L’epidèmia de desafecció laboral compromet els resultats

Gallup, a State of the Global Workplace Report, considera que un treballador està implicat en la seva feina quan es mostra entusiasta amb el què fa, se sent (psicològicament) amo, i produeix i innova per aconseguir que l’organització avanci. D’acord amb aquesta definició, el retrat laboral del món d’avui que publica Gallup és molt decebedor: només un 15% dels empleats estan motivats, mentre que un 67% estan desmotivats i el que és pitjor, un 18% es mostren activament desmotivats. A Espanya, aquestes xifres són encara més dolentes, com s’observa en el següent gràfic elaborat per Corporate Rebels, a “The way we work is broken”. De fet, els resultats espanyols, amb la meitat de treballadors motivats que la mitjana mundial, són els més dolents de la sèrie dels deu països seleccionats.

Com era d’esperar, la desafecció influeix en els resultats de les organitzacions i, per fer-ho evident, Gallup compara les empreses del “Best Places to Work” de Glassdoor, amb les que tenen els nivells més baixos de motivació. Els resultats que s’observen al gràfic següent (també de Corporate Rebels) són demolidors, ja que les empreses amb els treballadors més implicats són un 22% més productives, generen un 21% més de beneficis als seus accionistes, mostren un 37% menys d’absentisme, un 48% menys d’accidents laborals i un 41% menys de defectes en la qualitat dels seus productes i serveis.

Els professionals sanitaris: el burnout i la seguretat dels pacients

En un món laboral globalment desmotivat, en el sector sanitari preocupa i molt l’epidèmia de burnout, un síndrome caracteritzat per l’esgotament emocional i la reducció del compromís amb els pacients i amb el treball clínic. Els experts apunten que la meitat dels metges i les infermeres tenen almenys un signe d’esgotament emocional. El problema, per tant, és transcendent i, segons explica Andreu Segura a "Iatrogènia i esgotament dels metges", ampliat per una revisió sistemàtica que va incloure no només metges sinó tots els professionales sanitaris, aquest malestar dels professionals, com era de preveure, està associat amb carències en la seguretat dels pacients.

Estar satisfet a la feina no és un fi en si mateix, però és imprescindible. De fet, és la base de tot. L’autonomia de gestió és, doncs, l’única sortida. Que ningú es confongui. No es tracta de privatitzar res, només d’exercir la funció pública amb menys rigors reglamentaris i amb més marges de confiança.

Jordi Varela
Editor