divendres, 3 d’abril de 2020

De l'atenció centrada en la persona a la centrada en la comunitat






La pandèmia de coronavirus està sent un repte per a la humanització de les cures que no estava previst. Fins al moment actual els sistemes de salut havíem adoptat el model d'atenció centrat en la persona, però de sobte una epidèmia com la que estem patint imposa un canvi brusc cap a un model d'atenció centrat en la comunitat. La revista The Lancet ha publicat recentment una revisió de 24 articles sobre l'impacte de la quarantena en les persones que s'han d'estar confinades a casa seva i el risc de patir trastorns psicològics fins i tot fins tres anys després de la crisi traumàtica.

Les seqüeles psicològiques tindran més impacte en els pacients hospitalitzats. Les estrictes mesures de contenció han provocat que des dels hospitals demanem a les famílies que s'abstinguin de visitar els seus éssers estimats. L'impacte emocional que això suposa en les famílies i els pacients hospitalitzats i aïllats per coronavirus en un entorn estrany és inevitable. Davant la manca de suport de la xarxa social més propera, mantenir el contacte amb la família, encara que sigui a través del telèfon mòbil, està sent una prioritat. Es tracta d'una decisió dràstica i difícil que suposa passar d'un model d'atenció centrada en la persona a un altre de més centrat en la comunitat. 

Als professionals els preocupa deixar que, en la versió hospitalària del confinament, els pacients pateixin tots sols la malaltia. Igual que a Itàlia, estem assistint a la terrible imatge de morts solitàries de pacients afectats per coronavirus. El final de la vida constitueix un dels moments més tràgics i que requereixen més intimitat. I en aquestes circumstàncies tan delicades, la informació ha passat a ser telefònica i donada per un metge amb la millor de les actituds, però emocionalment esgotat. D'aquesta forma molts professionals estan aprenent a tenir converses difícils a través del telèfon, sense que el llenguatge corporal, les expressions facials o el contacte físic puguin transmetre adequadament allò que senten. 

Els hospitals afronten una realitat molt dura, amb malalts terminals per coronavirus que moriran sols per evitar nous contagis. Per això, i perquè ens resistim a abandonar el model d'atenció centrada en la persona, s'estan adaptant els protocols i circuits a aquesta situació sobrevinguda. Així, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona ha posat en marxa un sistema per evitar que els pacients hagin de morir en solitud, que permet que un familiar, si hi està disposat i protegit amb les mesures necessàries, es confini amb el pacient fins al final del seu procés. El centre hospitalari té cura del pacient i també de l'acompanyant i posa a la seva disposició un llit, alimentació i tot el necessari durant el temps que estigui al seu costat.

En altres hospitals com Vall d’Hebron, l'equip de psiquiatria, juntament amb un nombrós grup de psicòlegs clínics, ha habilitat, a través de la seva pàgina web, dos serveis per donar suport emocional a les persones que puguin patir símptomes d'estrès i ansietat a causa del coronavirus. Un dels serveis està dirigit a la població general, especialment als familiars de pacients ingressats per coronavirus, i l'altre als professionals sanitaris implicats en l'assistència que, atès que són població d'alt risc, poden presentar trastorns emocionals, ansietat o síndrome d'estrès posttraumàtic. 

Els equips d'atenció a l'usuari estan prestant un gran suport a l'equip assistencial, afegeixen valor a l'atenció i faciliten els sistemes de connexió amb les famílies amb l'objectiu que puguin tenir la sensació que els pacients han estat acompanyats en tot moment, fins al final. D'aquesta manera tractem de trobar l'equilibri entre l'aïllament imprescindible i la humanització de l'atenció, tranquil·litzant-los, explicant-los la situació o agafant-los la mà, encara que sigui embolcallats amb una bata, amb guants i màscara.

En poc temps ens ha començat a canviar la manera de viure i també haurem de canviar la manera de morir, sense oblidar les lliçons apreses durant aquest temps sobre el valor de crear i mantenir connexions amb els éssers estimats. Com va dir el Dr. Vivek Murthy: "Si volem ser una societat més forta i resistent, hem de centrar-nos en la reconstrucció dels fonaments per a l'atenció centrada en la persona". 



Infermera. Cap de la Unitat d'Atenció a l 'Usuari. Hospital Vall d'Hebron

dimecres, 1 d’abril de 2020

Comportaments de suport al personal sanitari quan l'epidèmia s'allarga






Vivim atrapats en el temps. Com en la pel·lícula de Bill Murray (Groundhog Day, Harold Ramis 1993), les dues setmanes llargues que portem de confinament ens estan fent passar gradualment per les cinc fases del dol de Kubler-Ross: negació, ira, negociació, depressió i acceptació. Estem ara en el moment clau en el qual, després de mesos afectats pel biaix conductual del sobre-optimisme (Kahneman, Pensar ràpid, pensar a poc a poc) pensant que l'epidèmia no ens afectaria de forma tan extrema ("negació"), i després el corresponent estat de xoc davant de la seva gravetat ("ira"), vam començar a transitar entre com portar-ho millor ("negociació") abans de caure en la "depressió" al comprovar que les nostres estratègies per intentar pal·liar l'epidèmia i "doblegar la corba" de contagi, no tenen efectes immediatament visibles. És ara per tant especialment difícil, i alhora crucial des d'un punt de vista epidemiològic, que no ens deixem portar pel desànim i, com incideix aquest recent article de The Lancet, perseverem en aquells comportaments que les autoritats sanitàries consideren crucials per frenar la cadena de contagi. També és important que no caiguem en un enfocament pessimista que, influenciats pel biaix de comportament que porta a prendre accions excessivament arriscades quan totes les opcions possibles són negatives (novament, Kahneman).

dilluns, 30 de març de 2020

Qui deia que els models hospitalaris eren massa rígids?






@varelalaf
A partir de la segona meitat del segle passat, els hospitals es van organitzar de manera compartimentada en serveis mèdics que, des de llavors, s'esforcen a defensar els límits del que els hi pertoca i del que no. Cal reconèixer que aquest model ha donat els seus fruits, sobretot en procediments protocol·litzats però, per altra banda, som molts els que pensem que tanta fragmentació està sent un llast per abordar el tractament als pacients complexos que requereixen avaluació integral i treball en equip multidisciplinar.

divendres, 27 de març de 2020

Els innovadors donen un cop de mà contra la pandèmia





“A casa, sí, però no de braços creuats”, és el lema d’un grup de dissenyadors i enginyers que al voltant de Design2Fight COVID-19 s’han posat a treballar col·laborativament, la majoria des de casa, per ajudar als professionals sanitaris. Deixin-me ser positiu dins de l’adversitat. El que ens està passant als innovadors es pot veure com un gran experiment (stress test) que sense avís previ ho posa tot a prova: la tecnologia, la solidaritat i el potencial d'auto-organització. L'epidèmia actual no només està tensionant els sistemes de salut, sinó la capacitat de resposta de tots els components del sistema PEST (Polític-Social-Econòmic-Tècnic) i, per aquest motiu, ara és el moment d’actuar, que ja hi haurà temps per avaluar.

dimecres, 25 de març de 2020

Priorització per a l'atenció intensiva: una mirada des de l’ètica






@varelalaf
Fa poc més d’un any, la revista Nature publicava aquest article sobre el que en aquell moment semblava un dels reptes ètics de futur més rellevants: el dels dilemes morals en els vehicles autònoms. En una enquesta realitzada a 40 milions de persones de 233 països i territoris de tot el món, es demanava l’opinió de les persones sobre quina decisió hauria de prendre un cotxe intel·ligent que es queda sense frens, en cas de trobar-se en la dicotomia d’escollir entre atropellar una persona que creua de sobte el carrer o dos gats que es troben en el carril contrari; la resposta va ser unànime en pro de salvar la vida humana. Què passava, però, quan s'havia d'escollir entre dues persones grans i una dona embarassada? I si eren 5, les persones grans? o 10? Una persona pobra vs una de rica? Una dona vs un home? els passatgers del vehicle vs els vianants?... En aquelles situacions, es constatà una cridanera diversitat d’opinions, curiosament amb diferències culturals significatives. 

dilluns, 23 de març de 2020

Ràpida adaptació de l’atenció primària a l'epidèmia





@varelalaf



La pandèmia de coronavirus representa una emergència sanitària a la que mai havíem fet front. L’elevada contagiositat del virus, la manca d’equips de protecció individual (EPI) suficients i la reducció de professionals disponibles degut a baixes per aïllament o malaltia, ens han obligat a repensar l’organització ordinària dels equips d’atenció primària. Aquest replantejament ha d’ajudar a fer efectiva la resposta del sistema de salut mitjançant un pla de contingència per a la detecció, contenció i tractament des de l’atenció primària amb una resposta combinada a diverses prioritats sanitàries. L’atenció a les demandes vinculades amb infeccions respiratòries de vies altes ha de ser combinada amb l’atenció a pacients amb problemes de salut d’altre caire potencialment greus i, a l’hora, evitar contagis professionals.

divendres, 20 de març de 2020

Protegir els cuidadors, una prioritat






@varelalaf
“Espero que us vagi bé. A Itàlia estem vivint una emergència molt excepcional ocasionada per un virus fins ara desconegut. La meva recomanació és que els treballadors sanitaris us ho heu de prendre molt seriosament des del principi... A Itàlia hi està havent massa professionals infectats." Aquest és un extracte del missatge que una bona amiga, Paola Obbia, presidenta de l’associació italiana d’infermeria comunitària, ens va enviar ara fa uns dies, acompanyat d’un informe de l’OMS que explica quines haurien de ser les mesures de protecció dels treballadors sanitaris en aquesta crisi. La qüestió és que, ara per ara, els epidemiòlegs ens diuen que el període d’incubació de la malaltia és d’uns 5 ò 6 dies, però que la infecciositat comença un o dos dies abans dels símptomes, la qual cosa explica, en part, la seva elevada contagiositat. Amb tot això, les preguntes que ens fem els professionals: metges, infermeres, auxiliars d’infermeria, administratius, personal de la neteja i la llarga llista d’altres col·laboradors, són:

dilluns, 16 de març de 2020

Com comportar-se (i com ens comportem) davant l'epidèmia de coronavirus?



Nota dels editorsAquest post va ser publicat per Pedro Rey el passat dijous en el blog "Nada es Gratis" i és una versió d'un informe més extens sobre economia i coronavirus publicat per ESADE EcPol. Volem expressar el nostre agraïment a l'autor per la seva predisposició a compartir amb nosaltres aquest article com inici del nostre "especial emergència Covid-19". 

Creador: Nuthawut Somsuk
Contribució: Getty Images/iStockphoto
Les autoritats sanitàries estan advertint que l'evolució de l'epidèmia de coronavirus dependrà de forma crucial del comportament individual responsable de tots nosaltres. El comportament dels éssers humans davant d'una epidèmia, com l'actual del Covid-19, tendeix a ser "irracional", no només en l'accepció comuna del terme, sinó també en el sentit que atorguen els economistes a la irracionalitat, enfrontant l'economia tradicional a l'economia del comportament (behavioral economics). Si es fixen, els tres temes principals, provinents de la psicologia, que ha incorporat l'economia del comportament a l'estudi de les decisions econòmiques (en sentit ampli) són presents en l'actual crisi epidemiològica:

divendres, 13 de març de 2020

Les expectatives en salut influeixen en el resultat








A la recerca de la dona perfecta, Pigmalió es va enamorar de la seva estàtua Galatea. El seu desig era tan gran, segons explica Ovidi a Les metamorfosis, que l'estàtua va esdevenir humana. Quan es produeix l'efecte Pigmalió, les expectatives que tenim influeixen en el comportament fins al punt que la manera com actuem és precisament la que provoca el resultat esperat. Les nostres creences també influeixen en altres persones i d'aquesta manera busquem que les nostres expectatives siguin certes i es facin realitat amb conductes que tendeixin a confirmar-les. Aquest efecte també es coneix amb el nom de "profecia autocomplerta" i significa que farem tot el possible perquè allò que creiem que passarà, finalment es faci realitat.

dilluns, 9 de març de 2020

Nutrició i salut: la confusió està servida










La carn vermella i processada, tan injuriada durant anys en totes les guies d'alimentació saludable, viu temps feliços. El mes de gener passat, el Departament d'Agricultura dels Estats Units va derogar la iniciativa impulsada per Michelle Obama que promovia la inclusió de fruita i verdura fresca als menjadors escolars. El motiu? Defensar la llibertat de l'individu i dels centres educatius d'oferir uns àpats més nutritius i adequats a les preferències de la població americana.