Top 1. Sigues inconformista. El canvi ets tu
Acceptar que treballar amb llistes d'espera i resolent eventualitats contínuament és una situació inevitable i natural és un error gravíssim, tant com atribuir la situació només a la manca de recursos o inversions. Convivim amb la variabilitat i és per això que en un mateix centre de treball, amb característiques poblacionals i condicionants similars, les dades d'accessibilitat dels professionals són molt dispars. Ens en qüestionem suficientment el per què?
Ningú no dubta que la longitudinalitat i l'accessibilitat són característiques fonamentals per al bon funcionament de l'atenció primària i que, per tant, és responsabilitat de tothom buscar estratègies i solucions que millorin les dues dimensions. Tanmateix, l'acció personal i la predisposició al canvi són elements imprescindibles per aconseguir-ho.
Top 2. Implica-hi tothom: l'accessibilitat és una qüestió d'equip
Saps el que està passant en el teu equip? Tota intervenció en un equip requereix un exercici de diagnòstic previ que analitzi l'activitat per estaments en termes quantitatius, qualitatius i de resolució. Aquest exercici és relativament senzill si disposem d'un sistema d'informació potent.
Cal obrir un procés de reflexió col·lectiva estructurat i propositiu encaminat a analitzar objectivament la situació. Preguntes com ara: “quin tipus de pacient estem visitant?” o “quin valor aporta la nostra intervenció?” són bàsiques per a la definició de noves estratègies.
 |
| By Gemma Torrell |
Top 3. Dissenya un circuit efectiu per gestionar la demanda del dia
Què és per a tu una espera acceptable? Malgrat que s'ha evolucionat en el disseny d'indicadors d'accessibilitat, és habitual considerar les 48 hores com el límit raonable d'espera. No obstant això, la cultura de la immediatesa que tots apliquem al nostre dia a dia contribueix a fer que els usuaris dipositin una expectativa excessiva amb relació a l'atenció immediata, que en ocasions portarà a la insatisfacció.
Si pensem en els costos per a l'organització i en els costos socials, familiars, laborals o personals de retardar l'atenció, la demanda immediata podria arribar a tenir sentit en alguns casos. Si bé és cert que molta demanda immediata no estaria justificada, tampoc és acceptable assumir com a normal una llista d'espera gairebé eterna, que al seu torn estimula l'usuari a fer demandes urgents inadequades tal com apuntàvem en el post: "El metge em dóna per a tres setmanes. M'apunta d'urgències?"
Un element fonamental és consensuar amb l'equip quines intervencions es poden retardar i són tributàries d'implicar el col·lectiu d'administratius sanitaris a detectar-les i gestionar-les. En alguns territoris aquest procés es troba automatitzat i integrat a l'estació de treball a través de la programació per motius.
L'altre element clau per a la resolució de patologia aguda prevalent de baixa complexitat és la implicació del col·lectiu d'infermeria, d'acord amb el seu nou rol competencial. La confecció d'un programa formatiu intraequip que faciliti les sinergies entre col·lectius i apoderi les infermeres millora espectacularment l'experiència del pacient.
Top 4. Fes que la consulta sigui més resolutiva: practica el max-packing i l'anticipació
Ja no té sentit dividir les visites entre ordinàries i urgents. Simplement parlem de cita prèvia quan el pacient es troba davant nostre i hem de practicar el max-packing, una tècnica adreçada a resoldre en el mateix acte assistencial totes les demandes de salut que el pacient pugui presentar.
Una vegada orientats els problemes de salut, hem de definir els intervals d'atenció futurs construint un calendari virtual a través dels sistemes de recordatori i cita de què disposen les estacions clíniques. Per exemple, si el pacient té prevista una visita a un metge d'un altre nivell assistencial, hem de programar també un recordatori virtual per contactar amb el pacient una vegada hagi fet la visita. Podríem fer el mateix en el cas de les proves diagnòstiques, exploracions complementàries o visites de seguiment de processos aguts.
Per tant, el max-packing i l'anticipació poden consumir inicialment més temps, però constitueixen una oportunitat per abordar la longitudinalitat i introduir un nou model de relació. A més a més, es crea a més un escenari més lax on hi ha més espai per a l'educació sanitària i es fomenta l'autonomia del pacient implicant-lo en el seguiment actiu de les seves activitats a través del nostre seguiment telefònic o de les plataformes telemàtiques.
Top 5. Avalua i revisa el model periòdicament
Una estratègia que aborda de manera integral una dimensió clau de l'assistència com ho és l'accessibilitat ha de ser revisada per tothom periòdicament i de manera estructurada a través d'una detecció proactiva d'incidències.
La incorporació de tècniques de diagnòstic qualitatiu a la pràctica diària és una oportunitat més per al creixement dels professionals i dels equips i afavoreix un entorn de construcció i implicació de tots els professionals en un propòsit comú.
Vols avançar realment? Doncs no hi ha cap organització que ho faci si no és capaç de definir un repte col·lectiu ni d'explorar noves fórmules per aprofitar les seves pròpies oportunitats. El camí estarà ple d'obstacles i errors, però un altre factor clau i molt indicatiu de la maduresa d'un equip és reconèixer les caigudes com un preludi de l'èxit. Per tant, t'atreveixes a equivocar-te?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada