dilluns, 6 d’abril de 2020

Atenció primària: treballant en la foscor






Treballar com a metge de família aquests dies és complicat perquè anem a cegues. En primer lloc, estem intentant fer tota la feina possible per telèfon perquè els pacients no es desplacin i no vinguin a un establiment sanitari si es pot evitar. D'altra banda, no tenim dades fiables i cada dia rebem diversos protocols, instruccions, directives, correus electrònics, etc., en una sobrecàrrega de dades fluctuants que se sumen a les que cadascun de nosaltres rep a través de les seves xarxes socials personals, grups de whatsapp... 

Certament, el quadre clínic del #covid19 és molt variable, tant pel que fa a intensitat com a manifestacions. Produeix empitjoraments sobtats sense avisar, que no tenim manera de preveure, i a més de poder ser contundent amb els més grans també estem veient quadres severs en pacients de cinquanta i seixanta anys.

Fa dies que demano poder fer radiografies de tòrax al centre d'especialitats comarcal per tractar de descongestionar els hospitals, fins i tot vaig demanar tenir accés a hidroxicloroquina per tal de poder tractar pneumònies lleus en pacients joves sense comorbiditat associada... però cap de les dues coses és possible en aquest moment a la meva zona. Tots els pacients s'han d'enviar a l'hospital. 

D'altra banda, a l'atenció primària veiem com les plantilles minven tant a causa de les baixes per malaltia com pel desviament de professionals al macrohospital d'Ifema. Qui s'encarregarà de mantenir els pacients amb patologies lleus a casa seva si ens quedem sense centres de salut oberts?

En comptes de mantenir un lideratge clar, la sanitat corre amunt i avall sense solta ni volta. Tots estem nerviosos i fem moltes coses sense tenir clar el rumb del vaixell i això, unit a tot l'anterior, em fa sentir que navego a cegues, sense veure-hi clar. 

No aprofitaré per fer panegírics en favor de l'atenció primària ni crítiques als "pèrfids" polítics i gestors sanitaris. Només compartiré unes quantes idees amb ànim constructiu. 

1. Millorem la gestió de la informació, tant la institucional com la científica 
a) Les conselleries de sanitat haurien de facilitar un comunicat diari de novetats amb enllaços a annexos o fonts. 
b) Algun grup multiprofessional podria sistematitzar la informació científica amb rellevància en la pràctica clínica. Si és possible en format breu o en vídeo, amb les referències corresponents.
2. Posem en el valor dels centres de salut
a) Facilitem l'organització interna del treball segons la idiosincràsia i els recursos de cada centre: circuit de respiratori, circuit de la resta de pacients, triatge, gestió de trucades, salut comunitària, coordinació amb gerència/hospital/altres recursos.
b) Potenciem la telemedicina i el maneig del pacient a casa seva.
c) Permetem l'accés remot a la història clínica per a professionals en quarantena o de baixa si els símptomes permeten la telemedicina.
d) Fem seguiment dels pacients donats d'alta de l'hospital.
e) Acordem criteris d'ingrés i trasllat a l'hospital.
f) Fem activitats de salut comunitària i coordinem-nos amb els ajuntaments, protecció civil, voluntaris.
g) Potenciem el treball a les residències de persones grans i coordinem-nos amb els seus directius i professionals.
3. Millorem el funcionament de la urgència hospitalària
a) Reforcem els recursos humans amb professionals d'altres serveis.
b) Reforcem el material, llits i altres espais (carpes externes, sales d'espera, biblioteca...).
c) Reforcem els ingressos tant en llits d'hospital com en hotels medicalitzats, altres recursos o hospitalització a domicili coordinada amb atenció primària. 
I, sobretot, tinguem cura de l'estat d'ànim i el descans personal. Són setmanes de molta tensió personal i social i, en el cas dels sanitaris, també professional. Hem de ser capaços de desconnectar i tractar de posar el cap en altres coses per poder continuar estant a l'altura i tornar a la feina amb energia en el torn següent. Ànim!




Metge de família. Villalba. Servicio Madrileño de Salud



divendres, 3 d’abril de 2020

De l'atenció centrada en la persona a la centrada en la comunitat






La pandèmia de coronavirus està sent un repte per a la humanització de les cures que no estava previst. Fins al moment actual els sistemes de salut havíem adoptat el model d'atenció centrat en la persona, però de sobte una epidèmia com la que estem patint imposa un canvi brusc cap a un model d'atenció centrat en la comunitat. La revista The Lancet ha publicat recentment una revisió de 24 articles sobre l'impacte de la quarantena en les persones que s'han d'estar confinades a casa seva i el risc de patir trastorns psicològics fins i tot fins tres anys després de la crisi traumàtica.

Les seqüeles psicològiques tindran més impacte en els pacients hospitalitzats. Les estrictes mesures de contenció han provocat que des dels hospitals demanem a les famílies que s'abstinguin de visitar els seus éssers estimats. L'impacte emocional que això suposa en les famílies i els pacients hospitalitzats i aïllats per coronavirus en un entorn estrany és inevitable. Davant la manca de suport de la xarxa social més propera, mantenir el contacte amb la família, encara que sigui a través del telèfon mòbil, està sent una prioritat. Es tracta d'una decisió dràstica i difícil que suposa passar d'un model d'atenció centrada en la persona a un altre de més centrat en la comunitat. 

Als professionals els preocupa deixar que, en la versió hospitalària del confinament, els pacients pateixin tots sols la malaltia. Igual que a Itàlia, estem assistint a la terrible imatge de morts solitàries de pacients afectats per coronavirus. El final de la vida constitueix un dels moments més tràgics i que requereixen més intimitat. I en aquestes circumstàncies tan delicades, la informació ha passat a ser telefònica i donada per un metge amb la millor de les actituds, però emocionalment esgotat. D'aquesta forma molts professionals estan aprenent a tenir converses difícils a través del telèfon, sense que el llenguatge corporal, les expressions facials o el contacte físic puguin transmetre adequadament allò que senten. 

Els hospitals afronten una realitat molt dura, amb malalts terminals per coronavirus que moriran sols per evitar nous contagis. Per això, i perquè ens resistim a abandonar el model d'atenció centrada en la persona, s'estan adaptant els protocols i circuits a aquesta situació sobrevinguda. Així, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona ha posat en marxa un sistema per evitar que els pacients hagin de morir en solitud, que permet que un familiar, si hi està disposat i protegit amb les mesures necessàries, es confini amb el pacient fins al final del seu procés. El centre hospitalari té cura del pacient i també de l'acompanyant i posa a la seva disposició un llit, alimentació i tot el necessari durant el temps que estigui al seu costat.

En altres hospitals com Vall d’Hebron, l'equip de psiquiatria, juntament amb un nombrós grup de psicòlegs clínics, ha habilitat, a través de la seva pàgina web, dos serveis per donar suport emocional a les persones que puguin patir símptomes d'estrès i ansietat a causa del coronavirus. Un dels serveis està dirigit a la població general, especialment als familiars de pacients ingressats per coronavirus, i l'altre als professionals sanitaris implicats en l'assistència que, atès que són població d'alt risc, poden presentar trastorns emocionals, ansietat o síndrome d'estrès posttraumàtic. 

Els equips d'atenció a l'usuari estan prestant un gran suport a l'equip assistencial, afegeixen valor a l'atenció i faciliten els sistemes de connexió amb les famílies amb l'objectiu que puguin tenir la sensació que els pacients han estat acompanyats en tot moment, fins al final. D'aquesta manera tractem de trobar l'equilibri entre l'aïllament imprescindible i la humanització de l'atenció, tranquil·litzant-los, explicant-los la situació o agafant-los la mà, encara que sigui embolcallats amb una bata, amb guants i màscara.

En poc temps ens ha començat a canviar la manera de viure i també haurem de canviar la manera de morir, sense oblidar les lliçons apreses durant aquest temps sobre el valor de crear i mantenir connexions amb els éssers estimats. Com va dir el Dr. Vivek Murthy: "Si volem ser una societat més forta i resistent, hem de centrar-nos en la reconstrucció dels fonaments per a l'atenció centrada en la persona". 



Infermera. Cap de la Unitat d'Atenció a l 'Usuari. Hospital Vall d'Hebron

dimecres, 1 d’abril de 2020

Comportaments de suport al personal sanitari quan l'epidèmia s'allarga






Vivim atrapats en el temps. Com en la pel·lícula de Bill Murray (Groundhog Day, Harold Ramis 1993), les dues setmanes llargues que portem de confinament ens estan fent passar gradualment per les cinc fases del dol de Kubler-Ross: negació, ira, negociació, depressió i acceptació. Estem ara en el moment clau en el qual, després de mesos afectats pel biaix conductual del sobre-optimisme (Kahneman, Pensar ràpid, pensar a poc a poc) pensant que l'epidèmia no ens afectaria de forma tan extrema ("negació"), i després el corresponent estat de xoc davant de la seva gravetat ("ira"), vam començar a transitar entre com portar-ho millor ("negociació") abans de caure en la "depressió" al comprovar que les nostres estratègies per intentar pal·liar l'epidèmia i "doblegar la corba" de contagi, no tenen efectes immediatament visibles. És ara per tant especialment difícil, i alhora crucial des d'un punt de vista epidemiològic, que no ens deixem portar pel desànim i, com incideix aquest recent article de The Lancet, perseverem en aquells comportaments que les autoritats sanitàries consideren crucials per frenar la cadena de contagi. També és important que no caiguem en un enfocament pessimista que, influenciats pel biaix de comportament que porta a prendre accions excessivament arriscades quan totes les opcions possibles són negatives (novament, Kahneman).

dilluns, 30 de març de 2020

Qui deia que els models hospitalaris eren massa rígids?






@varelalaf
A partir de la segona meitat del segle passat, els hospitals es van organitzar de manera compartimentada en serveis mèdics que, des de llavors, s'esforcen a defensar els límits del que els hi pertoca i del que no. Cal reconèixer que aquest model ha donat els seus fruits, sobretot en procediments protocol·litzats però, per altra banda, som molts els que pensem que tanta fragmentació està sent un llast per abordar el tractament als pacients complexos que requereixen avaluació integral i treball en equip multidisciplinar.

divendres, 27 de març de 2020

Els innovadors donen un cop de mà contra la pandèmia





“A casa, sí, però no de braços creuats”, és el lema d’un grup de dissenyadors i enginyers que al voltant de Design2Fight COVID-19 s’han posat a treballar col·laborativament, la majoria des de casa, per ajudar als professionals sanitaris. Deixin-me ser positiu dins de l’adversitat. El que ens està passant als innovadors es pot veure com un gran experiment (stress test) que sense avís previ ho posa tot a prova: la tecnologia, la solidaritat i el potencial d'auto-organització. L'epidèmia actual no només està tensionant els sistemes de salut, sinó la capacitat de resposta de tots els components del sistema PEST (Polític-Social-Econòmic-Tècnic) i, per aquest motiu, ara és el moment d’actuar, que ja hi haurà temps per avaluar.

dimecres, 25 de març de 2020

Priorització per a l'atenció intensiva: una mirada des de l’ètica






@varelalaf
Fa poc més d’un any, la revista Nature publicava aquest article sobre el que en aquell moment semblava un dels reptes ètics de futur més rellevants: el dels dilemes morals en els vehicles autònoms. En una enquesta realitzada a 40 milions de persones de 233 països i territoris de tot el món, es demanava l’opinió de les persones sobre quina decisió hauria de prendre un cotxe intel·ligent que es queda sense frens, en cas de trobar-se en la dicotomia d’escollir entre atropellar una persona que creua de sobte el carrer o dos gats que es troben en el carril contrari; la resposta va ser unànime en pro de salvar la vida humana. Què passava, però, quan s'havia d'escollir entre dues persones grans i una dona embarassada? I si eren 5, les persones grans? o 10? Una persona pobra vs una de rica? Una dona vs un home? els passatgers del vehicle vs els vianants?... En aquelles situacions, es constatà una cridanera diversitat d’opinions, curiosament amb diferències culturals significatives. 

dilluns, 23 de març de 2020

Ràpida adaptació de l’atenció primària a l'epidèmia





@varelalaf



La pandèmia de coronavirus representa una emergència sanitària a la que mai havíem fet front. L’elevada contagiositat del virus, la manca d’equips de protecció individual (EPI) suficients i la reducció de professionals disponibles degut a baixes per aïllament o malaltia, ens han obligat a repensar l’organització ordinària dels equips d’atenció primària. Aquest replantejament ha d’ajudar a fer efectiva la resposta del sistema de salut mitjançant un pla de contingència per a la detecció, contenció i tractament des de l’atenció primària amb una resposta combinada a diverses prioritats sanitàries. L’atenció a les demandes vinculades amb infeccions respiratòries de vies altes ha de ser combinada amb l’atenció a pacients amb problemes de salut d’altre caire potencialment greus i, a l’hora, evitar contagis professionals.

divendres, 20 de març de 2020

Protegir els cuidadors, una prioritat






@varelalaf
“Espero que us vagi bé. A Itàlia estem vivint una emergència molt excepcional ocasionada per un virus fins ara desconegut. La meva recomanació és que els treballadors sanitaris us ho heu de prendre molt seriosament des del principi... A Itàlia hi està havent massa professionals infectats." Aquest és un extracte del missatge que una bona amiga, Paola Obbia, presidenta de l’associació italiana d’infermeria comunitària, ens va enviar ara fa uns dies, acompanyat d’un informe de l’OMS que explica quines haurien de ser les mesures de protecció dels treballadors sanitaris en aquesta crisi. La qüestió és que, ara per ara, els epidemiòlegs ens diuen que el període d’incubació de la malaltia és d’uns 5 ò 6 dies, però que la infecciositat comença un o dos dies abans dels símptomes, la qual cosa explica, en part, la seva elevada contagiositat. Amb tot això, les preguntes que ens fem els professionals: metges, infermeres, auxiliars d’infermeria, administratius, personal de la neteja i la llarga llista d’altres col·laboradors, són:

dilluns, 16 de març de 2020

Com comportar-se (i com ens comportem) davant l'epidèmia de coronavirus?



Nota dels editorsAquest post va ser publicat per Pedro Rey el passat dijous en el blog "Nada es Gratis" i és una versió d'un informe més extens sobre economia i coronavirus publicat per ESADE EcPol. Volem expressar el nostre agraïment a l'autor per la seva predisposició a compartir amb nosaltres aquest article com inici del nostre "especial emergència Covid-19". 

Creador: Nuthawut Somsuk
Contribució: Getty Images/iStockphoto
Les autoritats sanitàries estan advertint que l'evolució de l'epidèmia de coronavirus dependrà de forma crucial del comportament individual responsable de tots nosaltres. El comportament dels éssers humans davant d'una epidèmia, com l'actual del Covid-19, tendeix a ser "irracional", no només en l'accepció comuna del terme, sinó també en el sentit que atorguen els economistes a la irracionalitat, enfrontant l'economia tradicional a l'economia del comportament (behavioral economics). Si es fixen, els tres temes principals, provinents de la psicologia, que ha incorporat l'economia del comportament a l'estudi de les decisions econòmiques (en sentit ampli) són presents en l'actual crisi epidemiològica:

divendres, 13 de març de 2020

Les expectatives en salut influeixen en el resultat








A la recerca de la dona perfecta, Pigmalió es va enamorar de la seva estàtua Galatea. El seu desig era tan gran, segons explica Ovidi a Les metamorfosis, que l'estàtua va esdevenir humana. Quan es produeix l'efecte Pigmalió, les expectatives que tenim influeixen en el comportament fins al punt que la manera com actuem és precisament la que provoca el resultat esperat. Les nostres creences també influeixen en altres persones i d'aquesta manera busquem que les nostres expectatives siguin certes i es facin realitat amb conductes que tendeixin a confirmar-les. Aquest efecte també es coneix amb el nom de "profecia autocomplerta" i significa que farem tot el possible perquè allò que creiem que passarà, finalment es faci realitat.

dilluns, 9 de març de 2020

Nutrició i salut: la confusió està servida










La carn vermella i processada, tan injuriada durant anys en totes les guies d'alimentació saludable, viu temps feliços. El mes de gener passat, el Departament d'Agricultura dels Estats Units va derogar la iniciativa impulsada per Michelle Obama que promovia la inclusió de fruita i verdura fresca als menjadors escolars. El motiu? Defensar la llibertat de l'individu i dels centres educatius d'oferir uns àpats més nutritius i adequats a les preferències de la població americana.

divendres, 6 de març de 2020

Detecció i abordatge de la solitud i l’aïllament social en la pràctica clínica








El fet que la solitud i l’aïllament són determinants de salut importants, associats a nombrosos resultats adversos en aquest camp, està demostrat, i fins i tot resumit, en agradables xerrades TED.


dilluns, 2 de març de 2020

La llar com a centre d’operacions sanitàries i socials








@varelalaf
Les persones, mentre gaudeixen d’independència, reben els serveis sanitaris en instal·lacions homologades, en les quals els professionals treballen en un entorn que els és propici, on gestionen tot el que pot influir en la qualitat del seu treball, com els sorolls, els llums, els ordinadors, els aparells clínics, les sales d’espera, etc. Per contra, quan les persones esdevenen dependents, la seva llar va agafant protagonisme. Es tracta, però, d’un lloc aliè per als professionals, sovint amb dificultats d’accés i ple d’imprevistos. La qüestió és que molts metges i infermeres prefereixen no haver de sortir de la seva zona de confort i, probablement per aquest motiu, els programes d’atenció domiciliària decauen cada cop que hi ha restriccions pressupostàries o agendes massa plenes.

divendres, 28 de febrer de 2020

Una mirada al futur dels metges joves en el nostre sistema sanitari








El juny de 1994 es va estrenar El Rey León als Estats Units. Aprofitant que fa poc es van entregar els Oscar i, d'altra banda, va tenir lloc l'examen MIR, em va venir al cap el fil conductor de la pel·lícula El Rey León i la seva història sobre el cicle de la vida. Cada MIR viu a la seva manera un cicle de la vida des que comença a opositar a una plaça, sent un embrió d'especialista, fins que l'aconsegueix com a cadell i, finalment, quan dona fruit, esdevé un lleó adult amb responsabilitats d'especialista i s'insereix en el món laboral-professional.

Ni que sigui a risc de fer-me pesat, vull tornar a comentar alguns aspectes referents a com alimentem de professionals un sistema sanitari que requereix constantment peces noves per mantenir-se en funcionament. I mostrar, per tant, una perspectiva concreta del “cicle de la vida” de la transició de MIR a adjunt. 

dilluns, 24 de febrer de 2020

Els medicaments, han de costar "el que valen"? Quin és el seu preu just?








Hi ha una important tensió entre la promesa d'innovació mèdica i l'accés a uns preus assequibles a aquesta innovació. La introducció de nous medicaments en el mercat a preus cada vegada més alts és percebuda com el principal inductor de l'augment descontrolat de la despesa sanitària a la majoria de països desenvolupats i com un fet que posa en risc la viabilitat d'una correcta atenció sanitària i crea barreres d'accés. Aquesta tendència, que s'havia moderat els darrers anys a causa de l'esgotament del desenvolupament de nous productes mitjançant síntesi química, s'ha tornat a activar amb els nous productes biotecnològics. En molts països, no només als menys desenvolupats, el cost del tractament per a malalties com el càncer pot ser inabordable, bé perquè recau totalment en el pacient o bé perquè el sistema públic que el finança no se'l pot permetre. De manera similar, quan recentment va estar disponible una possible cura per a l'hepatitis C, fins i tot els països d'alts ingressos es van trobar racionant-ne el tractament i buscant maneres de garantir-hi l'accés

divendres, 21 de febrer de 2020

La seguretat del pacient i la iatrogènia








Entre els problemes de salut pública més importants actualment destaquen els efectes nocius associats a la pràctica clínica i sanitària, la rellevància dels quals és inqüestionable atesos el seu impacte i, sobretot, la seva etiologia. Això explica el desenvolupament de l'anomenada estratègia de seguretat del pacient, que té com a propòsit limitar al màxim el dany que les intervencions mèdiques i sanitàries poden provocar sempre que aquest dany es pugui evitar. 

dilluns, 17 de febrer de 2020

Pressupostos contra la innovació








Double Bind de Juan Muñoz
Els pressupostos són un instrument comptable que garanteix que les despeses s’ajustin als ingressos. Es tracta d’una eina universal, útil, però limitada, i per això la majoria d’empreses la complementen amb altres mètodes d’anàlisi econòmic-financer més refinats. A la funció pública, incomprensiblement, la comptabilitat pressupostària ocupa una posició hegemònica, com si no li importés que el sentit de les seves partides estigui genuïnament allunyat de la realitat de les despeses que pretenen controlar. Per exemple, el capítol 1, el de personal, consolida plantilles, al marge del seu rendiment, el capítol 2 fa el seguiment de les despeses en béns i serveis sense tenir en compte la seva funcionalitat i, per altra banda, les inversions venen marcades per estratègies polítiques que massa sovint no encaixen amb les necessitats locals.

divendres, 14 de febrer de 2020

Aportant valor, equilibri i humanitat als serveis d'urgències








@varelalaf
La urgència és un entorn únic en l'assistència sanitària. Funciona amb l'objectiu d'atendre situacions que poden posar en risc la vida de la persona, però també és una "xarxa de seguretat" o, com l'hem definit en alguna ocasió en aquest blog, "un camp de refugiats del sistema sanitari". L'atenció de les persones en aquest àmbit assistencial no obeeix només a trastorns fisiopatològics, sinó que de vegades els que acudeixen a urgències ho fan com a conseqüència d'una disfunció del nostre sistema sanitari que es manifesta amb "danys col·laterals" derivats d'una accessibilitat deficient i, en altres casos, d'un excés d'activitat.

dilluns, 10 de febrer de 2020

La "nostra" experiència del pacient








En una trobada recent amb amics vam parlar de la sanitat i de la qualitat dels serveis sanitaris. Els meus amics, com a usuaris del sistema sanitari, tant del públic com del privat, relataven experiències del pacient reals, experiències que en molts casos estaven lluny dels paràmetres que ens obstinem a recollir. Una vegada més vaig tenir la sensació que fem moltes coses pels pacients i per als pacients, però sense comptar amb ells (el pacient al centre?). 

divendres, 7 de febrer de 2020

Medicina, valors i comunicació








Il·lustració de Paula Alvear, del poemari Arconte Enfurecido
La medicina moderna ha tingut un desenvolupament espectacular al llarg del darrer segle, en paral·lel a molts altres aspectes de la societat. Esperonada per la ciència i la tecnologia, ha assolit objectius ambiciosos i brilla orgullosa dels seus èxits. Lamentablement, però, hi ha una ombra allargada que reflecteix llasts i amenaces: les inequitats en salut, el sobrediagnòstic i el sobretractament, la iatrogènia i la progressiva dependència del ciutadà dels sistemes sanitaris, entre altres, són realitats cada vegada més presents en aquesta medicina moderna. 

dilluns, 3 de febrer de 2020

Intel·ligència Artificial: una oportunitat per a una medicina més humana?








Canviar metges per robots és un tema recurrent a la ciència ficció, però l’aparició d’aparells amb assistència digital, com Alexa o Siri, i la promoció de l’auto-cura mitjançant smartphones, admetia The Lancet en una editorial, ara ja sembla una realitat plausible. Per altra banda, el professor Warner Slack de la Harvard Medical School va dir que si un metge pot ser substituït per un ordinador, llavors és que aquest metge mereix ser substituït per un ordinador. En aquest context, Eric Topol a “Deep Medicine” aporta llum a aquest debat amb la defensa d’una tesi diàfana: “la intel·ligència artificial (IA), en comptes de substituir metges, hauria d’esdevenir un ajut perquè aquests recuperin l’humanisme perdut.”

divendres, 31 de gener de 2020

El primer cas d'integració perfecta entre atenció primària i especialitzada








El mes de novembre passat, en el marc del 27è Congrés d'Atenció Primària (CAMFIC) celebrat a Barcelona, vaig tenir la sort de poder conèixer de primera mà un cas exemplar d'integració d'una àrea de salut integral formada per un hospital i quatre centres d'atenció primària, l'Àrea de Salut Integral Calatrava Sur (ASICS), a la província de Ciudad Real.

La gerent de l'Àrea de Salut Integral Calatrava Sur, juntament amb una doctora de família, una cardiòloga del centre i l'exregidor de Salut de l'Ajuntament de Calatrava Sur, van compartir la seva experiència en una taula rodona. Van explicar detalladament el que és un cas de perfecta harmonia i col·laboració entre la medicina de família i l'especialitzada, que aconsegueix, any rere any, uns resultats i uns indicadors de salut envejables. Algunes de les seves claus són la gerència unificada, un pressupost intermedi compartit i la planificació coordinada de l'activitat entre centres. 

dimecres, 29 de gener de 2020

Campanya Nursing Now. 2020 Any Internacional de la Infermera








La campanya internacional Nursing Now es va iniciar el gener de 2018 i acabarà el 2020, any del 200è aniversari del naixement de Florence Nightingale. Ha estat promoguda per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Consell Internacional d'Infermeres (CIE) i va néixer amb l’objectiu de posicionar la professió infermera en el lloc on es considera que ha d’estar i empoderar les infermeres per liderar els reptes de salut del segle XXI. Vol impulsar l’excel·lència de les cures infermeres i situar-les com a element bàsic per a la millora de la salut de la població i per a la disminució de les desigualtats.

dilluns, 27 de gener de 2020

Qui fa què? Redefinim els rols dels professionals sanitaris

Una de les idees que ha estat més repetida recentment en el sector sanitari és que hi falten professionals. Un estudi publicat recentment mostra que a Catalunya, fins al proper 2023, hi faltaran 2.571 metges i 3.263 infermeres per donar cobertura a les necessitats d'atenció de la població i que aquesta mancança serà especialment acusada en determinades especialitats (atenció primària) i a les zones rurals. Sembla que no s'estan incorporant prou professionals per fer front al canvi demogràfic previst, que estima que l'any 2030 Espanya se situarà com el quart país del món amb una mitjana d'edat més elevada en el conjunt de la població (50,1) i que el 2050 les persones més grans de 65 anys representaran més d'una tercera part del total de la població espanyola. És raonable assumir que l'envelliment de la població comportarà un augment de la necessitat de recursos sanitaris i socials. 

divendres, 24 de gener de 2020

Pràctica clínica inapropiada: els 10 millors articles de 2018









Per sisè any consecutiu, un equip d'experts liderat per Daniel Morgan, de la Universitat de Maryland, ha publicat una revisió sistemàtica d'articles editats en anglès, 2019 Update on Medical Overuse, en els quals hi ha alguna de les següents paraules clau: health services misuse, overuse, overtreatment, overdiagnosis, inappropriate i unnecessary. La revisió es va limitar a l'any 2018 i es van seleccionar 839 articles que van ser prioritzats en funció de la qualitat de la metodologia, la magnitud de l'efecte clínic i el nombre de pacients potencialment afectats.

dilluns, 20 de gener de 2020

Tres eixos per a les reformes de l’atenció primària (amb decàleg inclòs)








De la declaració d’Alma-Ata de 1978 a la d’Astana de 2018

L’any 1978, mitjançant la declaració d’Alma-Ata, l'OMS va recomanar que tots els països haurien de desplegar una atenció primària de salut d’accés universal, adequada a les necessitats de cada territori, des d'on es promocionés i es previngués la salut de les comunitats amb una actitud proactiva i que, al mateix temps, fos la porta d’accés al sistema sanitari. Els països que van seguir aquestes recomanacions, entre ells el Regne Unit i Espanya, han desplegat uns serveis més equitatius i més endreçats que els que no ho han fet, com Alemanya i els Estats Units, al mateix temps que han tingut tendència a malbaratar menys, donat que els seus serveis s’ajusten més a les característiques de cada persona i de cada família (com s'ha vist en el post de Sophia Schlette).