Innovació exponencial, o anar fent

La sostenibilitat dels serveis de salut està associada al seu desenvolupament racional. L’element clau és la generació d’ocupació intensiva en coneixement, que només pot ser fruit de la innovació. 

En termes generals, la innovació en salut ha de tenir dimensió exponencial i s’ha de basar en: 

• La generació de demanda intel·ligent per part dels professionals de la salut. 
• La participació dels ciutadans i de tots els agents socials i econòmics.
• La promoció de models de negoci basats en el valor per als usuaris.

1. El sector salut podria ser ben aviat el filó d’ocupació més important

La Commission for Health Employment and Economic Growth de les Nacions Unides afirma que el sector de la salut liderarà la creació de llocs de treball a partir de 2020. Ja és el sector més actiu en creació d’ocupació als Estats Units el 2018 (una de cada set noves feines). Segons la London Health Commission, a la ciutat de Londres (8 milions d’habitants) es poden crear uns 50.000 llocs de treball vinculats al desplegament de l'e-salut. Hi comença a haver estudis i informes similars referits a països de l’OCDE. Recomano un cop d’ull a la llista de les ocupacions en serveis de salut que fa el Bureau of Labour Statistics dels Estats Units, on apareixen més de 40 tipus de professionals sanitaris (amb la mitjana dels sous corresponents), això sense comptar les diverses ocupacions possibles en l’activitat social i econòmica associada a la salut: enginyers, matemàtics, químics, dissenyadors, economistes, gestors, etc. Hi destaquen el dèficit en atenció primària i preventiva i el de treballadors no sanitaris. Per cada dues ocupacions de professionals de salut hi pot haver una ocupació en el sector salut per a un no sanitari.

2. Generar oportunitats d’ocupació sostenible dependrà en bona part de la capacitat d’innovació exponencial

El gruix de la demanda de serveis de salut està dominat per les malalties cròniques d’una població que envelleix i que necessita tractament i atenció continuada. Això pot ser un malson, o tot un filó d’oportunitats si s’entén que cal innovar i, més encara, que s’ha d’innovar exponencialment per oferir més i millors serveis amb menys costos relatius. És l'única sortida. Per què exponencialment? La resposta és molt simple, el coneixement –i tot en el nostre entorn– creix acceleradament i en un context globalitzat.

3. Per innovar en salut, els professionals del sistema han de poder crear demanda intel·ligent

El procés d’innovar s’inicia si els professionals del sector dediquen el seu talent i la seva experiència a definir correctament allò que és susceptible de millorar. Diguem-ne demanda intel·ligent. Si es poden identificar bé els problemes i les millores, les solucions cauen pel seu propi pes. 

El sistema de salut sembla un mar d’illes d’excel·lència científica amb illencs preparats i diligents, però que amb prou feines es parlen d’una illa a l’altra. Més que reorganitzar el sistema, sembla que caldria començar des de zero. Per què hi ha start-ups de pocs anys que avantatgen les empreses més antigues? Doncs perquè les noves no arrosseguen cap llast, han nascut lean i digitals. Potser la innovació podria ser l’estratègia del troià per transformar el sistema de salut des de dins. Cada vegada que s’inicia un projecte d’innovació en un centre de salut, al cap de ben poca estona ja hi ha algun principi inamovible que trontolla. 

4. Els pacients han de formar part de l’equació 

Mantenir i millorar els nivells de benestar, tant de les persones com dels col·lectius, passa inexorablement per entendre que la salut és una responsabilitat de tots i cadascun dels usuaris i no només del sector professional de la salut. El compromís amb la salut ha de ser compartit per tots els agents socials i pels ciutadans, que s’han d’implicar a fons en la seva salut. 

Hem de ser conscients que el punt de partida és el que és. Fins a un 45% de la despesa en salut podria estar compromès pel cost derivat dels errors. Si els pacients haguessin d’intervenir en la presa de les decisions que els afecten, tant els professionals com els pacients es veurien obligats a entendre’s entre ells, igual que els professionals. Només això ja suposaria un gran avenç, considerant que la major part dels errors en diagnòstics i tractaments podrien estar associats a dèficits de comunicació (1).

5. S’han d’assajar i promoure models de negoci basats en la creació de valor per al pacient

Parlar de la dimensió econòmica de la salut és tabú. La paraula negoci, per a no pocs, és sinònim d’atemptat contra l’equitat. Es confonen el qui paga i el qui presta el servei, i no es té pràcticament consciència de com s’estructuren ni l’ingrés ni la despesa. Aquesta visió, limitadora al meu entendre, és conseqüència de diversos factors. D’una banda, la cultura funcionarial i, de l'altra, també, el fet de considerar la salut com un cost en comptes d’entendre que és una inversió. Un dels retorns més importants de la inversió en salut –després del benestar dels usuaris– és la creació de llocs de treball intensius en coneixement i, per tant, sostenibles. 

Tots tenim una part de la responsabilitat d’explicar-ho clarament i no ens podem adormir.

Bibliografia

(1) Vermeir, P., Vandijck, D., Degroote, S., Peleman, R., Verhaeghe, R., Mortier, E., ... & Vogelaers, D. (2015). Communication in healthcare: a narrative review of the literature and practical recommendations. International journal of clinical practice.