dilluns, 6 de maig del 2019

Les apps diagnòstiques i les malalties silents








No parem de rebre notícies de noves aplicacions que ajuden a que les persones s'autodiagnostiquin sobre diverses situacions patològiques i, en aquest post, me’n vull fer ressò de dues en particular: un nou software d’ECG de l’Apple Watch i una app de Boots per a la lectura d’anàlisis d’orina des dels smatphones.

ECG Apple Watch per a l'autodetecció de la fibril·lació auricular

La fibril·lació auricular és una circumstància clínica força comú, augmenta amb l’edat i pot tenir conseqüències greus, especialment provocant ictus i més risc de morir. Amb aquesta dinàmica fisiopatològica, la guia de pràctica clínica de la Societat Europea de Cardiologia recomana que, tot aprofitant les visites de les persones de més de 65 anys, els metges de família facin una exploració del pols, seguida d’un ECG si cal. L’evidència diu que si la fibril·lació asimptomàtica es detecta a temps, els anticoagulants poden reduir la probabilitat d’ictus i de mort relacionada.



En aquest context, Apple ha tret al mercat un software que, degudament adaptat al rellotge digital de la pròpia marca, fa un ECG i, per tant, qualsevol persona pot detectar, de manera domèstica, una fibril·lació auricular silent, i això l’aplicatiu ho fa amb una sensibilitat de gairebé el 100% i una especificitat del voltant del 80%. La FDA ha aprovat l’enginy sense que Apple hagi aportat cap assaig clínic amb indicadors d’efectivitat i, per això, molts cardiòlegs nord-americans han aixecat la veu i acusen l’agència reguladora de poc rigor en aquesta aprovació, coneixent que, de cada 100 ECG Apple positius, 20 seran falsos, mentre que en els que siguin fidedignes, molts d’ells correspondran a fibril·lacions subclíniques de persones joves (els principals usuaris d’Apple Watch), les quals es veuran abocades a prendre anticoagulants sense un coneixement real del risc de tenir un ictus.

Dip UTI de Boots per a l'auto-detecció de les infeccions urinàries


Aquest enginy de Boots, aprovat per al seu ús al Regne Unit, es compon d’un graella de reactius (dipstick) que, després d’un contacte amb l’orina, poden ser escanejada des del smartphone, gràcies a una app elaborada amb suport d’intel·ligència artificial que és capaç, en cas de detectar bacteriúria, de donar informació de l’antibiograma i indicació d’antibiòtic. El fabricant garanteix que la sensibilitat i l’especificitat del test són competitives amb els dels laboratoris professionals.


Alertat, he donat un cop d’ull a les fonts right care, on he observat unanimitat (Essencial-CAMFIC, SEMFyC, Compromiso por la Calidad-SEMIChoosing Wisely-IDSA) a desaconsellar l’ús d’antibiòtics a persones amb bacteriúria asimptomàtica, especialment si són grans. Després de confirmar, amb una pregunta directa al fabricant, que els algoritmes de Dip-UTI no contemplen cap valoració de la simptomatologia clínica dels usuaris de l'app, es dedueix fàcilment que, malgrat la seva practicitat, aquest nou enginy pot forçar que moltes persones prenguin antibiòtics innecessàriament amb el corresponent reforç de les resistències bacterianes.

Els creadors d’apps diagnòstiques posen l’accent en la seva bondat, però acostumen, en canvi, a oblidar que les malalties tenen una història natural que fa que de vegades les seves manifestacions siguin subclíniques, o que no acabin apareixent mai; i una altra qüestió, més epidemiològica, és que quan un test s’estén de manera indiscriminada, per bo que sigui, inevitablement farà sorgir molts falsos positius. En la primera situació, les apps afavoriran que un munt de persones siguin tractades innecessàriament, mentre que en la segona generaran un allau de proves posteriors.


Jordi Varela
Editor

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada