divendres, 27 de juliol de 2018

Per una recerca basada en el valor. El model fallit dels antibiòtics









Tal com hem comentat en alguna ocasió en aquest blog, ni el preu ni el volum d'inversió en R+D dels medicaments es correspon amb el valor que aporten. Els antibiòtics, juntament amb les vacunes, han salvat milions de vides, han permès abordar reptes com ara els trasplantaments i cirurgies complexes amb garanties d'èxit i, si amb això no n'hi havia prou, també aporten un valor enorme a la productivitat del sector agroalimentari.

Aquests beneficis que donem per descomptats, però, estan en risc i actualment ja es parla de la tornada a l'era preantibiòtica. Cada any moren al món com a mínim 700.000 persones a causa d'infeccions produïdes per microorganismes resistents i s'estima que aquesta xifra arribarà a 10 milions el 2050, molt per sobre de les morts esperades per càncer, malalties cròniques com la diabetis o accidents de trànsit (1). Les projeccions també parlen d'un cost de 100 trilions de dòlars anuals. Es tracta, per tant, d'una emergència global de salut però també econòmica.


Malgrat la necessitat urgent de posar remei a aquesta situació, el desenvolupament d'antibacterians està pràcticament congelat i fa més de trenta anys que no se'n desenvolupa cap nou grup (2).



La indústria farmacèutica, tan activa en el càncer o les malalties cròniques, està mancada d'incentius per a la recerca i el desenvolupament en aquesta àrea. El valor que es dona als antibiòtics no es correspon en absolut amb els beneficis que aquests generen a la societat, que sembla estar més disposada a pagar quantitats desorbitades per tractaments pal·liatius amb beneficis marginals o a medicalitzar els problemes de la vida que a invertir per investigar i conservar tractaments curatius que salven milions de vides i beneficien amplis sectors de l'economia.

Aquest gap d'innovació s'explica per la combinació de barreres cientificotècniques i comercials importants:
  • La recerca i el desenvolupament d'un nou antibiòtic són més difícils i cars que els d'altres camps terapèutics, però les exigències reguladores, en canvi, són les mateixes. El reclutament de pacients és difícil, els sistemes de diagnòstic etiològic ràpid són escassos i només el 14% dels antibiòtics sotmesos a assajos fase 1 s'arriben a comercialitzar.
  • La producció també és més cara atès que als problemes ambientals habituals s'afegeix la necessitat d'evitar la pressió antibiòtica mediambiental deguda als residus generats.
  • Els tractaments no van dirigits a pacients crònics i, d'altra banda, s'han de restringir al màxim per evitar l'aparició de noves resistències, la qual cosa limita enormement el retorn de la inversió. 
  • Les estratègies clàssiques d'incentivació de la prescripció i de les vendes per volum s'han d'evitar en el cas dels antimicrobians.
  • Els antimicrobians que administrem diàriament a la pràctica clínica, utilitzats també en salut animal i a la indústria agroalimentària, perden efectivitat ràpidament i també se'n limita el temps de vida útil per recuperar la inversió. 
  • Les taxes més altes de multiresistència es concentren en països que no tenen disponibilitat econòmica per pagar la inversió, tot i que la globalització de la salut fa que el risc de disseminació de les resistències sigui molt elevat.

Es tracta, per tant, d'un model fallit en el qual l'aposta és invertir més diners que en altres camps de la terapèutica per comercialitzar un producte que s'utilitzarà de la manera més restringida possible i la vida útil del qual serà més curta. Convindreu amb mi que es tracta d'una “tempesta perfecta” i que el model està abocat al fracàs en un sector com el de la indústria farmacèutica acostumat a proporcionar grans beneficis als seus accionistes. A les dificultats per a la innovació s'afegeix la dificultat de mantenir la producció dels antibiòtics existents, perquè les empreses ja no volen continuar assumint els riscos d'un model poc sostenible amb el consegüent risc de desproveïment d'antibiòtics essencials.

L'abril de 2014, l'OMS va declarar la resistència als antibiòtics com una amenaça global greu i el 2015 va llançar el seu Pla d'acció global contra les resistències (3). El problema ha escalat també fins a l'agenda política i econòmica. Líders com Barack Obama o James Cameron s'han pronunciat públicament sobre el problema. A l'última reunió del Fòrum econòmic mundial celebrada a Davos es va presentar el primer benchmark independent elaborat per  l'Access to Medicine Foundation sobre el que les diferents empreses farmacèutiques estan fent per combatre les resistències. L'informe quantifica mitjançant indicadors el que cada companyia està portant a terme no sols en el camp de la recerca, sinó també en els de la producció, l'accessibilitat i la promoció de l'ús prudent dels antibiòtics, i assenyala així mateix el potencial restant que té cadascun d'aquests àmbits per continuar lluitant contra les resistències:














Si us interessa el tema vegeu el vídeo de la conferència de premsa que va tenir lloc a Davos el gener d'aquest any o descarregue-vos l'informe complet

El problema és complex i la solució requereix aliances publicoprivades i mecanismes de finançament innovadors. Cal disposar d'un sistema que dediqui fons públics a recompensar els que investiguen mitjançant una sèrie de pagaments garantits en el moment del llançament al mercat d'un nou antibiòtic necessari. Aquests acords de compra no estarien relacionats amb el volum d'antibiòtics venuts, sinó que es pagarien per reconèixer a les companyies la innovació i posarien punt final a qualsevol incentiu comercial per promoure l'ús de grans quantitats d'antibiòtics.

L'Innovative Medicines Initiative Joint Undertaking programme ha invertit més de 660 milions d'euros amb l'objectiu d'establir col·laboracions entre la Comissió Europea i la Federació Europea d'Indústries Farmacèutiques. El programa New Drugs for Bad Bugs té l'objectiu d'impulsar la lluita contra les multiresistències en tots els nivells, des de la ciència bàsica, el desenvolupament clínic i l'ús responsable d'antibiòtics fins a nous models comercials en una iniciativa publicoprivada d'una escala sense precedents.

No obstant això, tal com mostra un informe de l'OMS publicat l'any 2017 sobre els agents antibacterians en desenvolupament, els avenços són molt lents (4). Els autors afirmen que el pipeline actual podria donar lloc a 10 nous productes aprovats els propers cinc anys, però aquests nous fàrmacs tampoc suposarien una gran innovació amb relació als fàrmacs disponibles actualment. Falten opcions terapèutiques per a la majoria de bacteris resistents, especialment davant d'infeccions per gramnegatius i tuberculosis multiresistents. 

Deixar exclusivament en mans del mercat la innovació i el desenvolupament de béns essencials com els antibiòtics és una temeritat que ens ha portat a una situació d'emergència. El model actual de recerca en medicaments, així com el d'establiment del preu que en paguem, no es basa en la necessitat o el valor que aporten a la societat en termes de benefici clínic, sinó en els beneficis econòmics que proporcionen als accionistes de les companyies. Ho hauríem de tenir sempre present.

Bibliografia

1. Jim O’Neill, Chair. Tackling drug-resistant infections globally: Final report and recommendations. Review on antimicrobial resistance May0 2016.
2. The Pew Charitable Trusts. A Scientific Roadmap for Antibiotic Discovery. Julio 2016.
3. Plan de acción mundial para las resistencias a los antimicrobianos. Geneva World Health Organization; 2016. ISBN 978 92 4 350976 1.
4. Antibacterial agents in clinical development: an analysis of the antibacterial clinical development pipeline, including tuberculosis. Geneva: World Health Organization; 2017 (WHO/EMP/IAU/2017.12). Licence: CC BY-NC-SA 3.0 IGO.