Malgrat aquesta tossuda realitat, ara veiem que totes les reformes de l'atenció primària, d'aquí i de fora, apunten cap al foment del treball en equip multidisciplinari, un assumpte que està creant tensió en el si dels centres de salut, ja que tant directius com professionals no saben com donar el tomb al model individualista. La inèrcia ens està jugant, doncs, una mala passada. Per aquest motiu, és d'agrair que King's Fund ens regali un breu receptari per ajudar els equips d'atenció primària a fer un salt, que a hores d'ara sembla que està costant massa i, per aquest motiu, els hi he preparat un resum:
1. Els tres fonaments del treball en equip: a) cada equip ha d'elaborar i compartir objectius assumibles per tothom (no val una DPO des de dalt); b) les funcions i les responsabilitats de cadascun dels seus membres han de quedar ben establertes, però l'equip ha de tenir el dinamisme suficient com per revisitar-les cada cop que calgui; c) s'ha de crear un clima de prou confiança com per poder parlar obertament de tot i, per això, cal cercar un tipus de reunió periòdica que sigui el més eficient possible.
2. Quins professionals han d'incorporar els equips multidisciplinaris? Per al reclutament cal pensar en dos cercles concèntrics, en el primer hi ha d'haver el nucli clínic bàsic, metges i infermeres, i els professionals que els hi han de donar suport: assistents clínics, administratius, tècnics auxiliars de cures, treballadors socials, farmacèutics, gestores de casos i experts en salut comunitària. En un segon cercle hi hauria un conjunt de professionals destinats a ampliar els serveis de l'atenció primària: fisioterapeutes, psicòlegs, terapeutes ocupacionals, higienistes dentals, odontòlegs, nutricionistes, podòlegs, etc.
"Closing the gap, key areas for action on the health and care workforce", un document signat per The Health Foundation, King's Fund i Nuffield Trust, que ja va ser comentat en aquest blog per Cristina Adroher ("Qui fa què, redefinim els rols dels professionals sanitaris"), visualitza el futur de l'atenció primària en xarxes professionals amb una capacitat resolutiva superior a l'actual.
3. Com es poden organitzar els equips? Segons els experts de King's Fund, no hi ha una fórmula màgica de com ha de ser un equip d'atenció primària, però sí que en destaquen tres aspectes que caldria tenir en compte: a) la idea de l'equip ha de ser més forta que l'acció individual; b) la mida dels equips ha de ser manejable; c) les llacunes o duplicitats s'han d'ajustar sobre la marxa, equilibrant les necessitats reals amb els interessos de cadascun dels professionals.
4. Com es pot aconseguir una comunicació efectiva? Una recerca duta a terme a Google ha conclòs que la clau de l'èxit dels equips eficients és la seguretat psicològica. Tot fa pensar que els professionals volen entorns de treball on no tinguin por de proposar coses, o fins i tot d'equivocar-se en les seves propostes. Els responsables dels equips han d'estar, per tant, molt atents a mantenir un nivell de comunicació interna de qualitat, amb l'atenció posada en la identificació i resolució de problemes.
5. Cal redissenyar l'espai físic? Els equips d'atenció primària han de repensar els espais dels seus centres, la majoria d'ells dissenyats en uns temps en els quals la prioritat eren les sales d'espera i els consultoris. Ara cal elaborar plans funcionals que recullin les noves prioritats del treball en equip multidisciplinari, el teletreball i la telemedicina; i a ningú se li escapa que les sales d'espera poden esdevenir uns espais on les noves funcionalitats hi podrien guanyar terreny (en aquest sentit, no es perdin el post: "S'imaginen unes consultes externes sense sales d'espera?").
6. Com s'ha de exercir l'autonomia de gestió? Un nou model més desregulat requereix més llibertat de moviments del professionals en un entorn de major confiança, en el que el retiment de comptes prengui força. En aquest sentit, els autors de King's Fund reclamen nous mecanismes més eficients d'avaluació dels professionals i més estratègies de formació vinculades a les mancances i necessitats detectades en els equips multidisciplinaris.
7. Com treballar en xarxa amb altres equips? En el territori, afortunadament, hi ha desplegats altres serveis diferents al del nucli bàsic de l'atenció primària de salut com, per exemple, els serveis socials, els serveis municipals, els de salut mental, els d'atenció a la salut sexual i reproductiva, els d'atenció a les persones addictes, etc. La qüestió és que cal saber teixir xarxa mitjançant la cooperació en projectes i cal aprendre mútuament de les diferents maneres d'entendre la resolució de problemes.
8. Com implicar els pacients? Els autors del receptari proposen implicar els pacients en les decisions internes que acaben afectant els serveis. Especialment citen les dificultats observades en el model individualista vigent per donar resposta a la longitudinalitat en la relació metge-pacient i com els diferents membres de l'equip poden generar el coneixement i la confiança necessaris per donar un servei continuat en el temps. És en aquest punt en el qual, diuen, cal que hi hagi pacients disposats a col·laborar.
El model organitzatiu al voltant de les agendes dels metges de família està encallat i dona mostres de dificultats per mantenir la longitudinalitat en l'atenció als pacients, per la qual cosa es requereix fer un salt cap al treball en equip multidisciplinari, l'única manera de garantir la continuïtat i d'ampliar serveis, i per això crec que la recepta de King's Fund pot ser útil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada