A Portugal, estudis fets per diferents entitats han mostrat un excés de mortalitat per causes no relacionades amb la COVID-19 des del començament d'abril d'aquest any. Entitats com l'Escola Nacional de Salut Pública, la Facultat de Medicina de Porto o la Facultat de Medicina de Lisboa han advertit aquesta tendència. Posteriorment, l'Institut Nacional d'Estadística de Portugal l'ha confirmada.
La resposta a la COVID-19 ha limitat la prestació regular d'atenció mèdica i ha provocat l'ajornament de serveis d'atenció mèdica programats, la qual cosa ha causat pèrdues significatives en la salut i el benestar de la població. A l'abril es va sol·licitar que es facilitessin les condicions adequades per reprendre els serveis de salut regulars de manera organitzada i coordinada, a través d'un sistema de salut de doble via. En aquell moment ja s'havien cancel·lat desenes de milers d'intervencions quirúrgiques i centenars de milers de consultes.
El 7 de maig, el ministre de Salut portuguès va determinar, mitjançant una ordre ministerial, que "els serveis d'atenció primària i hospitalària han de garantir la identificació i reprogramació de tota l'activitat assistencial programada no portada a terme a causa de la pandèmia COVID-19". El 6 de juny passat, mitjançant una Resolució del Consell de Ministres, es van aprovar un parell de mesures per reprendre l'activitat mitjançant incentius als professionals: 7,7 milions d'euros per "recuperar totes les primeres visites hospitalàries perdudes" i 26 milions d'euros per "recuperar el 25% de l'activitat quirúrgica”. Després de nombroses peticions, en ple estiu, precisament el 14 de juliol, es va publicar una ordenança que permetia als hospitals aplicar els incentius als equips de professionals sanitaris.
Comparant l'activitat acumulada fins al juliol de 2020 amb la del mateix període de 2019, trobem una gran reducció:
• Atenció primària:
- 38% menys de consultes mèdiques presencials
- 34% menys de consultes mèdiques a domicili
- 21% menys de consultes d'infermeria
• Atenció hospitalària:
- 14% menys de consultes mèdiques hospitalàries (incloent-hi les telefòniques)
- 24% menys d'operacions quirúrgiques
• Atenció de serveis d'emergència:
- 18% menys d'episodis urgents
- 21% menys d'episodis molt urgents
- 27% menys de crítics
A diferència de les visites presencials, l'atenció virtual s'ha disparat. En el mateix període, en atenció primària, els contactes no presencials mèdics van créixer un 71% i els d'infermeria un 54%. Als hospitals, les consultes de telemedicina es van incrementar un 40%.
D'altra banda, en els serveis d'emergències es va observar un creixement gens habitual en els episodis estàndard o no urgents. S'ha suggerit que aquest creixement es deu a la falta d'accés a l'atenció primària de salut, falta d'accés que implica una reducció de les derivacions per a les primeres consultes hospitalàries i, en conseqüència, per a les propostes quirúrgiques i altres plans terapèutics. Això no obstant, no hem vist iniciatives per a la represa de l'activitat d'atenció primària.
Conscients del problema, el 8 de setembre, l'Associació Portuguesa de Directors d'Hospitals i l'Associació de Metges, amb el suport de Roche, van llançar el moviment "Salut al dia - No emmascareu la vostra salut" per demanar als pacients que no posposin la visita als serveis de salut. També es va fer una enquesta nacional per determinar per què els pacients no tenien accés als serveis de salut i un altre estudi sobre l'activitat dels serveis de salut.
Davant d'aquesta situació, vam fer públiques les dades d'activitat del Ministeri de Salut fins ara no divulgades, vam portar a terme una enquesta poblacional per conèixer comportaments i motivacions, i vam llançar un repte a un grup d'experts perquè proposessin mesures. El 29 de setembre vam presentar públicament els resultats i un conjunt d'accions pensades amb una visió integral.
Entre el 2 de març, data en què es van diagnosticar els primers casos de la COVID-19, i el 18 d'octubre es van registrar a Portugal 72.519 morts, 7.936 més que la mitjana dels últims cinc anys en el mateix període. D'aquestes, el 27,5% (2.198) van ser per COVID-19.
Ara ens enfrontem a un nou creixement de la pandèmia de COVID-19 i, una vegada més, estem en ple "bombardeig". La situació requereix lideratge, coordinació i solidaritat. Els ministeris de salut de tots els països d'Europa haurien de considerar l'atenció no relacionada amb la COVID-19 com una activitat essencial, investigar les causes de l'excés de mortalitat i aprofitar l'ocasió per revisar les pràctiques que aporten poc valor i crear així les condicions perquè ningú no es quedi enrere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada