divendres, 28 d’abril del 2017

Enfortir la salut mental

Segons la definició de l'OMS, la salut mental és “un estat de benestar en el qual la persona realitza les seves capacitats i és capaç de fer front a l'estrès normal de la vida, de treballar de manera productiva i de contribuir a la seva comunitat”.

Pensant en el cicle vital de les persones, les primeres etapes de la vida són fonamentals, ja que s'estableixen els costums que després ens acompanyen durant la nostra vida i es fixen tant les experiències positives com les traumàtiques. El benestar emocional és fonamental en el desenvolupament psicosocial de nens i joves. El desenvolupament d'activitats ha de contemplar l'educació i el manteniment del benestar emocional des d'una perspectiva multidisciplinària. Els nens, les nenes i els adolescents que se senten bé amb ells mateixos són capaços de gestionar millor els conflictes i de resistir les pressions negatives. Tendeixen a somriure amb més facilitat i a gaudir de la vida. Aquests nens i nenes són realistes i, en general, optimistes.

dilluns, 24 d’abril del 2017

Jornada "Decisions Clíniques Compartides" les lliçons de Víctor Montori










Molt sovint els pacients han de decidir entre dues o més opcions per fer front a un procés clínic, o senzillament per triar entre prendre estatines o no fer-ho. Llavors ve el moment aquell de "Escolti, si fos la seva mare, vostè què faria?". I, en aquest punt, el professional de la salut se sent autoritzat per adoptar l'actitud paternal que el pacient li reclama. Però això és contrari al canvi dels temps, al reconeixement de l’autonomia dels individus i a la necessitat d’un model de relació més participatiu i deliberatiu.

divendres, 21 d’abril del 2017

Quan entreu a Roda no veureu ferrar cavalls...








De petit, a finals dels 50, la meva frontera entre el món urbà i el rural era un punt indefinit de la carretera de Vic a Roda de Ter. En arribar al poble, la primera imatge era la del carreter amb un foc al carrer redreçant fustes per fer botes de vi o fent rodes de carro. Més avall, a mà dreta, el ferrer amb la fornal sempre encesa i la cara perpètuament emmascarada el coneixia bé perquè sovint acompanyava el tiet Joan a ferrar el cavall. Davant de casa l’àvia, els troncs a punt d’entrar a la fusteria per fer es pas, d’una manera ben visible, de la natura al moble. I el carboner i l’agutzil i el boter... No en queda cap, d’aquests oficis. Més ben dit, només va resistir el ferrer perquè es va reconvertir en una “fusteria d’alumini”.

Algú dirà que els oficis no són com les professions. Potser sí, però hi ha articles molt curts que il·luminen molt. Aquest és el cas de l’article de Richard i Daniel Susskind “Technology Will Replace Many Doctors, Lawyers, and Other Professionals” publicat a la revista Harvard Business Review el dia 11 d’octubre del 2016. Hi ha professions (advocats, professions sanitàries, educadors...) que es pensen que restaran indemnes a la irrupció de la robòtica (o de la tecnologia en general) i dels canvis socials. La capacitat de judici (el judici clínic, en el nostre cas), la creativitat i l’empatia no es poden deixar en mans de les “màquines”, diuen alguns. En llegir-lo és fàcil arribar a la conclusió que a les professions els passarà el mateix que a molts oficis: desapareixeran o es transformaran profundament, o bé el nombre de professionals disminuirà molt significativament (o una combinació parcial de totes aquestes alternatives).

dilluns, 17 d’abril del 2017

L'optimisme ancestral i la tempesta perfecta








L'optimisme dels pacients

Quan les persones emmalaltim, o tenim por de fer-ho, per regla general confiem en els metges i, per extensió, en els sistemes sanitaris. Però ho fem més del compte? Una revisió sistemàtica, elaborada per investigadors del Centre for Research in Evidence-Based Practice de la Universitat de Bond (Austràlia), a partir de 35 enquestes (27.323 pacients en conjunt), conclou que el 88% de les persones sobreestimen els beneficis reals de les actuacions clíniques, mentre que el 67% infravaloren els efectes adversos.

Vegi'n, per exemple, que les expectatives de les persones en la reducció del risc de morir per part dels programes de prevenció secundària dels càncers de mama, de pròstata i d'intestins estan molt per sobre de les dades reals. La part fosca de les barres correspon al percentatge dels enquestats que sobreestimen els beneficis de les respectives proves preventives, i les creuetes de la dreta indiquen en quines d'elles aquest percentatge és igual o superior al 50%.



divendres, 14 d’abril del 2017

Fellini, Berlusconi i el Big data



Com connecten Fellini, Berlusconi i el Big data? Li ho explico en 3 minuts.

Vull parlar sobre la necessitat de gestionar, amb criteris restrictius, l’ús de les dades dels usuaris dels serveis de salut, especialment quan s’intueix que hi pot haver alguna empresa interessada a fer-hi negoci. 

Potser una majoria considera evident que ha de ser així, però jo no.

Els humans, per raons biològiques, necessitem tenir raó, força sovint ens fa mandra pensar i ens resulta més còmode apuntar-nos a l’opció que sembla més evident. Ens costa veure i entendre que tot està relacionat amb tot i que qualsevol decisió important que prenem té conseqüències molt més enllà del que som capaços de preveure.

dimecres, 12 d’abril del 2017

Nova edició del curs online el 18 d'abril








El dimarts de la setmana que ve, el 18 d'abril, comença una nova edició del curs online (14,8 crèdits) i encara són a temps de matricular-se. La primera edició del curs va començar el febrer de l'any passat i ja l'han fet (o l'estan fent) 235 alumnes, amb un 96% de finalització i una valoració global de 3,7 sobre 4.

Si volen augmentar el valor de la seva pràctica i, al mateix temps, tenir una visió molt actualitzada de la gestió clínica, els aconsello que no se'l perdin. 





dilluns, 10 d’abril del 2017

Un pla disruptiu per als pacients crònics complexos (i 2)








Els continguts d'aquest post, i del de la setmana passada, estan basats en la conferència "Coordinación centrada en el paciente" que vaig fer el 29 de març passat en el "20 Congreso Nacional de Hospitales y Gestión Sanitaria" de Sevilla.

Més competències per als professionals de l'atenció primària

Clayton Christensen, a The Innovator's Prescription, diu que el sistema sanitari està mancat d'innovació disruptiva perquè els hospitals concentren massa inversió, massa tecnologia i massa especialistes, i que aquesta acumulació està sent un fre per a l'arribada de serveis més senzills, però potser més efectius, a poblacions més àmplies. Christensen creu que la simplificació de productes i serveis una de les claus de l'economia d'aquest segle està aconseguint que el benestar arribi cada cop a més gent i, en aquesta línia, els metges i les infermeres d'atenció primària haurien d'ampliar competències perquè els pacients crònics complexos es beneficiessin de la visió dels professionals generalistes i comunitaris, en detriment de l'enfocament tecnològic i parcial de la medicina fragmentada.

divendres, 7 d’abril del 2017

Noves maneres de dissenyar el futur








L'any 2009, quan Delos Cosgrove va ocupar la posició de CEO, Cleveland Clinic va començar una gran transformació basada en l'anàlisi i la millora de l'experiència del pacient. Si entenem que cada persona que treballa en un hospital és un cuidador, la clínica va mobilitzar els 43.000 treballadors en sessions de mig dia, en grups de 8-10 persones, barrejant personal mèdic, d'infermeria i de suport i administració, compartint situacions en què els professionals havien actuat, o podien haver actuat, i situant el pacient en el centre, és a dir, prioritzant les seves necessitats.

Gary Kaplan, Chairman i CEO del Virginia Mason Health System, planteja la següent jerarquia: pacient, organització, departament i individu, tot important i en aquest ordre. Aquesta jerarquia es reflecteix en el seu Pla estratègic amb el pacient a la part superior, prioritzant els valors de treball en equip, integritat, excel·lència i servei amb estratègies com l'atracció i el desenvolupament del millor equip i la creació d'una experiència del pacient "extraordinària".

dilluns, 3 d’abril del 2017

Un pla disruptiu per als pacients crònics complexos (1)








Els continguts d'aquest post i del de la propera setmana estan basats en la conferència "Coordinación centrada en el paciente" que vaig fer el 29 de març passat en el "20 Congreso Nacional de Hospitales y Gestión Sanitaria" de Sevilla.

Esgotat el període de les anàlisis i de les proves pilot voluntaristes, el que ara convé és elaborar un pla per aportar valor a l'atenció dels pacients crònics complexos, i per a això s'han de plantejar els factors determinants des d'una nova perspectiva: una visió clínica més centrada en les persones i una metodologia de treball cooperatiu, a més de polítiques més decidides, estratègies hàbils i finançament apropiat.

Visió clínica centrada en les persones

Els metges d'avui, emparats en les guies de pràctica clínica, s'han preparat per exercir una medicina de manual (cookbook medicine). Aquesta formació, fonamentada en la caça de zebres a Texas més que en el raonament clínic sustentat pel teorema de Bayes, incapacita molts metges joves per tenir una visió clínica centrada en les persones. Si es vol aportar valor als pacients crònics complexos, els metges haurien de tornar a l'essència de la seva professió i aprendre a preguntar als pacients com se senten, què els preocupa de veritat i fer l'exercici de demanar-los que repeteixin, amb la seva pròpia veu, què és el que han entès. Segons una enquesta feta a Espanya, l'adherència als tractaments no arriba al 50%, un signe evident de fracàs de la medicina de manual. No hi ha cap dubte que per aconseguir l'efectivitat clínica cal formar millor els metges en entrevista motivacional i en decisions compartides.