Sobrediagnòstic i sobretractament en malalties infeccioses: 25 mites

El sobrediagnòstic es defineix com el diagnòstic d'una afecció que, si no es detectés, no produiria símptomes ni causaria danys a un pacient durant tota la seva vida, cosa que es produeix cada vegada més com a conseqüència de la detecció precoç del càncer i altres afeccions i també en les afeccions infeccioses de gran prevalença en atenció primària.

L'abast del sobrediagnòstic com a resultat dels serveis prestats en l'atenció primària no és tan conegut com el produït pels càncers indolents de mama, pròstata, tiroide i pulmó ni el relacionat amb la malaltia renal crònica, la depressió i el trastorn per dèficit d'atenció/hiperactivitat. El sobrediagnòstic és una conseqüència coneguda de tots els exàmens de detecció precoç i es pot suposar que es produeix en molts contextos clínics.

Per una recerca basada en el valor. El model fallit dels antibiòtics

Tal com hem comentat en alguna ocasió en aquest blog, ni el preu ni el volum d'inversió en R+D dels medicaments es correspon amb el valor que aporten. Els antibiòtics, juntament amb les vacunes, han salvat milions de vides, han permès abordar reptes com ara els trasplantaments i cirurgies complexes amb garanties d'èxit i, si amb això no n'hi havia prou, també aporten un valor enorme a la productivitat del sector agroalimentari.

Aquests beneficis que donem per descomptats, però, estan en risc i actualment ja es parla de la tornada a l'era preantibiòtica. Cada any moren al món com a mínim 700.000 persones a causa d'infeccions produïdes per microorganismes resistents i s'estima que aquesta xifra arribarà a 10 milions el 2050, molt per sobre de les morts esperades per càncer, malalties cròniques com la diabetis o accidents de trànsit (1). Les projeccions també parlen d'un cost de 100 trilions de dòlars anuals. Es tracta, per tant, d'una emergència global de salut però també econòmica.

Les decisions compartides poden reduir el consum inapropiat d'antibiòtics

Les infeccions respiratòries agudes, els mals de coll i les infeccions de l'oïda són alguns del motius més freqüents de consulta al metge de família, especialment a l'hivern, i en aquestes circumstàncies és molt habitual que el pacient surti de la consulta amb una prescripció d'antibiòtics, malgrat que l'evidència científica s'obstina a demostrar que aquests medicaments aporten poc valor, o que fins i tot poden ser contraproduents.

L'ús inapropiat d'antibiòtics és un dels principals factors de l'augment de les resistències microbianes, avui ja un problema de salut pública mundial, i degut a aquesta preocupació, un grup d'investigadors de Cochrane, han volgut observar si les decisions compartides aconseguien reduir l'ús inapropiat d'aquests medicaments. Per aquest motiu han analitzat 10 assaigs clínics aleatoritzats amb la participació de 492.000 pacients. Aquests estudis havien avaluat accions que implicaven la formació dels metges de família en habilitats comunicatives per a les decisions compartides, a més d'informació escrita per als pacients. Els resultats van ser positius, ja que en el 47% dels casos d'infeccions respiratòries agudes dels grups de control, els pacients sortien de la consulta amb una recepta d'antibiòtic, mentre que en els grups d'intervenció, aquesta xifra es va reduir al 29%.

Resistències microbianes: un exemple Triple Aim

Com a continuació del post de 17 de març sobre antibimicrobians i resistències, donada la importància del tema, en aquest post vull presentar el disseny d'una matriu que pot ser d'ajuda per als responsables del control d'infeccions dels hospitals.

L'any 2007, dues societats científiques nordamericanes van publicar una guia per desplegar Antimicrobial Stewardship Programs (ASP) a les institucions sanitàries. Cinc anys més tard, tres societats científiques espanyoles van adaptar aquelles guies i van sentar les bases dels Programes d'Optimització de l'ús d'Antimicrobians (PROA).

Aquests avenços metodològics són rellevants degut a que hi ha evidència suficient per pensar que els programes de gestió d’antimicrobians redueixen resistències i costos. Per tant, amb la racionalització (que no racionament) de l'ús dels antimicrobians estem davant d'un exemple clar de Triple Aim. Recordi'n que reben aquesta consideració els programes que, de manera equilibrada, aconsegueixen tres tipus d'objectius: millorar resultats clínics, millorar la vivència dels pacients i reduir costos.

Antibiòtics: resistències i costos

La pèrdua progressiva d'activitat dels antimicrobians en front dels microorganismes més actius a la patologia infecciosa, especialment en el marc hospitalari, fan necessària una intervenció sistemàtica per optimitzar-ne l'ús perllongat i la seva vida útil, sobretot tenint en compte que disposem d'evidència suficient per pensar que amb programes ben estructurats es poden reduir resistències i, per tant, solventar situacions clíniques molt complicades i, de passada, baixar costos. Un cas clar de "Triple Aim", recorden?: a) més qualitat, b) millors outcomes, i c) menys costos.

Què és un PROA?

Dues societats científiques nordamericanes van publicar l'any 2007 les guies per desplegar Antimicrobial Stewardhip Programs a les institucions sanitàries. Cinc anys després, el 2012, tres societats científiques espanyoles van actualitzar aquestes guies en un document de consens que permet desenvolupar Programes d'Optimització de l'ús d'Antimicrobians (PROA) en 7 paràmetres: 1) aspectes organitzatius, 2) suport institucional, 3) recursos tècnics i humans, 4) objectius i indicadors, 5) intervencions educatives, 6) intervencions restrictives i 7) mesures no impositives.