 31 de gener del 2020

El primer cas d'integració perfecta entre atenció primària i especialitzada








El mes de novembre passat, en el marc del 27è Congrés d'Atenció Primària (CAMFIC) celebrat a Barcelona, vaig tenir la sort de poder conèixer de primera mà un cas exemplar d'integració d'una àrea de salut integral formada per un hospital i quatre centres d'atenció primària, l'Àrea de Salut Integral Calatrava Sur (ASICS), a la província de Ciudad Real.

La gerent de l'Àrea de Salut Integral Calatrava Sur, juntament amb una doctora de família, una cardiòloga del centre i l'exregidor de Salut de l'Ajuntament de Calatrava Sur, van compartir la seva experiència en una taula rodona. Van explicar detalladament el que és un cas de perfecta harmonia i col·laboració entre la medicina de família i l'especialitzada, que aconsegueix, any rere any, uns resultats i uns indicadors de salut envejables. Algunes de les seves claus són la gerència unificada, un pressupost intermedi compartit i la planificació coordinada de l'activitat entre centres. 

dimecres, 29 de gener del 2020

Campanya Nursing Now. 2020 Any Internacional de la Infermera








La campanya internacional Nursing Now es va iniciar el gener de 2018 i acabarà el 2020, any del 200è aniversari del naixement de Florence Nightingale. Ha estat promoguda per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Consell Internacional d'Infermeres (CIE) i va néixer amb l’objectiu de posicionar la professió infermera en el lloc on es considera que ha d’estar i empoderar les infermeres per liderar els reptes de salut del segle XXI. Vol impulsar l’excel·lència de les cures infermeres i situar-les com a element bàsic per a la millora de la salut de la població i per a la disminució de les desigualtats.

dilluns, 27 de gener del 2020

Qui fa què? Redefinim els rols dels professionals sanitaris







Una de les idees que ha estat més repetida recentment en el sector sanitari és que hi falten professionals. Un estudi publicat recentment mostra que a Catalunya, fins al proper 2023, hi faltaran 2.571 metges i 3.263 infermeres per donar cobertura a les necessitats d'atenció de la població i que aquesta mancança serà especialment acusada en determinades especialitats (atenció primària) i a les zones rurals. Sembla que no s'estan incorporant prou professionals per fer front al canvi demogràfic previst, que estima que l'any 2030 Espanya se situarà com el quart país del món amb una mitjana d'edat més elevada en el conjunt de la població (50,1) i que el 2050 les persones més grans de 65 anys representaran més d'una tercera part del total de la població espanyola. És raonable assumir que l'envelliment de la població comportarà un augment de la necessitat de recursos sanitaris i socials. 

divendres, 24 de gener del 2020

Pràctica clínica inapropiada: els 10 millors articles de 2018









Per sisè any consecutiu, un equip d'experts liderat per Daniel Morgan, de la Universitat de Maryland, ha publicat una revisió sistemàtica d'articles editats en anglès, 2019 Update on Medical Overuse, en els quals hi ha alguna de les següents paraules clau: health services misuse, overuse, overtreatment, overdiagnosis, inappropriate i unnecessary. La revisió es va limitar a l'any 2018 i es van seleccionar 839 articles que van ser prioritzats en funció de la qualitat de la metodologia, la magnitud de l'efecte clínic i el nombre de pacients potencialment afectats.

dilluns, 20 de gener del 2020

Tres eixos per a les reformes de l’atenció primària (amb decàleg inclòs)








De la declaració d’Alma-Ata de 1978 a la d’Astana de 2018

L’any 1978, mitjançant la declaració d’Alma-Ata, l'OMS va recomanar que tots els països haurien de desplegar una atenció primària de salut d’accés universal, adequada a les necessitats de cada territori, des d'on es promocionés i es previngués la salut de les comunitats amb una actitud proactiva i que, al mateix temps, fos la porta d’accés al sistema sanitari. Els països que van seguir aquestes recomanacions, entre ells el Regne Unit i Espanya, han desplegat uns serveis més equitatius i més endreçats que els que no ho han fet, com Alemanya i els Estats Units, al mateix temps que han tingut tendència a malbaratar menys, donat que els seus serveis s’ajusten més a les característiques de cada persona i de cada família (com s'ha vist en el post de Sophia Schlette).

divendres, 17 de gener del 2020

Una visió des de fora

Benvolguts/udes amics/amigues: 

Reconec que em fan enveja. Vostès viuen al país més saludable del món. Ho saben, oi? Des de fa temps es troben entre els països amb millors sistemes de salut segons els rànquings. El 2019, Espanya va superar fins i tot Itàlia. Revisant molts informes i estudis comparatius, el resultat és consistent. Como no he de tenir gelosia! La veritat és que no voldria ser fràgil ni estar malalta en cap altre país. 

dilluns, 13 de gener del 2020

Agricultura social








En aquesta secció hem parlat dels beneficis que suposen per a la comunitat i per a la salut pública coses tan diverses com incloure la salut en totes les polítiques dels governs, tenir agents de salut comunitària, implementar serveis de telemedicina o utilitzar les farmàcies de barri o els mercats públics per fer accions socials i comunitàries. Continuant en aquesta línia, voldria explicar una altra iniciativa encaminada a potenciar les capacitats que tenen les comunitats, com ara l’agricultura i les granges socials. L’agricultura social és la pràctica que consisteix a participar en explotacions agrícoles familiars com a forma de servei de suport social. Com a contraprestació, els agricultors tenen l’oportunitat d’augmentar els seus ingressos mitjançant el desenvolupament de la prestació de serveis socials, amb la qual cosa aprofiten encara més les seves habilitats agrícoles. Els participants poden acudir a la granja d’un a cinc dies per setmana. Cada granja social és única i ofereix un programa propi d’activitats i oportunitats. De la mateixa manera, els participants confirmen les activitats en les quals volen participar.

divendres, 10 de gener del 2020

El pacient com a agent clau per a l'intercanvi d'informació sanitària a Europa




L'atenció sanitària entre els països de la Unió Europea està regulada per la Directiva 2011/24/UE del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l'aplicació dels drets dels pacients a l'assistència sanitària transfrontererapublicada el 9 de març de 2011. Un dels objectius de la Directiva és regular l'accés a la informació del pacient. L'intercanvi d'informació sanitària és clau per garantir una atenció de qualitat i permetre la continuïtat i la coordinació més enllà de les fronteres dels diferents sistemes sanitaris existents a Europa, ja siguin d'àmbit nacional o regional.

dilluns, 6 de gener del 2020

La mala ciència, nous capítols








El mes de maig de l’any passat vaig comentar un treball de Paul Glasziou i Iain Chalmers que concloïa que, tenint en compte les carències metodològiques, els estudis no publicats i els mal explicats, el malbaratament de la recerca biomèdica podia ser de l’ordre del 85%. És a dir, segons aquests autors, només el 15% del que s’investiga arriba als clínics en condicions de qualitat i de comunicació apropiada. Una mica més d’un anys després, disposo d'altres fonts que insisteixen a dir que la recerca biomèdica, en termes generals, no dona senyals de recuperació i, per fer-ho entenedor, seguiré el mateix esquema que vaig fer servir en el post que he citat.

divendres, 3 de gener del 2020

2020: contribuirà la salut digital als Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'OMS?








Començar l'any sempre és una bona ocasió per plantejar-se nous propòsits i il·lusionar-se amb nous reptes. Si pensem “en gran” i en els reptes a què s'enfronta el nostre planeta, és difícil no haver sentit a parlar a hores d'ara dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), 17 ambiciosos objectius de l'ONU per "transformar el nostre món" entre els quals s'inclouen l'eliminació de la pobresa, el combat contra el canvi climàtic, l'educació, la igualtat i el disseny de les nostres ciutats. 

L'objectiu 3 és el que fa referència a la salut i pretén "Garantir una vida sana i promoure el benestar per a tots en totes les edats". Persegueix, entre altres finalitats, reduir la taxa mundial de mortalitat materna a menys de 70 per cada 100.000 nascuts vius i assolir la cobertura sanitària universal i l'accés a serveis de salut essencials de qualitat i a medicaments i vacunes segurs, eficaços, assequibles i de qualitat per a tothom.