divendres, 16 d’agost de 2019

La integració de serveis com a recepta contra la fragmentació



Com que el canvi radical de model, tot i que desitjable, és poc probable, els responsables del finançament dels sistemes autonòmics de salut farien bé d’anar movent fitxes per incentivar pràctiques valuoses, enlloc d’aferrar-se a premiar la fragmentació de la gestió clínica.


Integració de serveis o serveis centrats en la persona?
A la 6ª Jornada "Right Care" de la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària vam tenir l'oportunitat...
Llegir més


El “temps al domicili”, mesura d’atenció integrada centrada en la persona
Els reingressos hospitalaris, generalment en els 30 dies postalta...
Llegir més


Un pla B per finançar la integració de serveis socials i sanitaris
Cada cop hi ha més persones amb necessitats socials i sani-tàries complexes i, per aquest motiu, tots els governs del món estan...
Llegir més


El model de finançament dona ales a la fragmentació
No fa massa vaig afirmar que la persistència en la provisió fragmentada dels serveis era el problema més greu de la sanitat i...
Llegir més


Urgències hospitalàries: el camp de refugiats del sistema sanitari
La societat compta amb grups poblacionals emergents amb...
Llegir més



Jordi Varela
Editor

dilluns, 12 d’agost de 2019

Per una pràctica clínica més sòbria i humana



El moviment de la medicina conservadora creu en la innovació, però demana més rigor en la pràctica clínica i més independència de criteri professional davant de l’arrogància tecnològica, i per això fa una crida, en bé de l'humanisme, a aprendre a conviure amb certs graus d'incertesa.


Per una medicina més conservadora
La setmana passada vaig parlar de la influència del machine learning sobre la pràctica clínica, una dinàmica carregada de...
Llegir més


A la medicina cal aportar-hi valor
Som molts els que pensem que la medicina en general i els metges en particular hauríem de dirigir el nostre esforç a prestar als...
Llegir més

divendres, 9 d’agost de 2019

La mala ciència, un llast



En alguns tractaments la recerca biomèdica es mostra tendenciosa o inconsistent i està donant motius de confusió i de preocupació per a la pràctica clínica de valor.


Reduint la sobreprescripció amb intervencions basades en la psicologia (nudges)
Hi ha consens que la sobreprescripció de fàrmacs ha esdevingut...
Llegir més


Iatrogènia i esgotament dels metges
La preocupació pel burnout dels professionals sanitaris no està relacionada exclusivament amb la problemàtica dels recursos...
Llegir més

dilluns, 5 d’agost de 2019

La medicina de consum i les seves conseqüències



La medicina ha esdevingut, en l’imaginari popular, un bé de consum, i el “com més millor” exerceix una pressió difícil de gestionar des de la posició del metge i de la infermera que han d'enfrontar-se a persones que demanen receptes i proves en un clima que genera incomoditat perquè es troba més a prop de la reivindicació que del rigor de l’evidència.


Medicina basada en els costums
L’univers de la meva infància era ple de regles incontestables, la majoria d’elles tenien a veure amb els preceptes de la religió...
Llegir més


Algunes propostes per reduir les coses que fem sense motiu
La reducció de proves i tractaments innecessaris a les organitzacions pot resultar una tasca complexa, especialment pel...
Llegir més

divendres, 2 d’agost de 2019

Atenció primària: debats i propostes sobre una ensopegada històrica


La reforma de la reforma no acaba d'arribar, o arriba malament i, com a conseqüència, aquest any ha estat el "annus horribilis" de l'atenció primària, amb una pressió assistencial imparable, molts temes per resoldre, molt malestar i algunes vagues. Nosaltres no tenim cap vareta màgica, però hem ofert la nostra talaia per avivar el debat.

"Casual Friday" una innovació organitzativa quadruple aim en atenció primària
Moltes vegades no som conscients que podem avançar en models...
Llegir més


L’atenció primària, al bell mig de l’estepa
The river (Ozen, E. Baigazin, 2018) va ser una de les obres més destacades del Festival de Cine d’Autor (D’A 2019) celebrat...
Llegir més

dilluns, 29 de juliol de 2019

Experiència del pacient: debats i propostes



Segons Beryl Institute, l'experiència del pacient es compon de la suma de totes les interaccions que les persones tenen amb les organitzacions sanitàries, emmarcades per la seva cultura, la qual influeix en les seves percepcions a través de tot el procés clínic. En aquest recull, alguns dels col·laboradors del blog ens ho expliquen.


Decàleg del pacient
S'imaginen començar una història clínica en un entorn hospitalari amb la frase següent?: "És mare de tres fills, professora retirada...
Llegir més


Always Events per a l'atenció centrada en la persona
Què voldríem que passés si nosaltres, les nostres famílies o els nostres amics haguessin de ser atesos en un centre de salut?...
Llegir més


divendres, 26 de juliol de 2019

Aquest estiu, regala't un 5x1



"5 intensitats de provisió per a 1 sanitat més valuosa" és un llibre molt útil per reflexionar i renovar forces i, a més a més, no té contraindicacions ni se li reconeixen efectes adversos, potser és per això que, quatre mesos després del seu llançament, continua número 1 en vendes a la llista de "política sanitària" d'Amazon.






dilluns, 22 de juliol de 2019

El suport emocional als pacients amb càncer, a propòsit de la psicooncologia








(Part I)

Si en el meu primer post, “I a nosaltres, quan ens toca?”, vaig abordar la necessitat d'impulsar la decisió clínica compartida en els trastorns mentals, a partir d'ara centraré el meu interès a comentar la importància que ha demostrat tenir suport emocional en el diagnòstic i tractament del càncer.

El diàleg clínic entre el metge i el pacient sobre el pronòstic i les cures del càncer en fases avançades influeix significativament en com avalua aquest tant els beneficis com els efectes secundaris del tractament. També afecta la manera com passa el temps en el període en què la seva vida acabarà i en com s'adapten els membres de la família a la malaltia i la mort del pacient. És molt important detectar les diferències personals quant a la necessitat de rebre informació. Mentre que un petit percentatge de pacients prefereix no ser informat, la major part considera molt valuosa tota la informació que rep relacionada amb el seu pronòstic i el seu tractament. L'intercanvi d'informació es produeix en una relació entre el professional i el pacient especialment sensible, en la qual han de mantenir una comunicació amb una càrrega emocional elevada i en la qual cal garantir que la informació sigui totalment compresa. És evident que el pacient, amb gran freqüència, presenta ansietat, entre molts altres factors, pels dubtes sobre el seu pronòstic, la càrrega familiar que ocasiona la malaltia o el resultat de les proves. I aquests nivells elevats d'ansietat afecten tant la relació interpersonal com el processament de la informació i de les decisions adoptades. És per tot això que la recerca en psicooncologia aporta diferents eines per afavorir tant el vincle terapèutic com la comprensió sobre la malaltia del pacient, tal com recull aquesta revisió recent.

divendres, 19 de juliol de 2019

Innovació farmacèutica, al servei de qui?













La despesa farmacèutica, que a Catalunya va superar els 2.500 milions d'euros el 2018, creix a un ritme desenfrenat i està tensionant seriosament el sistema sanitari i disminuint altres partides com la de personal i la de renovació d'equips i instal·lacions, encara més necessàries després d'una llarga etapa de retallades en sanitat. Quico Puigventós, farmacèutic d'hospital jubilat –tot i que actiu com el qual més– i coautor del llibre Medicamentos: ¿derecho o negocio?,(1) assenyalava recentment que amb els més de 550 milions d'euros d'increment de la despesa farmacèutica a Catalunya els darrers cinc anys es podrien haver contractat 11.000 professionals sanitaris.

dilluns, 15 de juliol de 2019

Atenció integrada, el manual que no existeix ni a Ontario i que té algunes iniciatives interessants








Estic tenint la gran oportunitat de fer una estada com a professor visitant a l’Institut de Polítiques Sanitàries, Avaluació i Gestió de l’Escola de Salut Pública de la Universitat de Toronto, Canadà. Abans de marxar de vacances, voldria compartir algunes de les principals lliçons apreses sobre atenció integrada a Ontario, que és la regió més poblada del país.

divendres, 12 de juliol de 2019

L'experiència del pacient és clau, però... i la del professional?








Avui dia ningú no posa en dubte que hi ha relació entre l'experiència del pacient i la del professional. Tot i que sovint es presta més atenció a la primera, la realitat és que totes dues són igualment importants i necessàries i que millorar-les conjuntament és imprescindible per aconseguir resultats satisfactoris. 

Aquesta reflexió és més pertinent en la mesura que treballem en organitzacions de salut que es plantegen millorar i/o reorganitzar la manera com es relacionen amb els seus pacients. Si bé fa temps que parlem de l'evolució del concepte del Triple Aim de l'assistència sanitària (millors resultats de salut, costos més baixos, millor atenció als pacients) al del Quadruple Aim, afegint-hi la quarta dimensió de l'experiència del professional, continuem treballant els programes d'experiència del pacient i experiència del professional de forma independent. Normalment, el primer liderat per l'àrea d'atenció al pacient i el segon per recursos humans o direcció mèdica i direcció d'infermeria.

dilluns, 8 de juliol de 2019

El mateix repte a São Paulo, Dallas i Phoenix: com reduir la variabilitat clínica injustificada?








Triple Aim, Right Care, Less is More, Nothing with Me without Me, Lean... són conceptes, principis i enfocaments metodològics cada vegada més presents a les institucions sanitàries i sobre els quals tractem freqüentment en els posts d'Avenços en Gestió Clínica. Tots tenen com a objectiu aprofitar millor els recursos i destinar-los a allò que realment aporta valor per al pacient i a avançar així en sostenibilitat, qualitat i seguretat. Si bé queda clar que aquest és el camí, el veritable repte és com posar-lo en pràctica en cadascuna de les nostres institucions. És per això que és important llegir i viatjar per aprendre d'altres Instituciones. 

divendres, 5 de juliol de 2019

De la humanització de la medicina a la deshumanització dels professionals








El benestar del metge és un tema que impacta de ple en la qualitat i la quantitat d'assistència que els sistemes sanitaris poden donar a la societat. Només cal revisar diverses entrades dels últims mesos i alguns articles que fins i tot quantifiquen el cost i el malbaratament que suposa el burnout a les organitzacions sanitàries. Tal com s'ha posat de manifest en aquests treballs, els factors organitzatius, les càrregues laborals, l'alienació dels valors de les organitzacions i dels professionals, l'autonomia del professional per gestionar-se la feina i, fins i tot, els models i la  usabilitat dels programes de gestió de la informació i de la història clínica influeixen en el benestar professional.

dilluns, 1 de juliol de 2019

Amb Amazon no hi ha marxa enrere








Una sobretaula d'hivern. Tertúlia de l'autor del post amb amics.
- “El futur de la medicina està canviant diàriament, però el punt de no-retorn serà quan Amazon s'introdueixi en el mercat sanitari…”

M'adonava del somriure a la cara dels meus amics quan els feia aquests comentaris. No tinc prou rellevància científica per prodigar-me en xerrades divulgatives, per la qual cosa els meus comentaris quedaven en opinions del mateix nivell que les referides a què farà l'Atlètic si no es classifica per a la Champions. Pensaven que era una exageració i que efectivament la medicina estava canviant molt, però que m'havia “passat de voltes”.

divendres, 28 de juny de 2019

Reduint la sobreprescripció amb intervencions basades en la psicologia (nudges)








Hi ha consens que la sobreprescripció de fàrmacs ha esdevingut un problema de salut pública de primer ordre, tant pels efectes que exerceix en la salut com per les repercussions pressupostàries. S'esmenta freqüentment el cas de l'"epidèmia" d'opiodes als Estats Units, sense oblidar el de l'abús de benzodiazepines (especialment) durant el tractament hospitalari, o el de la pèrdua d'eficàcia dels antibiòtics a causa del desenvolupament i la selecció de bacteris resistents ocasionada per l'ús inadequat i excessiu que se'n fa. Els mètodes tradicionals per combatre aquests problemes han consistit a intentar educar tant la professió mèdica com els pacients, a entrenar els prescriptors o a revisar les pràctiques prescriptores i crear sistemes d'alerta automatitzats. No obstant això, tot i que en alguns casos aquestes mesures han tingut un èxit relatiu a curt termini, també han demostrat no ser rendibles, perdre eficàcia a mitjà termini i ser de difícil translació a intervencions de gran escala.

dilluns, 24 de juny de 2019

Integració de serveis o serveis centrats en la persona?









A la 6ª Jornada "Right Care" de la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària vam tenir l'oportunitat d'escoltar Don Redding, directiu de National Voices del National Health Service anglès i reconegut defensor de la implicació de les persones en els seus propis processos clínics. Redding va dir que la integració de serveis no té cap sentit si es planteja només com un exercici de racionalització de recursos. Per contra, ell defensa que la coordinació s'ha de concebre a partir de les necessitats específiques de cada persona, comptant que cadascú pot implicar-se en el seu propi pla de serveis de comú acord amb uns professionals propers i que treballen en equip per aconseguir uns resultats percebuts com a valuosos pels propis pacients.

divendres, 21 de juny de 2019

Decàleg del pacient







S'imaginen començar una història clínica en un entorn hospitalari amb la frase següent?: "És mare de tres fills, professora retirada i una gran aficionada al ciclisme" i, tot seguit, afegir "ha ingressat per dolor abdominal i té 67 anys". Aquesta és una de les propostes amb què el Dr. Abraar Karan, en el seu post Changing the way we communicate about patients al blog BMJ Opinion, ens convida a reflexionar. Aquest post tracta sobre l'ús del llenguatge entre els professionals i les professionals quan parlem de pacients. I defensa que la despersonalització del malalt o malalta, malalta en aquest cas, comença en el mateix moment en què aquesta senyora es converteix en "dona de 67 anys amb dolor abdominal" i res més.

dilluns, 17 de juny de 2019

Centralització de la cirurgia complexa: clarobscurs i propostes








@varelalaf
Un grup nombrós de cirurgians europeus i nord-americans han publicat a l’Annals of Surgery una revisió de les dificultats de la centralització de la cirurgia complexa arreu del món, un assumpte complex en ell mateix, que compta amb múltiples actors, començant pels governs i els respectius models de finançament i continuant pels hospitals, els metges implicats i les seves corresponents societats científiques. És sorprenent, però, que els pacients rarament apareixin en aquesta mena de debats.

divendres, 14 de juny de 2019

"Casual Friday" una innovació organitzativa quadruple aim en atenció primària








Moltes vegades no som conscients que podem avançar en models organitzatius de valor que compleixen les condicions del quàdruple objectiu (quadruple aim): millorar l'experiència del pacient, millorar la salut de la població, tenir un cost raonable i millorar l'experiència del professional.


L'accessibilitat és un debat permanent en atenció perquè els equips atenen totes les persones que estan programades i les que demanen ser ateses sense cita prèvia. Però si l'accessibilitat es mesura com la possibilitat de trobar una cita prèvia amb el professional de referència, l'espera per ser atès en agenda programada es pot allargar massa sovint fins a dues o tres setmanes i, de vegades, més i tot. Diversos equips d'atenció primària (EAP) han resolt aquest problema a través del "Casual Friday", entre els quals els companys de l'EAP Vinyets de Sant Boi de Llobregat.

dilluns, 10 de juny de 2019

Medicina basada en els costums








L’univers de la meva infància era ple de regles incontestables, la majoria d’elles tenien a veure amb els preceptes de la religió, malgrat que l’assumpte afectava a tots els aspectes de la vida quotidiana. Recordo, per exemple, que no podies banyar-te al mar o a la piscina si havies menjat o begut en un termini mínim de dues hores, període que les famílies més estrictes allargaven fins a tres. Quan ja eres adolescent i protestaves, els pares t’explicaven tota mena de calamitats que et podien passar si incomplies la norma, segons un munt de legendes que anaven passant de generació en generació.

divendres, 7 de juny de 2019

eSalut i qualitat assistencial







Hi ha un interès creixent a explorar el potencial de les solucionis digitals en la millora de la qualitat assistencial i la seguretat del pacient. Les demandes dels clínics, dels gestors i dels pacients mateixos per trobar “solucions tecnològiques” a pràcticament tot no paren de créixer. En aquest post pretenem analitzar el potencial de l'eSalut en qualitat centrant-nos en el professional i en les institucions. No desenvoluparem l'altre aspecte fonamental de l'eSalut en qualitat que és el potencial com a instrument d'apoderament de pacients.

dilluns, 3 de juny de 2019

Per una medicina més conservadora








@varelalaf
La setmana passada vaig parlar de la influència del machine learning sobre la pràctica clínica, una dinàmica carregada de clarobscurs i, per aquest motiu, crec que val la pena avui fer-se ressò del manifest “The case for being a medical conservative” escrit per quatre metges: John Mandrola (cardiòleg), Adam Cifu (internista), Vinay Prasad (onco-hematòleg) i Andrew Foy (cardiòleg). Els autors aclareixen que el seu manifest no té res a veure amb la política, sinó que, donat l’enlluernament de la tecnologia, i la pressió del consumisme, es veuen forçats a abraçar el conservadorisme, una manera de dir prou quan ningú està disposat a fer-ho.