dilluns, 29 d’abril del 2019

La medicina de família atrapada en una pràctica massa individualista









Un 88% de la demanda assistencial requereix algun tipus de coordinació 

Si donem un cop d’ull a les memòries dels centres d’atenció primària veurem que totes donen molta importància a la quantitat de visites, especialment dels metges de família, en el sentit que a més visites menys esperes. Descontent amb això, he punxat el document d’atenció primària de la Central de Resultats de l’AQuAS, un dels sistemes d’avaluació més avançat del món, i hi he observat que, a més a més de l’eficiència, s’hi recullen dades d’efectivitat, de qualitat, de pràctiques de valor i de desenvolupament de tecnologies de la informació. Menció a part mereixen els indicadors d’adequació, ja que són els únics que, ni que sigui de manera indirecta, donen una estimació del treball col·laboratiu dels equips d’atenció primària, en el benentès que si els ingressos evitables i el nombre de malalts polimedicats estan en quotes baixes, deu ser un senyal que en aquell equip hi ha alguna forma de model integrat de la feina clínica.

divendres, 26 d’abril del 2019

"Vostè espera que el món s'adapti a la seva distorsió"








Desmontando a Harry, pel·lícula dirigida per Woody Allen

De tant en tant m'agrada rellegir els primers capítols del Martín Zurro. Repassar els excel·lents capítols de Borrell, Gené, Casajuana, De la Revilla i molts altres. Intento buscar inspiració i ànim, orientació i guia quan la confusió o la complexitat a què m'enfronto a la consulta em sobrepassen. Hi ha dies o setmanes en què navego pels mars de la incertesa –com diria Juan Gérvas– amb prou dignitat, però n'hi ha d'altres en què naufrago quan la maror de la meva ignorància, les mancances del sistema o la pressió assistencial d'un nombre inassumible de pacients complexos em desborden.

dimecres, 24 d’abril del 2019

Nova edició del curs online el 30 d'abril








El proper 30 d'abril, comença una nova edició del curs online (10,4 crèdits) i encara són a temps de matricular-se. La primera edició del curs va començar el febrer del 2016 i ja l'han fet (o l'estan fent) 638 alumnes, amb un 92% de finalització i una valoració global de 3,7 sobre 4.

Si volen augmentar el valor de la seva pràctica i, al mateix temps, tenir una visió molt actualitzada de la gestió clínica, els aconsello que no se'l perdin.








dilluns, 22 d’abril del 2019

Els sistemes adaptatius complexos, un model útil per a la gestió clínica







Les unitats clíniques reclamen formats avançats de gestió


@varelalaf

Els treballs científics sobre la gestió de la complexitat s’han desenvolupat amb aportacions molt variades procedents de físics, economistes, sociòlegs, experts en desenvolupament computacional i biòlegs, els quals han anat convergint en llocs comuns en les seves conclusions. És així com el 1997, Kevin Dooley, professor de logística de la Universitat d’Arizona, va definir els sistemes adaptatius complexos (CAS) com grups d'agents semi-autònoms que interactuen per produir patrons del sistema corresponent que, al seu torn, acaben influint en el comportament dels propis agents.

divendres, 19 d’abril del 2019

La importància de compartir l'essència del coneixement: The weekly gist (L'essència setmanal)







Començo amb una anècdota: fa uns dies em van presentar un projecte interessant sobre teràpia cel·lular i em van comentar que per desenvolupar-lo havia de tenir present el decret de terapèutiques avançades publicat recentment. Sincerament, desconeixia aquest decret ministerial, per la qual cosa no vaig poder contribuir gaire a la discussió sobre el projecte.

Utilitzo l'exemple per comentar que, des del meu punt de vista, patim una important llacuna informativa que ens fa perdre, entre moltes altres coses, competitivitat. No hi ha espais on puguem conèixer què està passant, què s'està fent i què s'està regulant en el sistema sanitari espanyol, en els diferents serveis de salut o en el sector privat.

dilluns, 15 d’abril del 2019

El model funcionarial, un llast








Les rigideses del sistema limiten la innovació i generen burnout

@varelalaf
El model funcionarial es va desplegar a l’ombra de la creació dels estats moderns com una garantia de professionalitat i d’homologació dels seus serveis, i així va ser com la seguretat social primer i el sistema nacional de salut després van adoptar una variant del model funcionarial que van anomenar estatutària, un univers de reglaments, concursos, instruccions i expedients. La decisió, aparentment, va ser encertada, perquè va aconseguir que tots els ciutadans, metropolitans i rurals, tinguessin un accés raonable a uns serveis sanitaris de qualitat força homologada.

divendres, 12 d’abril del 2019

Always Events per a l'atenció centrada en la persona







Què voldríem que passés si nosaltres, les nostres famílies o els nostres amics haguessin de ser atesos en un centre de salut? Els detalls són l'important i, tot i que alguns ens puguin semblar menors, marcaran la diferència entre tenir una bona o una mala experiència. El 2015, l'NHS England, en col·laboració amb el Picker Institute, l'Institute for Healthcare Improvement (IHI) i l'NHS Improvement, van desenvolupar un programa per identificar i garantir la consecució d'aquests detalls que seran els que aportin valor a l'experiència del pacient. El programa anomenat  Always Events®, en contraposició a “never events”, té com a objectiu traduir en accions tangibles els principis de l'atenció centrada en la persona i la família. 

dilluns, 8 d’abril del 2019

Els hospitals necessiten internistes amb visió (i funcions) més generalistes








@varelalaf
La medicina interna és una especialitat de llarga tradició i la mare de quasi totes les especialitats no quirúrgiques, de manera que el que s’espera d’ella és que aporti una visió generalista a l’atenció hospitalària dels malalts complexos. Els internistes es formen sota el principi que cap problema clínic de l'adult els hi és aliè, malgrat que, com és obvi, no poden abastar amb profunditat tots els coneixements i tècniques que estan a disposició de la medicina moderna, per la qual cosa haurien de liderar, més del que ho fan ara, els equips multidisciplinaris, amb la finalitat d’oferir als pacients complexos una atenció integral, en comptes que aquests hagin de patir la suma de múltiples actuacions massa sovint descoordinades.

divendres, 5 d’abril del 2019

Guia ràpida per millorar l'accessibilitat a la teva consulta: el top 5!








Passaran uns mesos, però finalment ho aconseguiràs: la teva agenda disposarà de visites lliures cada dia de la setmana i els teus pacients es beneficiaran d'una atenció més estructurada, propera i de qualitat. Però, com pots aconseguir sobreposar-te al caos organitzatiu, a la tensió i al desgast col·lectiu? Vegem les cinc regles imprescindibles perquè la teva consulta sigui accessible:

Top 1. Sigues inconformista. El canvi ets tu

Acceptar que treballar amb llistes d'espera i resolent eventualitats contínuament és una situació inevitable i natural és un error gravíssim, tant com atribuir la situació només a la manca de recursos o inversions. Convivim amb la variabilitat i és per això que en un mateix centre de treball, amb característiques poblacionals i condicionants similars, les dades d'accessibilitat dels professionals són molt dispars. Ens en qüestionem suficientment el per què?

dilluns, 1 d’abril del 2019

Fets contrastats contra post-veritat





L’altre dia, en Tino Martí, en un post, va comentar el llibre pòstum de Hans Rosling, Factfulness, segons molts, inclòs Bill Gates, el millor llibre de l’any 2017. Jo era seguidor del veterà professor suec de salut pública, especialment de les seves TED Talks, amb aquelles boles dinàmiques que tan bé expliquen l’evolució de l’esperança de vida des d’una perspectiva mundial. Alertat per en Tino, vaig comprar el llibre i me’l vaig empassar gairebé sense respirar. Vaig quedar tan impressionat i emocionat del que havia llegit que no em vaig poder estar d'escriure aquest post també inspirat en el llibre de Rosling.