L’opció de comparar mortalitats atribuïbles a la COVID-19 també té l'avantatge que no cal burxar gaire en les estadístiques ni en els bancs de dades perquè els mitjans de comunicació social i les xarxes van plenes d'aquestes dades. És clar, però, que no tot és bufar i fer ampolles perquè ni els mass media ni, encara menys, les xarxes socials són garantia de fiabilitat a l'hora de processar les dades. Unes dades que, per cert, moltes de les institucions responsables de produir-les oficialment adverteixen que són provisionals perquè tot sovint no han pogut ser prou depurades.
En qualsevol cas, la temptació de cercar informacions vàlides és gran i, a més a més, lògica perquè el trasbals provocat per la pandèmia i, entre parèntesi, per la mena de reaccions que ha desvelat, ha estat enorme. Així doncs, és urgent trobar explicacions per millorar la nostra resposta a la catàstrofe, i encara millor si aquestes explicacions reforcen la mena de mesures que desitjàvem que fossin útils i que potser no han estat recomanades, adoptades o implementades amb prou decisió i intensitat com, per exemple, les restriccions generalitzades de la mobilitat i la proximitat física.
Però fins i tot les taxes de mortalitat poden reflectir la influència d'algun factor determinant de l'estructura demogràfica, sociològica o epidemiològica que interfereixi en els resultats i ens confongui. Els manuals més elementals d'epidemiologia ja ens ensenyaven a corregir la influència de l'edat o el sexe amb l'estandardització de les taxes pel mètode directe o l'indirecte, entre altres.
Aquí rau l'interès dels estudis observacionals, encara que siguin ecològics, com el que acaben de publicar a l'European Journal of Public Health(1) Ondrej Hradsky, pediatre, i Arnost Komarek, estadístic, ambdós de la Charles University de Praga. Els autors construeixen una bateria d'indicadors sociodemogràfics i sanitaris per descriure les característiques estructurals bàsiques de cada país. Utilitzant les bases de dades obertes del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties, del Banc Mundial i de l'Atles Mundial BCG, entre d'altres, han elaborat un model amb el propòsit d'esbrinar si aquestes variables podrien explicar significativament les diferències en mortalitat acumulada entre els diversos països. Malgrat que inicialment han considerat 210 països, finalment només n'hi han pogut incorporar 138 perquè desconeixen algunes dades rellevants de la majoria dels països exclosos o a causa de les característiques molt singulars d'alguns altres.
Els autors constaten que el nombre de morts per coronavirus l’any 2020 (COVID-19) per milió de persones difereix molt entre països. I també s'adonen que sovint això dona peu a interpretacions precipitades i ambigües sobre l'efectivitat de les diverses estratègies de prevenció adoptades, menystenint la potencial influència d'altres factors que podrien ser fins i tot més determinants. Amb independència que sigui factible modificar-los a curt termini.
Han trobat associacions estadísticament significatives entre la sobremortalitat per COVID-19 i la densitat de població, la proporció de població urbana, la proporció mitjana (homes, dones) de persones de 80 anys o més, el nombre de llits d'hospital amb relació a la població, la incidència de tuberculosi, la temperatura mitjana al març i el PIB per càpita.
El model final podria explicar el 67% de la variabilitat. És a dir, que menys d'un terç de la variabilitat en les diferències logarítmiques de mortalitat podria ser modificada per diverses intervencions no farmacèutiques que van des de l'aïllament de casos fins a mesures integrals, distanciament social de tota la població i tancament d'escoles i fronteres.
Com m'han fet notar alguns col·legues i en part reconeixen els mateixos autors, les limitacions de l'estudi són considerables, tant pel que fa a la qualitat d'algunes de les dades com a la tria de les variables seleccionades i, encara més, a l'heterogeneïtat de les característiques sociodemogràfiques i sanitàries dels països comparats. Tot i que precisament aquest fet ens ha de fer reflexionar sobre la validesa o, més ben dit, sobre les deficiències de les comparacions amb què ens obsequien molts dels experts consultats pels mitjans de comunicació.
Crida també l'atenció que tot i haver-hi tants d'epidemiòlegs opinant, sigui un professional de la pediatria qui dugui a terme, amb la col·laboració imprescindible de l'estadístic, aquesta recerca tan important. Perquè una investigació més concentrada, que analitzés la variabilitat de la mortalitat d'uns quants països més similars, podria orientar-nos molt més pel que fa als beneficis potencials de les mesures preventives no farmacològiques, que són les que comporten més desavantatges econòmics, culturals, socials i polítics.
Agraeixo els suggeriments de Joan Sales, que han millorat el post sense que li pertoqui cap responsabilitat pel que fa a les eventuals deficiències
Bibliografía
1- Hradsky O, Komarek A. Demographic and public health characteristics explain large part of variability in COVID-19 mortality across countries. European Journal of Public Health, 2021; 31: 12-6.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada