 |
| @varelalaf |
El model funcionarial es va desplegar a l’ombra de la creació dels estats moderns com una garantia de professionalitat i d’homologació dels seus serveis, i així va ser com la seguretat social primer i el sistema nacional de salut després van adoptar una variant del model funcionarial que van anomenar estatutària, un univers de reglaments, concursos, instruccions i expedients. La decisió, aparentment, va ser encertada, perquè va aconseguir que tots els ciutadans, metropolitans i rurals, tinguessin un accés raonable a uns serveis sanitaris de qualitat força homologada.
Amb el pas del temps, però, s'ha anat obrint una escletxa entre els rigors del control funcionarial i el món real, especialment pel que fa a l’adaptació de les activitats clíniques a la manera de ser de cada persona i als requeriments dels pacients complexos, sense oblidar les traves als avenços tecnològics.
L’autonomia de gestió és l’única sortida
Si es vol evitar el col·lapse del sistema sanitari públic, cal revertir la situació i anar cap a una nova gestió pública, en la línia que defensa Víctor Lapuente, amb més competències per als gestors de centres i els líders dels projectes. La nova gestió pública, que ja funciona en molts països nòrdics, és un model tan públic com el tradicional, però amb la virtut de fer-ho fàcil, especialment als professionals amants de la feina ben feta i als emprenedors.
Els models evolutius, un repte organitzatiu
Frederic Laloux, a “Reinventar las organizaciones”, proposa abandonar el model funcionarial per avançar cap a organitzacions basades en el coneixement que atresoren els seus treballadors, l’estímul vocacional i la intel·ligència col·lectiva. Tant Laloux com Corporate Rebels (un grup promotor del benestar dels llocs de treball) aposten per crear equips autogestionats amb capacitat per respondre de manera proporcionada a les necessitats canviants que els propis treballadors detecten.
Les coses tenen més sentit -diu Laloux- quan les persones alineen el seu poder i la seva saviesa amb la força vital de l'organització. Sembla una utopia, però sabem que Buurtzorg Netherland, l’empresa holandesa d’infermeres comunitàries, ja funciona d’acord amb aquest model d’autogestió intensa.
Pretendre que la sanitat continuï sent administrada a cops de reglament és abocar milers de bons professionals al burnout, a més de ser un fre a la capacitat emprenedora de les organitzacions. Per contra, el que ara cal és més autogestió per fomentar el benestar dels professionals, base imprescindible per a la innovació i per a unes pràctiques clíniques més valuoses.
Editor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada