divendres, 29 de març de 2019

Quan resoldrem les malalties mentals?








Un article publicat recentment a The New York Times  revisa la realitat de les expectatives dipositades en la psiquiatria biològica, que a les darreres dècades havia d'aclarir moltes incògnites en salut mental. La identificació d'anomalies al cervell havia d'explicar l'aparició d'una gran varietat de trastorns mentals, però aquestes expectatives no s'han complert ni és probable que es compleixin els propers anys.

dilluns, 25 de març de 2019

Atenció primària: la llei de l'assistència sanitària inversa 48 anys després








@varelalaf

El sistema actual de funcionament de l’atenció primària garanteix als ciutadans que podran veure el seu metge de família, o qui el substitueixi, cada cop que ho creguin convenient i, d’aquesta manera, el metges, en el seu dia a dia, s’enfronten a una agenda carregada de visites sense filtre previ, una font d’insatisfacció generalitzada, tant per als pacients més necessitats que se senten poc atesos, com per als metges, que malbaraten massa temps en resoldre assumptes que no els són propis, sense oblidar que, en aquest escenari, les infermeres queden relegades a un paper secundari.

divendres, 22 de març de 2019

Medicina de precisió, hope o hype?









Quinze anys després que el genoma humà hagi estat desxifrat, després de 3 bilions de dòlars i després de 13 anys d'intensa recerca en xarxa, el cost de la seqüenciació del genoma complet s'ha reduït mil vegades i més de 20 milions de persones ja n'obtenen resultats concrets. D'aquí a unes setmanes, a partir d'una simple mostra de saliva, aquestes persones rebran informació exhaustiva sobre el seu material genètic per menys de 100 dòlars gràcies a empreses com 23andMe o Ancestry. Als Estats Units, mitjançant una aliança entre Genomind i la cadena d'oficines de farmàcia Albertsons, pacients tractats amb psicofàrmacs poden rebre consell per part del seu farmacèutic perquè el metge els prescrigui un test farmacogenètic i fer-se'l a l'oficina de farmàcia mateixa. És espectacular que una sèrie de tecnologies diagnòstiques emergents es dirigeixin a persones sanes per predir o detectar precoçment malalties: petjada immunològica per predir diversos tipus de càncer i malalties infeccioses, biomarcadors per a la malaltia d'Alzheimer, o tests d'alè exhalat per a la detecció precoç del càncer de pulmó. 

dilluns, 18 de març de 2019

Les tres essències de 5x1





La proposta 5x1 és una reflexió que es basa en els conceptes pickerians d’atenció centrada en el pacient, en els porterians de valor, més enllà de l’efectivitat, i en els kaiserians de reordenar els recursos a partir de les necessitats de les persones.

divendres, 15 de març de 2019

El “temps al domicili”, mesura d’atenció integrada centrada en la persona









by Peter Donnelly
Els reingressos hospitalaris, generalment en els 30 dies postalta, han assolit un gran èmfasi com a indicador en les polítiques públiques i en la recerca-implementació, sobretot als Estats Units, durant les últimes dècades. Això per descarregar el sistema d’una alta pressió causada per l’increment constant de persones grans amb multimorbiditat i complexitat i, sovint, amb la coexistència de problemes socials. A Catalunya, l’indicador també s’ha plantejat  com una mesura per fomentar la coordinació assistencial i l’atenció integrada, la qual cosa té una lògica perquè, per evitar reingressos, l’hospital (d’aguts o intermedi/postaguts/sociosanitari) ha de prestar una bona atenció integral i fer una bona coordinació a l'alta –com ha evidenciat un article recent al New England Journal of Medicine– i l’atenció primària, per la seva banda, ha de portar a terme una continuïtat proactiva i resolutiva juntament amb els altres recursos domiciliaris disponibles i amb els serveis socials.

dimecres, 13 de març de 2019

Prevenir el burnout i retenir talent a les organitzacions sanitàries








Estem vivint una època convulsa, en la qual estan passant moltes coses en els entorns econòmic i polític, i els professionals de diferents sectors –i concretament els del sector sanitari– demostren sense embuts el seu sentiment de malestar. Aquest sentiment, resultant de diferents causes, és el que es coneix com a burnout, o síndrome del professional cremat.

Una de les causes del burnout, reconeguda en diferents articles científics i en diferents reivindicacions professionals, és l’excés de burocràcia. La Dra. Melinda Ashton, de Hawaii Pacific Health, organització sanitària sense ànim de lucre, explica al New England Journal of Medicine, l’estratègia que aquesta ha seguit per a disminuir la burocràcia i augmentar la satisfacció dels professionals mitjançant un programa que va iniciar al final de 2017 i que ha anomenat “Desfer-se de les coses estúpides”.

dilluns, 11 de març de 2019

S’imaginen unes consultes externes sense sales d’espera?







En matèria de gestió clínica són molts els que intenten innovar, i és lògic que sigui així, perquè la manera com s’estableix la relació entre pacients i clínics sempre té marges per a la millora. Cal, però, precisar que la majoria d’aquests projectes o no prosperen o queden reduïdes a experiències de petits grups d’entusiastes, i és per aquest motiu que hem de celebrar l’aparició d’iniciatives fosbury*, com en el seu dia ho van ser la laparoscòpia, l’angioplàstia, la cirurgia sense ingrés o el model buurtzorg d’atenció infermera a domicili. Totes elles han desplegat tècniques instrumentals o models organitzatius que han canviat, de manera significativa, el rumb de com es practica la clínica.

divendres, 8 de març de 2019

I, sobretot, no es bellugui, no fos cas que passés el metge








"Una organització molt tancada, on la informació no flueix. Mentre ets a l'hospital, vius en un ambient on ningú no vol tenir la responsabilitat de comunicar-se amb tu. De fet, fan recaure aquesta responsabilitat en el malalt: si té algun problema, truqui al timbre que vindrà algú. Mentrestant, quedi’s aquí. I, sobretot, no es bellugui, no fos cas que passés el metge."

Aquest és el relat que em va traslladar un familiar, fa dues setmanes, quan m'intentava explicar la seva estada recent a l'hospital després de trenta anys sense trepitjar-ne cap. I va afegir: "T'adones que ets a les seves mans (de segur que en bones mans, sobre això no hi tinc res a dir), però de tu no se n’espera res.” I va repetir expressament: “Ah sí, que no et belluguis de l’habitació, no fos cas que passés el metge..."

dimecres, 6 de març de 2019

A la medicina cal aportar-hi valor








Som molts els que pensem que la medicina en general i els metges en particular hauríem de dirigir el nostre esforç a prestar als pacients aquells serveis que els aporten valor. Aquest plantejament inundaria de perplexitat qualsevol profà: però és que els metges no fan pels seus pacients allò que realment els aporta valor?

És important conèixer el passat per entendre el present i esbossar el futur. Des de fa unes dècades s'actua sobre la base de la medicina basada en l'evidència, moviment que va suposar la transició cap a una pràctica metodològicament més pulcra. L'assistència basada en la tradició i en l'experiència empírica sucumbia en honor d'estudis ben estructurats. Aquest concepte revolucionari el va portar a ser nominat com una de les idees de l'any 2001 pel diari The New York Times

dilluns, 4 de març de 2019

La cirurgia i la gent gran







Cada vegada hi ha més persones grans que es veuen en el tràngol de passar per quiròfan, especialment per a intervencions de recanvis de grans articulacions, per a reseccions de càncer colo-rectal o per patologies vasculars, per citar la casuística més freqüent. Moltes d’aquestes actuacions són agressives i generen riscos de complicacions en els postoperatoris, les quals sovint requereixen catèters, sondatges, sèrums, transfusions, intubacions, etc. Es generen, per tant, un munt de circumstàncies clíniques que indueixen a la immobilització, situació que afegeix una nova cadena de riscos, especialment de tromboembolisme, escares, infeccions, desorientació, deliris, desnutrició i deshidratació. 

divendres, 1 de març de 2019

Ajustant la visió del món




"La gent ja no creu en els fets". Així de contundent es mostrava Noam Chomsky al preguntar-li sobre l'auge de les fake news. Segons Chomsky, la desil·lusió amb les estructures institucionals ha conduït a un punt on la gent ja no confia en ningú ni en res, començant pels mitjans de comunicació. Però, a què es deu tanta desil·lusió i qui s'encarrega de promoure-la?

Contrasta la visió antípoda que ofereix Hans Rosling sobre l'evolució social del planeta gràcies precisament a les estructures institucionals que tan decebuts ens tenen. Reconegut per molts com un dels millors llibres de l'any passat, Factfulness és l'obra pòstuma del professor de salut pública del Karolinska Institute escrita amb el seu fill i la seva jove. A Factfulness, la família Rosling ens ofereix raons per a l'optimisme basant-se en fets recopilats durant les últimes dècades per les oficines d'estadística de les principals agències internacionals. A més, desgrana les deu raons per les que la nostra visió del món resulta ser de vegades tan esbiaixada. Entre elles, la visió dicotòmica, l'instint negatiu o la projecció lineal cap al futur.