Abordar les desigualtats en salut. La COVID-19 ha visibilitzat i aguditzat una cosa que ja sabíem: les malalties no afecten tots els col·lectius de la mateixa manera. A Catalunya s'ha constatat que com més baix és el nivell socioeconòmic, més alt és el nombre de contagis i més gran la mortalitat. Al Regne Unit s'ha revisat l'Informe Marmot que, amb el lema Build Back Fairer, suggereix que per reconstruir de manera més justa la societat postpandèmia es necessitaran polítiques interdepartamentals que vagin a l'arrel de les desigualtats en tots els nivells governamentals i que això s'ha de reflectir en els objectius, l'avaluació i la rendició de comptes.
Reformar els serveis d'atenció social i d'atenció a la dependència. Tampoc és un objectiu que ens quedi lluny. A la magnífica entrada Sanitaritzar les residències?, Marco Inzitari proposa una estratègia per a l'atenció a les persones grans basada en (1) l'avaluació geriàtrica integral i el pla de cures individualitzat, (2) la potenciació de l'atenció domiciliària, (3) l'establiment de residències socials més humanes i professionalitzades i (4) la creació d'unitats especialitzades per a persones amb necessitats específiques.
Posar els professionals al centre de les propostes. El personal d'atenció de tots els nivells ha demostrat unes capacitats de reacció i de resiliència notables per prestar la millor atenció possible als usuaris dels serveis sanitaris i socials en temps molt complicats. Molts han flexibilitzat els seus rols o han transformat la forma com presten l'atenció. Es posa de manifest la necessitat de millorar-los les condicions laborals, dotar-los de més autonomia organitzativa i reconèixer la funció social que exerceixen (estem avisats pel que fa al burnout). I una cosa que hem tractat diverses vegades en aquest blog (aquí, aquí): continuem treballant en la definició i incorporació de nous rols professionals (com els assistents clínics). L'Hospital Sant Joan de Déu, un centre pediàtric, lidera la introducció d'aquesta figura i és un dels impulsors del curs de formació d'assistents que començarà pròximament.
Accelerar la transformació digital. La necessitat de brindar atenció mentre s'està lluny físicament ha produït un impacte sense precedents tant en la demanda com en l'oferta de serveis de salut digitals. Aprofitant l'obligada disrupció (en argot econòmic: un “experiment natural”) i la riquesa dels sistemes d'informació ‒com més digitalització, més fàcil és l'avaluació‒, analitzem allò que ha funcionat i allò que no, i siguem àgils en l'extensió de les millors pràctiques. Implementem l'atenció no presencial en els contextos i amb els pacients que tingui sentit fer-ho, però no de manera indiscriminada… No ens tornem bojos!
Finalment: establir una nova relació entre la comunitat i els serveis públics. L'emergència de la COVID-19 ha provocat un augment de la solidaritat i l'activisme de la comunitat i ha subratllat el paper vital de les comunitats locals en el suport a la salut i el benestar (això també s'ha analitzat en aquest blog). Els governs han d'adoptar una visió holística per protegir els ciutadans: enfortir el teixit associatiu i el capital social; preparar plans estructurats per a crisis de salut, socials i ambientals, i incorporar aquests esforços a la planificació urbana, les infraestructures i la tecnologia. El món local ha de formar part de l'elaboració i execució de les polítiques públiques.
M'agradaria acabar reivindicant el rol de l'Informe 30 mesures per enfortir el sistema de salut. Totes les qüestions apuntades a l'informe de King’s Fund coincideixen amb les mesures que s'hi proposen. Els qui el subscrivim, persistim en el recordatori del compromís de la majoria de partits polítics catalans de desplegar-lo durant la propera legislatura. Tenen el suport de la majoria d'agents del sector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada