Clam per l'autonomia dels centres d'atenció primària

Jordi Varela

Editor

@varelalaf

Els sistemes autonòmics de salut gestionen l'atenció primària de manera directe, llevat d'excepcions com les OSI (Euskadi), les EOXI (Galícia) o les EBA i altres formats diversos (Catalunya).* Per aquest motiu la immensa majoria dels centres d'atenció primària pateixen d'excés de regulació, jerarquia i control i, per tant, els seus responsables esdevenen simples transmissors d'instruccions, esforçats gestors del personal que els hi envien des de les bosses de treball i angoixats controladors d'uns pressupostos que els hi venen donats. Es podria dir que els sistemes sanitaris públics han creat el marc idoni perquè ningú vulgui assumir el lideratge dels centres d'atenció primària.

Confiança, simplicitat i innovació

A les antípodes del model piramidal vigent, Pim de Morree, en un post brillant a Corporate Rebels, fa un clam a favor de les organitzacions planes com la manera més avançada d'estructurar les empreses, un format sense jerarquies ni controls previs que es basa en la confiança per damunt de la burocràcia, la simplicitat per damunt de la complexitat i l'impuls a la innovació per davant dels models prefabricats. 

Els sona utòpic? Als desconfiats els recomano donar un cop d'ull a tot el que hem publicat en el nostre blog sobre Buurtzorg, l'organització neerlandesa d'infermeres comunitàries, on veuran que no només cadascun dels 900 equips professionals que componen aquesta organització té plenes competències en la manera com s'organitzen, sinó que també la té per a la selecció, contractació i formació del personal. 

Si encara són reacis a desmuntar el complex entramat burocràtic que ofega l'atenció primària, es deuen preguntar com s'ho fan els de Buurtzorg per garantir una qualitat homologada del servei i no caure en el caos. Per no fer-me pesat (en els posts de referència tenen la resposta llarga), els diré que bàsicament ho fan mitjançant tres mecanismes: a) un grup de coaches, que no gestors, donen suport als equips i ajuden a solventar els problemes grupals que els puguin sorgir; b) una intranet és l'eix vertebrador de l'empresa des d'on es teixeix l'intercanvi d'experiències i es cou la cultura de l'organització en un clima de creació d'intel·ligència col·lectiva; i c) disposen d'un benchmarking de resultats amb una trobada anual per debatre sobre les millors pràctiques.

Si no han ingut l'oportunitat de punxar el vídeo, prenguin nota de les dades comparatives que en ell es mostren entre Buurtzorg i els serveis equivalents que encara treballen amb el model burocràtic tradicional: satisfacció dels pacients un 30% superior, absentisme dels treballadors un 33% inferior, rotació del personal un 33% inferior i costos estructurals (overheads) un 50% inferiors.

Vistes les ganes dels professionals de liderar i els bons resultats observats en els models descentralitzats, espero que no els quedi cap dubte sobre el fet que els centres d'atenció primària necessiten més autonomia de gestió i més retiment de comptes i, per contra, menys regulacions i menys controls previs.

* OSI: organització sanitària integrada / EOXI el mateix en gallec / EBA: entitat de base associativa 

Posts relacionats: El model funcionarial, un  llast, El model jeràrquic, un llast, Rebel·lió a les empreses, és l'hora dels professionals, Existeix l'equip d'atenció primària ideal?