La medicina de família atrapada en una pràctica massa individualista

Un 88% de la demanda assistencial requereix algun tipus de coordinació 

Si donem un cop d’ull a les memòries dels centres d’atenció primària veurem que totes donen molta importància a la quantitat de visites, especialment dels metges de família, en el sentit que a més visites menys esperes. Descontent amb això, he punxat el document d’atenció primària de la Central de Resultats de l’AQuAS, un dels sistemes d’avaluació més avançat del món, i hi he observat que, a més a més de l’eficiència, s’hi recullen dades d’efectivitat, de qualitat, de pràctiques de valor i de desenvolupament de tecnologies de la informació. Menció a part mereixen els indicadors d’adequació, ja que són els únics que, ni que sigui de manera indirecta, donen una estimació del treball col·laboratiu dels equips d’atenció primària, en el benentès que si els ingressos evitables i el nombre de malalts polimedicats estan en quotes baixes, deu ser un senyal que en aquell equip hi ha alguna forma de model integrat de la feina clínica.

Malgrat aquesta darrera anotació sobre l’adequació, el que em sorprèn és que, encara avui, en el models avaluatius de l’atenció primària no es considerin elements cabdals com el treball comunitari, l’avaluació integral dels pacients complexos, els plans individualitzats elaborats de manera conjunta, el treball en xarxa i la integració de serveis. El missatge des de l’Administració és clar: a vostès els contractem per visitar tots els pacients que ho demanin, el treball comunitari i la coordinació, en canvi, és un assumpte voluntari.

El nou pla del sistema sanitari anglès posa el focus en el treball en equip a l’atenció primària

El NHS d’Anglaterra ha publicat (gener del 2019) un pla a llarg termini del qual, analistes del King’s Fund com Richard Murray, en destaquen l’èmfasi que s’hi posa en el treball en equip a l’atenció primària, donat que, com afirmen, el 88% de les pràctiques clíniques dels metges de família són part de processos que requereixen col·laboracions d’altres professionals. Traduït a conceptes nostres, donat que els anglesos no són exactament els mateixos, això voldria dir que l’assignació poblacional individualitzada a metge-infermera (coneguda com a UBA) està sent un fre per a l’abordatge integrat dels problemes de salut de les persones.

El pla dels anglesos posa l’accent en una atenció primària fonamentada en els equips, més que en les individualitats, comptant també amb la incorporació de professionals de suport com administratius, farmacèutics, fisioterapeutes, etc. Per fer realitat aquest canvi, el pla preveu estructures de governança a nivell local que promoguin el treball en xarxa dels equips de capçalera amb altres dispositius del mateix territori com la salut mental, la salut pública o el treball social comunitari, en el que anomenen “integrated care systems”.

Els anglesos alerten contra la fragmentació interna de l’atenció primària marcada per una pràctica massa individualista dels metges de família i, per aquest motiu, posen l’accent en la creació de models de governança territorial que afavoreixin la gestió integrada de tots els serveis que actuen a la comunitat. Segons ells, el futur de l’atenció primària passa per: més equip, més xarxa i més visió comunitària i integrada dels problemes de salut de les persones.

Jordi Varela
Editor