dilluns, 24 de juny de 2019

Integració de serveis o serveis centrats en la persona?









A la 6ª Jornada "Right Care" de la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària vam tenir l'oportunitat d'escoltar Don Redding, directiu de National Voices del National Health Service anglès i reconegut defensor de la implicació de les persones en els seus propis processos clínics. Redding va dir que la integració de serveis no té cap sentit si es planteja només com un exercici de racionalització de recursos. Per contra, ell defensa que la coordinació s'ha de concebre a partir de les necessitats específiques de cada persona, comptant que cadascú pot implicar-se en el seu propi pla de serveis de comú acord amb uns professionals propers i que treballen en equip per aconseguir uns resultats percebuts com a valuosos pels propis pacients.

Què és el que importa als pacients crònics?

En un post anterior em vaig fer ressò de la iniciativa "I statement" del National Voices, un projecte que, d'una manera estructurada, va recollir el punt de vista de les persones amb malalties cròniques i que Redding va resumir en els següents sis punts:

  1. L'equip professional m'ofereix un ambient col·laboratiu i de confiança.
  2. Compto amb el suport que necessito per prendre les decisions que més s'ajusten a la meva manera de ser. 
  3. Rebo elements de prescripció social que m'ajuden a estar més connectat/da amb la meva comunitat.
  4. Rebo suport per augmentar els meus coneixements, habilitats i confiança per ser més autònom/a.
  5. El pla de serveis l'elaborem conjuntament entre els professionals implicats i jo mateix/a.
  6. Compto amb un pressupost integrat dels serveis socials i sanitaris que estan recollits en el pla acordat. 
Per a la integració de serveis socials i sanitaris, els anglesos han escollit una estratègia basada en les necessitats reals de les persones, en comptes d'haver posat el focus en la gestió dels recursos, una aproximació valenta que caldrà seguir amb atenció.

Donat el seu interès, els hi adjunto el video de la conferència de Don Redding el 24 de maig de 2019 a Barcelona.



divendres, 21 de juny de 2019

Decàleg del pacient







S'imaginen començar una història clínica en un entorn hospitalari amb la frase següent?: "És mare de tres fills, professora retirada i una gran aficionada al ciclisme" i, tot seguit, afegir "ha ingressat per dolor abdominal i té 67 anys". Aquesta és una de les propostes amb què el Dr. Abraar Karan, en el seu post Changing the way we communicate about patients al blog BMJ Opinion, ens convida a reflexionar. Aquest post tracta sobre l'ús del llenguatge entre els professionals i les professionals quan parlem de pacients. I defensa que la despersonalització del malalt o malalta, malalta en aquest cas, comença en el mateix moment en què aquesta senyora es converteix en "dona de 67 anys amb dolor abdominal" i res més.

dilluns, 17 de juny de 2019

Centralització de la cirurgia complexa: clarobscurs i propostes








@varelalaf
Un grup nombrós de cirurgians europeus i nord-americans han publicat a l’Annals of Surgery una revisió de les dificultats de la centralització de la cirurgia complexa arreu del món, un assumpte complex en ell mateix, que compta amb múltiples actors, començant pels governs i els respectius models de finançament i continuant pels hospitals, els metges implicats i les seves corresponents societats científiques. És sorprenent, però, que els pacients rarament apareixin en aquesta mena de debats.

divendres, 14 de juny de 2019

"Casual Friday" una innovació organitzativa quadruple aim en atenció primària








Moltes vegades no som conscients que podem avançar en models organitzatius de valor que compleixen les condicions del quàdruple objectiu (quadruple aim): millorar l'experiència del pacient, millorar la salut de la població, tenir un cost raonable i millorar l'experiència del professional.


L'accessibilitat és un debat permanent en atenció perquè els equips atenen totes les persones que estan programades i les que demanen ser ateses sense cita prèvia. Però si l'accessibilitat es mesura com la possibilitat de trobar una cita prèvia amb el professional de referència, l'espera per ser atès en agenda programada es pot allargar massa sovint fins a dues o tres setmanes i, de vegades, més i tot. Diversos equips d'atenció primària (EAP) han resolt aquest problema a través del "Casual Friday", entre els quals els companys de l'EAP Vinyets de Sant Boi de Llobregat.

dilluns, 10 de juny de 2019

Medicina basada en els costums








L’univers de la meva infància era ple de regles incontestables, la majoria d’elles tenien a veure amb els preceptes de la religió, malgrat que l’assumpte afectava a tots els aspectes de la vida quotidiana. Recordo, per exemple, que no podies banyar-te al mar o a la piscina si havies menjat o begut en un termini mínim de dues hores, període que les famílies més estrictes allargaven fins a tres. Quan ja eres adolescent i protestaves, els pares t’explicaven tota mena de calamitats que et podien passar si incomplies la norma, segons un munt de legendes que anaven passant de generació en generació.

divendres, 7 de juny de 2019

eSalut i qualitat assistencial







Hi ha un interès creixent a explorar el potencial de les solucionis digitals en la millora de la qualitat assistencial i la seguretat del pacient. Les demandes dels clínics, dels gestors i dels pacients mateixos per trobar “solucions tecnològiques” a pràcticament tot no paren de créixer. En aquest post pretenem analitzar el potencial de l'eSalut en qualitat centrant-nos en el professional i en les institucions. No desenvoluparem l'altre aspecte fonamental de l'eSalut en qualitat que és el potencial com a instrument d'apoderament de pacients.

dilluns, 3 de juny de 2019

Per una medicina més conservadora








@varelalaf
La setmana passada vaig parlar de la influència del machine learning sobre la pràctica clínica, una dinàmica carregada de clarobscurs i, per aquest motiu, crec que val la pena avui fer-se ressò del manifest “The case for being a medical conservative” escrit per quatre metges: John Mandrola (cardiòleg), Adam Cifu (internista), Vinay Prasad (onco-hematòleg) i Andrew Foy (cardiòleg). Els autors aclareixen que el seu manifest no té res a veure amb la política, sinó que, donat l’enlluernament de la tecnologia, i la pressió del consumisme, es veuen forçats a abraçar el conservadorisme, una manera de dir prou quan ningú està disposat a fer-ho.

divendres, 31 de maig de 2019

L’atenció primària, al bell mig de l’estepa







The river (Ozen, E. Baigazin, 2018) va ser una de les obres més destacades del Festival de Cine d’Autor (D’A 2019) celebrat recentment. Cinc nois, vestits amb roba de sac, treballen incansablement seguint les ordres del pare en una àrea remota del Kazakhstan. Al més gran se li atribueix la responsabilitat que les tasques de tots es facin, però si el pare en queda descontent aplica càstigs físics violents a aquells que no han fet bé la feina i, a la vegada, desmoralitza l’hereu per la seva manca de lideratge. El director del film retrata el grup amb una fotografia admirable alhora que la posada en escena, molt precisa, recull els moviments coreogràfics dels cinc germans treballant o anant a divertir-se al riu, lluny de la zona de poder del pare. Una pel·lícula sens dubte al·legòrica, que fa pensar en una població sotmesa a una dictadura paterna que vol empènyer els “súbdits” en una determinada direcció, negant-los qualsevol autonomia i enfrontant-los al dilema entre el manteniment de les feines tradicionals i la modernitat, encarnada en un cosí ric equipat amb segway, tauleta i videojocs. 

dilluns, 27 de maig de 2019

"Machine learning" i pràctica clínica








@varelalaf
El machine learning és una branca de la intel·ligència artificial que es basa en la idea que els sistemes poden aprendre, identificar patrons i prendre decisions amb la mínima intervenció humana, com passa, per exemple, amb les previsions del temps. Quan jo era petit, els homes del temps (llavors no hi havia dones en aquests afers) dibuixaven les línies isòbares en una pissarra on hi feien prediccions comptant només amb la seva experiència i les quatre dades que els feien arribar des dels observatoris meteorològics. Ara, com que les previsions les fan els models, els meteoròlegs han esdevingut comunicadors que tenen temps per comentar les fotos que els hi envien els espectadors, a més de conscienciar el personal sobre els efectes de la contaminació i del canvi climàtic.

divendres, 24 de maig de 2019

Algunes propostes per reduir les coses que fem sense motiu








La reducció de proves i tractaments innecessaris a les organitzacions pot resultar una tasca complexa, especialment pel que fa a posar-la en marxa. Per facilitar-ne el desenvolupament, i d'acord amb la reflexió prèvia sobre la recerca de les coses que fem sense motiu, disposem de referències interessants que ens poden servir de suport.

La campanya Diving into Overuse in Hospitals (Bussejant en el sobreús als hospitals) de la canadenca Choosing Wisely té com a objectiu sensibilitzar les institucions perquè participin en aquesta anàlisi fent canvis (petits o grans) per reduir aquest ús excessiu. A la seva web, els professionals tenen accés a una gran quantitat de recursos com ara un “kit d'inici”, seminaris web i altres suports interessants.