divendres, 10 de juliol de 2020

Les expectatives en salut influeixen en el resultat







Nota dels editors: Aquest post va ser publicat el 13 de març, però degut a l'avenç de l'epidèmia que es vivia en aquell moment, creiem que no va merèixer l'atenció habitual dels nostres lectors, per la qual cosa hem decidit donar-li una segona oportunitat.


A la recerca de la dona perfecta, Pigmalió es va enamorar de la seva estàtua Galatea. El seu desig era tan gran, segons explica Ovidi a Les metamorfosis, que l'estàtua va esdevenir humana. Quan es produeix l'efecte Pigmalió, les expectatives que tenim influeixen en el comportament fins al punt que la manera com actuem és precisament la que provoca el resultat esperat. Les nostres creences també influeixen en altres persones i d'aquesta manera busquem que les nostres expectatives siguin certes i es facin realitat amb conductes que tendeixin a confirmar-les. Aquest efecte també es coneix amb el nom de "profecia autocomplerta" i significa que farem tot el possible perquè allò que creiem que passarà, finalment es faci realitat.

Una revisió recent a The New England Journal of Medicine reflecteix l'efecte que exerceixen les expectatives positives (efecte placebo) i negatives (efecte nocebo) en els resultats de salut. Aquests efectes es produeixen en tots els contextos, tant en clínica i recerca com en tractaments actius i amb placebos, en el procés del consentiment informat i en les campanyes de salut pública. L'efecte placebo dona lloc a resultats positius i el nocebo a resultats perjudicials i perillosos. La relació entre el pacient i el professional de la salut influeix molt en la probabilitat que aparegui l'efecte placebo o que es notifiquin efectes secundaris. La confiança en el clínic i una relació positiva, amb comunicació oberta, entre el pacient i el professional, han demostrat la reducció d'efectes adversos.

Pacients amb refredats comuns que perceben els seus metges com a empàtics refereixen símptomes menys severs i de durada més curta que aquells que els defineixen com a persones fredes i distants; al seu torn, quan aquesta relació és bona, apareixen nivells reduïts de marcadors inflamatoris com la interleucina-8 i del recompte de neutròfils. Per tant, una manera d'aprofitar l'efecte placebo de manera no paternalista seria explicar els resultats d'un tractament de manera realista i positiva. Les expectatives positives augmenten la resposta a tractaments com la lidocaïna tòpica, el diazepam, l'estimulació cerebral profunda, l'acupuntura o fins i tot intervencions quirúrgiques. Respecte a les expectatives dels clínics, un estudi va comparar l'efecte del tractament analgèsic amb el d'un placebo després d'una extracció dental i va demostrar que el coneixement, per part del metge, que el pacient estava rebent l'analgèsic i no el placebo s'associava al fet que aquest expressés més alleujament del dolor. 

Al contrari, una informació expressada de manera preocupant o acompanyada d'alarma social, creences errònies, expectatives pessimistes, experiències negatives prèvies o pressió de l'entorn pot provocar efectes secundaris o reduir els beneficis de qualsevol classe de tractament, com també augmentar el risc que apareguin efectes secundaris inespecífics (intermitents, idiosincràtics, no dependents de la dosi i no reproduïbles). Aquests efectes secundaris condueixen a manca d'adherència o abandonament del tractament i porten el pacient a buscar alternatives en altres camps. Totes aquestes conseqüències es podrien atribuir a aquest efecte nocebo. Si a l'hora d'explicar el resultat esperat d'un tractament s'esmenta la proporció de pacients que no presenten efectes secundaris en comptes de la proporció dels que sí que en presenten, la incidència d'aquests efectes es redueix.

Finalment, cal considerar altres conseqüències greus que poden produir els efectes esmentats en un pacient que rebi un tractament o sigui sotmès a una prova diagnòstica o a una intervenció que no necessita, en els dos casos a causa d'expectatives desmesurades i no realistes sobre els resultats. D'aquesta manera es maximitza la creença sobre els potencials beneficis dels tractaments o les proves i se'n minimitzen les conseqüències negatives. Els efectes placebo i nocebo existeixen, tenen una forta base neurobiològica i social, i saber conèixer-los i gestionar-los és important en qualsevol àmbit assistencial.

dimarts, 7 de juliol de 2020

Dijous 9 a les 5 cafè telemàtic amb Josep Maria Monguet









"Café con el experto" és un cicle de sis sessions en format online que tindran lloc durant el mes de juny i juliol, en les quals analitzarem la recent crisi sanitària des de la perspectiva de les lliçons apreses. Creiem que ens resultarà molt útil per fomentar el treball en equip multidisciplinari en l'abordatge dels pacients crònics complexos, fràgils i vulnerables, però també per potenciar l'atenció centrada en el pacient i per ser més flexibles amb les idees innovadores i amb l'avanç de la telemedicina i la intel·ligència artificial.

dilluns, 6 de juliol de 2020

Nutrició i salut: la confusió està servida








Nota dels editors: Aquest post va ser publicat el 9 de març, però degut a l'avenç de l'epidèmia que es vivia en aquell moment, creiem que no va merèixer l'atenció habitual dels nostres lectors, per la qual cosa hem decidit donar-li una segona oportunitat.


La carn vermella i processada, tan injuriada durant anys en totes les guies d'alimentació saludable, viu temps feliços. El mes de gener passat, el Departament d'Agricultura dels Estats Units va derogar la iniciativa impulsada per Michelle Obama que promovia la inclusió de fruita i verdura fresca als menjadors escolars. El motiu? Defensar la llibertat de l'individu i dels centres educatius d'oferir uns àpats més nutritius i adequats a les preferències de la població americana.

divendres, 3 de juliol de 2020

Detecció i abordatge de la solitud i l’aïllament social en la pràctica clínica








Nota dels editors: Aquest post va ser publicat el 6 de març, però degut a l'avenç de l'epidèmia que es vivia en aquell moment, creiem que no va merèixer l'atenció habitual dels nostres lectors, per la qual cosa hem decidit donar-li una segona oportunitat.

El fet que la solitud i l’aïllament són determinants de salut importants, associats a nombrosos resultats adversos en aquest camp, està demostrat, i fins i tot resumit, en agradables xerrades TED.



dimarts, 30 de juny de 2020

Dijous 2 a les 5 cafè telemàtic amb Ana Ripoll









"Café con el experto" és un cicle de sis sessions en format online que tindran lloc durant el mes de juny i juliol, en les quals analitzarem la recent crisi sanitària des de la perspectiva de les lliçons apreses. Creiem que ens resultarà molt útil per fomentar el treball en equip multidisciplinari en l'abordatge dels pacients crònics complexos, fràgils i vulnerables, però també per potenciar l'atenció centrada en el pacient i per ser més flexibles amb les idees innovadores i amb l'avanç de la telemedicina i la intel·ligència artificial.

dilluns, 29 de juny de 2020

Es podrien evitar les cascades de proves després d’una troballa incidental?








Les troballes incidentals fruit d’una prova diagnòstica o d’un cribatge estan sent un maldecap per a la medicina moderna, un problema que no fa més que créixer de la mà del refinament de la tecnologia de la imatge i de la genòmica. En alguns casos, les indagacions que segueixen a les troballes incidentals testifiquen l’existència de patologies silents, o en fase inicial, i una intervenció clínica a temps és realment efectiva, malgrat que en la major part de les situacions, les cascades de proves que se’n deriven acaben sent improductives, a més de potencialment perillosa, per a les persones que les pateixen. Es tracta d’un fenomen que genera angoixa en els hipotètics malalts i burnout en els professionals, els quals no saben com posar-hi seny, donat que un cop apareix alguna probabilitat que allò que s’ha trobat sigui perillós, la pressió per arribar fins al final és incontenible. Malauradament, l’evidència mostra que no hi ha indicis que el compliment de les guies de pràctica clínica sigui capaç d’aturar aquestes cascades un cop iniciades i, per altra banda, tampoc s’ha aconseguit demostrar que l’establiment de penalitzacions econòmiques o de co-pagaments puguin frenar el fenomen.

divendres, 26 de juny de 2020

Una mirada al futur dels metges joves en el nostre sistema sanitari







Nota dels editors: Aquest post va ser publicat el 28 de febrer, però degut a l'avenç de l'epidèmia que es vivia en aquell moment, creiem que no va merèixer l'atenció habitual dels nostres lectors, per la qual cosa hem decidit donar-li una segona oportunitat.

El juny de 1994 es va estrenar El Rey León als Estats Units. Aprofitant que fa poc es van entregar els Oscar i, d'altra banda, va tenir lloc l'examen MIR, em va venir al cap el fil conductor de la pel·lícula El Rey León i la seva història sobre el cicle de la vida. Cada MIR viu a la seva manera un cicle de la vida des que comença a opositar a una plaça, sent un embrió d'especialista, fins que l'aconsegueix com a cadell i, finalment, quan dona fruit, esdevé un lleó adult amb responsabilitats d'especialista i s'insereix en el món laboral-professional.

dimarts, 23 de juny de 2020

Dijous 25 a les 5 cafè telemàtic amb Gloria Gálvez





"Café con el experto" és un cicle de sis sessions en format online que tindran lloc durant el mes de juny i juliol, en les quals analitzarem la recent crisi sanitària des de la perspectiva de les lliçons apreses. Creiem que ens resultarà molt útil per fomentar el treball en equip multidisciplinari en l'abordatge dels pacients crònics complexos, fràgils i vulnerables, però també per potenciar l'atenció centrada en el pacient i per ser més flexibles amb les idees innovadores i amb l'avanç de la telemedicina i la intel·ligència artificial.

dilluns, 22 de juny de 2020

Els medicaments, han de costar "el que valen"? Quin és el seu preu just?






Nota dels editors: Aquest post va ser publicat el 24 de febrer, però degut a l'avenç de l'epidèmia que es vivia en aquell moment, creiem que no va merèixer l'atenció habitual dels nostres lectors, per la qual cosa hem decidit donar-li una segona oportunitat.

Hi ha una important tensió entre la promesa d'innovació mèdica i l'accés a uns preus assequibles a aquesta innovació. La introducció de nous medicaments en el mercat a preus cada vegada més alts és percebuda com el principal inductor de l'augment descontrolat de la despesa sanitària a la majoria de països desenvolupats i com un fet que posa en risc la viabilitat d'una correcta atenció sanitària i crea barreres d'accés. Aquesta tendència, que s'havia moderat els darrers anys a causa de l'esgotament del desenvolupament de nous productes mitjançant síntesi química, s'ha tornat a activar amb els nous productes biotecnològics. En molts països, no només als menys desenvolupats, el cost del tractament per a malalties com el càncer pot ser inabordable, bé perquè recau totalment en el pacient o bé perquè el sistema públic que el finança no se'l pot permetre. De manera similar, quan recentment va estar disponible una possible cura per a l'hepatitis C, fins i tot els països d'alts ingressos es van trobar racionant-ne el tractament i buscant maneres de garantir-hi l'accés

divendres, 19 de juny de 2020

La llar com a centre d’operacions sanitàries i socials








Nota dels editors: Aquest post va ser publicat el 2 de març, però degut a l'avenç de l'epidèmia que es vivia en aquell moment, creiem que no va merèixer l'atenció habitual dels nostres lectors, per la qual cosa hem decidit donar-li una segona oportunitat.

@varelalaf
Les persones, mentre gaudeixen d’independència, reben els serveis sanitaris en instal·lacions homologades, en les quals els professionals treballen en un entorn que els és propici, on gestionen tot el que pot influir en la qualitat del seu treball, com els sorolls, els llums, els ordinadors, els aparells clínics, les sales d’espera, etc. Per contra, quan les persones esdevenen dependents, la seva llar va agafant protagonisme. Es tracta, però, d’un lloc aliè per als professionals, sovint amb dificultats d’accés i ple d’imprevistos. La qüestió és que molts metges i infermeres prefereixen no haver de sortir de la seva zona de confort i, probablement per aquest motiu, els programes d’atenció domiciliària decauen cada cop que hi ha restriccions pressupostàries o agendes massa plenes.

dimarts, 16 de juny de 2020

Dijous 18 a les 5 cafè telemàtic amb Cristina Adroher









"Café con el experto" és un cicle de sis sessions en format online que tindran lloc durant el mes de juny i juliol, en les quals analitzarem la recent crisi sanitària des de la perspectiva de les lliçons apreses. Creiem que ens resultarà molt útil per fomentar el treball en equip multidisciplinari en l'abordatge dels pacients crònics complexos, fràgils i vulnerables, però també per potenciar l'atenció centrada en el pacient i per ser més flexibles amb les idees innovadores i amb l'avanç de la telemedicina i la intel·ligència artificial.

Per tot això, "Café con el experto" ha convocat un grup de professionals que darrerament han publicat propostes d'anàlisi i avenços des dels seus diferents àmbits de coneixement, per compartir amb ells les seves experiències i punts de vista. Els animem, doncs, a participar en les sessions programades.



dilluns, 15 de juny de 2020

Incertesa i urgència, mals companys de viatge en temps de pandèmia









Passats a penes dos mesos des dels pitjors moments de la pandèmia, ja semblen llunyans els escenaris de desesperació en què actualitzàvem al minut els protocols de tractament basant-nos en l'última sèrie de pacients, l'última anècdota o l'últim informe preliminar publicat sense avaluació d'experts, o simplement en les darreres opinions compartides a les xarxes socials. Quedaven enrere els temps en què els resultats d'una sèrie només eren un punt de partida per dissenyar un estudi que conduís a respostes definitives a les nostres preguntes. I és que, en temps de pandèmia, una sèrie de pacients convertia un tractament en el nou gold standard.

divendres, 12 de juny de 2020

La tecnologia ens ajuda a ser més humans








“Aprendre a llegir és el més important que m'ha passat a la vida”, reconeixia Vargas Llosa en el seu discurs de recepció del Premi Nobel. Comparteixo amb ell gran part de la percepció, encara que he tingut algunes experiències més importants. Aquesta tasca és consubstancial al metge, una de les armes que ajuda a l'indispensable vessant humanista de la medicina.

Quan llegeixes Daniel Kahneman a Pensar rápido, pensar despacio t'adones de com funciona el raonament humà. Hi ha un sistema 1 que opera de manera ràpida i automàtica: implica poc esforç i ofereix poca sensació de control; gràcies a ell responem de manera automàtica el resultat de 3 + 3. I també hi ha un sistema 2, que necessita més atenció i concentració, porta aparellada més reflexió i ens ajuda, per exemple, a entendre (o no) les fases de desescalada de l'epidèmia de COVID-19. 

dimecres, 10 de juny de 2020

Nova edició del curs online el 16 de juny









Tant als hospitals com a l'atenció primària, molts professionals estan preocupats, i en part il·lusionats, per veure si seran capaços de consolidar les lliçons apreses de la crisi del covid-19 (de fet aquest blog està sent un portaveu de tot plegat). 

La integració de serveis, l'atenció centrada en el pacient, el treball en equip multidisciplinar i la telemedicina són avenços que han vingut per quedar-se i ara cal, més que mai, formar líders clínics capacitats per fer realitat els canvis estructurals latents que tant havíem desitjat. 

El proper 16 de juny comença una nova edició del curs online (12,6 crèdits). Un projecte formatiu totalment virtual que va començar la seva singladura el 2016 i que ja l'han fet (o l'estant fent) 809 alumnes, amb un 92% de finalització i una valoració global de 3,7 sobre 4. 



dimarts, 9 de juny de 2020

Dijous 11 a les 5 cafè telemàtic amb Ramon Cunillera










"Café con el experto" és un cicle de sis sessions en format online que tindran lloc durant el mes de juny i juliol, en les quals analitzarem la recent crisi sanitària des de la perspectiva de les lliçons apreses. Creiem que ens resultarà molt útil per fomentar el treball en equip multidisciplinari en l'abordatge dels pacients crònics complexos, fràgils i vulnerables, però també per potenciar l'atenció centrada en el pacient i per ser més flexibles amb les idees innovadores i amb l'avanç de la telemedicina i la intel·ligència artificial.

Per tot això, "Café con el experto" ha convocat un grup de professionals que darrerament han publicat propostes d'anàlisi i avenços des dels seus diferents àmbits de coneixement, per compartir amb ells les seves experiències i punts de vista. Els animem, doncs, a participar en les sessions programades.



dilluns, 8 de juny de 2020

Quatre premisses per arribar a l'organització autònoma del teu equip








Falta d'agilitat, rigidesa, lentitud, excés d'indicadors, ordres contradictòries, inoperància... són algunes de les patologies històriques i estructurals del sistema sanitari, tal com assenyalava Salvador Casado en el post “Apunts de gestió per a centres de salut”.

La tensió del sistema provocada per la crisi del coronavirus ha despertat lideratges latents capaços d'aportar solucions organitzatives, imaginatives, heterogènies, ràpides i senzilles, per la qual cosa projectes com el d'Organització Autònoma (OA), iniciat fa uns mesos per la Gerència Territorial de la ciutat de Barcelona de l'Institut Català de la Salut, adquireixen una rellevància enorme.

divendres, 5 de juny de 2020

L'enfonsament de les narratives








Foto: @famani38
La crisi sistèmica que patim configura l'escenari del col·lapse actual de la civilització, que es caracteritza per una globalització del malestar i la por que minva el pensament, la reflexió i la comprensió. No trobem res on agafar-nos, ni líders, ni idees, ni narratives, la qual cosa està permetent que el poder es posicioni darrere de tecnologies que ofereixen succedanis.

Aquesta situació de complexitat afecta tots els àmbits socials, des de la política fins a l'educació, des de l'organització laboral fins a la sanitat. Em centraré en aquesta última que és la que conec més bé.

dimarts, 2 de juny de 2020

Cafè amb l'expert








"Café con el experto" és un cicle de sis sessions en format online que tindran lloc durant el mes de juny i juliol, en les quals analitzarem la recent crisi sanitària des de la perspectiva de les lliçons apreses. Creiem que ens resultarà molt útil per fomentar el treball en equip multidisciplinari en l'abordatge dels pacients crònics complexos, fràgils i vulnerables, però també per potenciar l'atenció centrada en el pacient i per ser més flexibles amb les idees innovadores i amb l'avanç de la telemedicina i la intel·ligència artificial.

Per tot això, "Café con el experto" ha convocat un grup de professionals que darrerament han publicat propostes d'anàlisi i avenços des dels seus diferents àmbits de coneixement, per compartir amb ells les seves experiències i punts de vista. Els animem, doncs, a participar en les sessions programades.


Enllaç a la web Cronicidadhoy


Jordi Varela
Editor

dilluns, 1 de juny de 2020

Les consultes externes, el gran desgavell








Els serveis de dia dels hospitals no paren de créixer en detriment de les hospitalitzacions tradicionals, fins a l’extrem que el NHS ha estimat que, a Anglaterra, els moviments de pacients cap als hospitals generen un 5% del trànsit rodat a tot el país. Molts d’aquests serveis, com la cirurgia sense ingrés, la quimioteràpia, els anticoagulants o les endoscòpies, han estat molt ben perfilats des del seu origen, les consultes externes en general, en canvi, són dispositius polivalents on cada especialitat hi ha anat acumulant serveis ambulatoris de característiques ben diferents fins esdevenir espais desbordats de difícil gestió, precisament per no haver definit què s’espera de cadascuna de les seves activitats. Per posar un exemple, un reumatòleg em comentava que era desafortunat que se’ls avalués per la relació existent entre primeres visites y successives, quan se sap que els seus pacients complexos ho són per sempre, i ell mateix suggeria que el que convindria seria poder valorar el seu servei en funció de quina qualitat de vida aconsegueixen els seus malalts, en relació als costos dels tractaments prescrits.

divendres, 29 de maig de 2020

Decàleg per a una consulta virtual més humana. Per on començo?






Últimament sentim molt a parlar dels passos de gegant que la telemedicina està fent arran de la pandèmia del coronavirus. Alguns creuen que hem avançat 5 anys i d'altres que en un mes hem aconseguit el que estàvem intentant des de fa 10 anys, diu J. M. Alaball, col·laborador d’aquest blog i un dels autors de dos estudis recents que conclouen que la consulta telemàtica redueix d’un 55 a un 79% la consulta presencial

dilluns, 25 de maig de 2020

La percepció de la magnitud de la tragèdia i una possible resposta: salut comunitària





foto rclusa
La valoració que fins ara ha merescut la crisi provocada per la COVID-19 ha estat pràcticament unànime. La immensa majoria dels professionals, dels mitjans de comunicació i de la població en general coincideixen que es tracta d'un problema singular, inèdit i dels més greus, o potser el més greu, amb què s'ha enfrontat la humanitat fins ara. Alguns comencen a preguntar-se per les conseqüències negatives de les mesures preventives, perquè fins fa ben poc les crítiques més destacades a les autoritats eren a causa de la lentitud en la implantació d'aquestes mesures.

divendres, 22 de maig de 2020

Un somriure marca la diferència





@captain_wolf82
Aquesta pandèmia ha estat i és una dura experiència per a qualsevol de nosaltres. En primer lloc perquè ens enfrontàvem a una malaltia desconeguda, i això ho sabíem els professionals i els pacients. En segon lloc, perquè la sensació de caos, de por i de manca de material era evident en els primers moments de la pandèmia en molts hospitals, i això ho patíem els professionals i els pacients. I, finalment, perquè els pacients havien d'estar aïllats, sense rebre visites de familiars i amics, i a més a més el seu únic contacte eren els professionals, els quals no podien reconèixer perquè els vestits de protecció (ulleres, màscares, bates, gorres, guants...) els ho impedien, i això ho vivíem els professionals i els pacients.

dilluns, 18 de maig de 2020

Lideratge clínic: creure i crear en temps de pandèmia





El lideratge i la gestió en directe d'una situació com l'actual, derivada de la pandèmia de la COVID-19, està obligant els líders clínics a activar i desenvolupar un conjunt d'habilitats (noves o amb un prisma diferent a l'utilitzat anteriorment) que els permetin donar resposta a un repte sense precedents. 

divendres, 15 de maig de 2020

Tornar a la normalitat (en l'assistència sanitària)





Image by Gerd Altmann from Pixabay
Ara que estem començant a notar, en relació amb la pandèmia per COVID-19, una disminució en la pressió que el sistema manté sostingudament, sorgeix la necessitat de reflexionar sobre com “tornar a la normalitat” en l'assistència sanitària i també, en la mesura del possible, a la vida d'abans. Pel que fa a la sanitat –i com a treballador de la salut–, em sorgeix la inquietud de si hem de tornar al que teníem abans o no. Seria un bon moment per aprofitar l'experiència apresa i capgirar el sistema de salut? 

dilluns, 11 de maig de 2020

Apunts de gestió per a centres de salut





No és igual navegar sense vent que amb maror, no és igual gestionar una unitat sanitària en temps de calma que en pandèmia, però és útil aprendre de les tempestes perquè, com bé saben els mariners, no venen mai soles. 

Els sistemes sanitaris públics europeus són estructures enormes que podríem comparar a una flota, en la qual els hospitals serien naus molt grosses i els centres de salut vaixells més petits i àgils. En aquests dies de desori, amb una pluja de protocols des de la comandància general però sense una visió clara d'allò a què ens estàvem enfrontant, cada unitat ha fet el que ha pogut. Algunes han maniobrat ràpidament, d'altres no tant, les unes ho han fet amb destresa, les altres han estat superades per les circumstàncies.