Prevenir el burnout i retenir talent a les organitzacions sanitàries

Estem vivint una època convulsa, en la qual estan passant moltes coses en els entorns econòmic i polític, i els professionals de diferents sectors –i concretament els del sector sanitari– demostren sense embuts el seu sentiment de malestar. Aquest sentiment, resultant de diferents causes, és el que es coneix com a burnout, o síndrome del professional cremat.

Una de les causes del burnout, reconeguda en diferents articles científics i en diferents reivindicacions professionals, és l’excés de burocràcia. La Dra. Melinda Ashton, de Hawaii Pacific Health, organització sanitària sense ànim de lucre, explica al New England Journal of Medicine, l’estratègia que aquesta ha seguit per a disminuir la burocràcia i augmentar la satisfacció dels professionals mitjançant un programa que va iniciar al final de 2017 i que ha anomenat “Desfer-se de les coses estúpides”.



A través d’una metodologia participativa han convidat els professionals de l’organització a expressar aquells aspectes de registre de la història clínica dels seus sistemes que poden ser catalogats com a mal dissenyats (necessiten millorar), innecessaris o simplement “estúpids”. Una burocràcia estúpida no sempre ho ha estat, en algun moment de la història tenia la seva raó de ser, però amb el pas del temps ho ha arribat a ser.

La Dra. Ashton, descriu en el seu relat que, a partir de les notificacions dels professionals, es van començar a introduir modificacions que van aportar gran satisfacció perquè les accions sense valor es van deixar de fer ràpidament. També aquelles tasques burocràtiques que es va detectar que necessitaven millorar s’estan adaptant de forma progressiva. Dels suggeriments fets per metges i infermeres, més del 45% ja han estat aplicats.

De forma genèrica, la burocràcia vinculada a l’acte assistencial a càrrec de qualsevol professional del sistema sanitari es pot classificar en dos grans grups:

• Burocràcia innecessària
• Burocràcia necessària, que es pot dividir, al seu torn,  en la que es pot resoldre fora de la consulta i la que s'ha de resoldre a la consulta

Evidentment, la solució a la burocràcia innecessària passa perquè desaparegui, no hauria d’entrar mai per la porta. Pel que fa a la resta de procediments de perfil administratiu, cal repensar quin és el circuit i qui és el professional que els pot resoldre amb total garantia i de forma més eficient. Entenent que una tasca l’ha de fer qui la pot fer, té les eines per fer-la i la pot fer a un cost més baix.

Als professionals ens agrada tenir la percepció que fem coses amb valor afegit i, sense cap mena de dubte, la burocràcia és un factor que actua de forma negativa en la nostra satisfacció, que ens treu temps per fer el que ens agrada (atendre adequadament els pacients) i que fomenta el malbaratament de recursos.

Un estudi local portat a terme a Catalunya que hem publicat recentment assenyala que els professionals de l’atenció primària que treballen en organitzacions amb més autonomia de gestió i més capacitat de gestió de recursos estan més motivats. I observa diferències que condicionen els resultats i el compromís dels seus membres. Crida l’atenció que, de forma genèrica, un 29,3% dels professionals que van contestar el qüestionari de l’estudi van declarar que els agradaria canviar d’organització i el 12,2% van declarar que estaven buscant activament un canvi.

Serveixi tot això per fer una reflexió sobre la gestió organitzativa i la gestió clínica de les nostres organitzacions en profunditat: què cal deixar de fer per poder fer (llei de Sutton)? I què cal fer de manera diferent per millorar el sentiment de valor afegit de tots els professionals? Cada organització ha de fer la seva pròpia reflexió de forma participada (bottom-up). Algunes ja han començat a fer-ho.  De ben segur que milloraran la satisfacció dels professionals, el seu sentiment de pertinença i el clima de l'organització, amb la qual cosa previndran el burnout i fomentaran la retenció de talent.