dilluns, 24 de juny de 2019

Integració de serveis o serveis centrats en la persona?









A la 6ª Jornada "Right Care" de la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària vam tenir l'oportunitat d'escoltar Don Redding, directiu de National Voices del National Health Service anglès i reconegut defensor de la implicació de les persones en els seus propis processos clínics. Redding va dir que la integració de serveis no té cap sentit si es planteja només com un exercici de racionalització de recursos. Per contra, ell defensa que la coordinació s'ha de concebre a partir de les necessitats específiques de cada persona, comptant que cadascú pot implicar-se en el seu propi pla de serveis de comú acord amb uns professionals propers i que treballen en equip per aconseguir uns resultats percebuts com a valuosos pels propis pacients.

Què és el que importa als pacients crònics?

En un post anterior em vaig fer ressò de la iniciativa "I statement" del National Voices, un projecte que, d'una manera estructurada, va recollir el punt de vista de les persones amb malalties cròniques i que Redding va resumir en els següents sis punts:

  1. L'equip professional m'ofereix un ambient col·laboratiu i de confiança.
  2. Compto amb el suport que necessito per prendre les decisions que més s'ajusten a la meva manera de ser. 
  3. Rebo elements de prescripció social que m'ajuden a estar més connectat/da amb la meva comunitat.
  4. Rebo suport per augmentar els meus coneixements, habilitats i confiança per ser més autònom/a.
  5. El pla de serveis l'elaborem conjuntament entre els professionals implicats i jo mateix/a.
  6. Compto amb un pressupost integrat dels serveis socials i sanitaris que estan recollits en el pla acordat. 
Per a la integració de serveis socials i sanitaris, els anglesos han escollit una estratègia basada en les necessitats reals de les persones, en comptes d'haver posat el focus en la gestió dels recursos, una aproximació valenta que caldrà seguir amb atenció.

Donat el seu interès, els hi adjunto el video de la conferència de Don Redding el 24 de maig de 2019 a Barcelona.



divendres, 21 de juny de 2019

Decàleg del pacient







S'imaginen començar una història clínica en un entorn hospitalari amb la frase següent?: "És mare de tres fills, professora retirada i una gran aficionada al ciclisme" i, tot seguit, afegir "ha ingressat per dolor abdominal i té 67 anys". Aquesta és una de les propostes amb què el Dr. Abraar Karan, en el seu post Changing the way we communicate about patients al blog BMJ Opinion, ens convida a reflexionar. Aquest post tracta sobre l'ús del llenguatge entre els professionals i les professionals quan parlem de pacients. I defensa que la despersonalització del malalt o malalta, malalta en aquest cas, comença en el mateix moment en què aquesta senyora es converteix en "dona de 67 anys amb dolor abdominal" i res més.

dilluns, 17 de juny de 2019

Centralització de la cirurgia complexa: clarobscurs i propostes








@varelalaf
Un grup nombrós de cirurgians europeus i nord-americans han publicat a l’Annals of Surgery una revisió de les dificultats de la centralització de la cirurgia complexa arreu del món, un assumpte complex en ell mateix, que compta amb múltiples actors, començant pels governs i els respectius models de finançament i continuant pels hospitals, els metges implicats i les seves corresponents societats científiques. És sorprenent, però, que els pacients rarament apareixin en aquesta mena de debats.

divendres, 14 de juny de 2019

"Casual Friday" una innovació organitzativa quadruple aim en atenció primària








Moltes vegades no som conscients que podem avançar en models organitzatius de valor que compleixen les condicions del quàdruple objectiu (quadruple aim): millorar l'experiència del pacient, millorar la salut de la població, tenir un cost raonable i millorar l'experiència del professional.


L'accessibilitat és un debat permanent en atenció perquè els equips atenen totes les persones que estan programades i les que demanen ser ateses sense cita prèvia. Però si l'accessibilitat es mesura com la possibilitat de trobar una cita prèvia amb el professional de referència, l'espera per ser atès en agenda programada es pot allargar massa sovint fins a dues o tres setmanes i, de vegades, més i tot. Diversos equips d'atenció primària (EAP) han resolt aquest problema a través del "Casual Friday", entre els quals els companys de l'EAP Vinyets de Sant Boi de Llobregat.

dilluns, 10 de juny de 2019

Medicina basada en els costums








L’univers de la meva infància era ple de regles incontestables, la majoria d’elles tenien a veure amb els preceptes de la religió, malgrat que l’assumpte afectava a tots els aspectes de la vida quotidiana. Recordo, per exemple, que no podies banyar-te al mar o a la piscina si havies menjat o begut en un termini mínim de dues hores, període que les famílies més estrictes allargaven fins a tres. Quan ja eres adolescent i protestaves, els pares t’explicaven tota mena de calamitats que et podien passar si incomplies la norma, segons un munt de legendes que anaven passant de generació en generació.

divendres, 7 de juny de 2019

eSalut i qualitat assistencial







Hi ha un interès creixent a explorar el potencial de les solucionis digitals en la millora de la qualitat assistencial i la seguretat del pacient. Les demandes dels clínics, dels gestors i dels pacients mateixos per trobar “solucions tecnològiques” a pràcticament tot no paren de créixer. En aquest post pretenem analitzar el potencial de l'eSalut en qualitat centrant-nos en el professional i en les institucions. No desenvoluparem l'altre aspecte fonamental de l'eSalut en qualitat que és el potencial com a instrument d'apoderament de pacients.

dilluns, 3 de juny de 2019

Per una medicina més conservadora








@varelalaf
La setmana passada vaig parlar de la influència del machine learning sobre la pràctica clínica, una dinàmica carregada de clarobscurs i, per aquest motiu, crec que val la pena avui fer-se ressò del manifest “The case for being a medical conservative” escrit per quatre metges: John Mandrola (cardiòleg), Adam Cifu (internista), Vinay Prasad (onco-hematòleg) i Andrew Foy (cardiòleg). Els autors aclareixen que el seu manifest no té res a veure amb la política, sinó que, donat l’enlluernament de la tecnologia, i la pressió del consumisme, es veuen forçats a abraçar el conservadorisme, una manera de dir prou quan ningú està disposat a fer-ho.

divendres, 31 de maig de 2019

L’atenció primària, al bell mig de l’estepa







The river (Ozen, E. Baigazin, 2018) va ser una de les obres més destacades del Festival de Cine d’Autor (D’A 2019) celebrat recentment. Cinc nois, vestits amb roba de sac, treballen incansablement seguint les ordres del pare en una àrea remota del Kazakhstan. Al més gran se li atribueix la responsabilitat que les tasques de tots es facin, però si el pare en queda descontent aplica càstigs físics violents a aquells que no han fet bé la feina i, a la vegada, desmoralitza l’hereu per la seva manca de lideratge. El director del film retrata el grup amb una fotografia admirable alhora que la posada en escena, molt precisa, recull els moviments coreogràfics dels cinc germans treballant o anant a divertir-se al riu, lluny de la zona de poder del pare. Una pel·lícula sens dubte al·legòrica, que fa pensar en una població sotmesa a una dictadura paterna que vol empènyer els “súbdits” en una determinada direcció, negant-los qualsevol autonomia i enfrontant-los al dilema entre el manteniment de les feines tradicionals i la modernitat, encarnada en un cosí ric equipat amb segway, tauleta i videojocs. 

dilluns, 27 de maig de 2019

"Machine learning" i pràctica clínica








@varelalaf
El machine learning és una branca de la intel·ligència artificial que es basa en la idea que els sistemes poden aprendre, identificar patrons i prendre decisions amb la mínima intervenció humana, com passa, per exemple, amb les previsions del temps. Quan jo era petit, els homes del temps (llavors no hi havia dones en aquests afers) dibuixaven les línies isòbares en una pissarra on hi feien prediccions comptant només amb la seva experiència i les quatre dades que els feien arribar des dels observatoris meteorològics. Ara, com que les previsions les fan els models, els meteoròlegs han esdevingut comunicadors que tenen temps per comentar les fotos que els hi envien els espectadors, a més de conscienciar el personal sobre els efectes de la contaminació i del canvi climàtic.

divendres, 24 de maig de 2019

Algunes propostes per reduir les coses que fem sense motiu








La reducció de proves i tractaments innecessaris a les organitzacions pot resultar una tasca complexa, especialment pel que fa a posar-la en marxa. Per facilitar-ne el desenvolupament, i d'acord amb la reflexió prèvia sobre la recerca de les coses que fem sense motiu, disposem de referències interessants que ens poden servir de suport.

La campanya Diving into Overuse in Hospitals (Bussejant en el sobreús als hospitals) de la canadenca Choosing Wisely té com a objectiu sensibilitzar les institucions perquè participin en aquesta anàlisi fent canvis (petits o grans) per reduir aquest ús excessiu. A la seva web, els professionals tenen accés a una gran quantitat de recursos com ara un “kit d'inici”, seminaris web i altres suports interessants.

dilluns, 20 de maig de 2019

ICHOM i Right Care marquen tendència entre els gerents








A la conferència inaugural de l’últim congrés d’hospitals de SEDISA, Martin Ingvar (Karolinska Institutet) va explicar com, mitjançant la metodologia d’ICHOM, la percepció dels pacients hauria d’influir en la manera com es gestionen els recursos clínics (si no està al corrent de què és ICHOM, li recomano visitar “Mesurant l'efectivitat i el valor de la pràctica clínica”) i, per aprofundir en la matèria, portaveus de quatre hospitals universitaris espanyols van mostrar com estaven introduint la nova perspectiva en els seus respectius centres. Si a això s’hi suma que, a les darreres jornades de la Fundación Signo, el principal conferenciant invitat va ser Jens Deerberg-Wittram, un dels fundadors d’ICHOM, s’ensuma que alguna cosa positiva està començant a passar en el rígid món de la gestió dels serveis sanitaris.

divendres, 17 de maig de 2019

La disrupció no és mai a la punta de l’iceberg








Pinterest
Per atzar, fa un parell d’anys vaig trobar unes imatges de Gediminas Pranckevicius, un dissenyador gràfic lituà. Algunes d’aquestes imatges presenten una part superior (petita) en què descriu escenes convencionals, però la resta de la imatge (la part inferior) és d’una complexitat molt gran. La metàfora és automàtica: hi ha vida (extraordinària) a la part submergida de l’iceberg.

dimecres, 15 de maig de 2019

A la recerca de les coses que fem sense motiu








A l'àmbit sanitari hi sol haver una estima especial per la tradició o l'antiguitat que no sempre es tradueix en una millor atenció clínica. La realitat és que hi ha coses que nosaltres, els professionals, fem sense el contrast d'una evidència adequada o, simplement, sense que aquestes actuacions aportin un valor suficient.

La iniciativa Choosing Wisely es va posar en marxa fa uns anys des d'una institució nord-americana privada, quan aquesta va considerar necessari suggerir a les societats científiques d'aquell país el desenvolupament d'unes recomanacions sobre pràctiques clíniques que tant els metges com els pacients ens hauríem de replantejar.

dilluns, 13 de maig de 2019

L’epidèmia de desafecció laboral compromet els resultats








Gallup, a State of the Global Workplace Report, considera que un treballador està implicat en la seva feina quan es mostra entusiasta amb el què fa, se sent (psicològicament) amo, i produeix i innova per aconseguir que l’organització avanci. D’acord amb aquesta definició, el retrat laboral del món d’avui que publica Gallup és molt decebedor: només un 15% dels empleats estan motivats, mentre que un 67% estan desmotivats i el que és pitjor, un 18% es mostren activament desmotivats. A Espanya, aquestes xifres són encara més dolentes, com s’observa en el següent gràfic elaborat per Corporate Rebels, a “The way we work is broken”. De fet, els resultats espanyols, amb la meitat de treballadors motivats que la mitjana mundial, són els més dolents de la sèrie dels deu països seleccionats.

divendres, 10 de maig de 2019

Iatrogènia i esgotament dels metges








La preocupació pel burnout dels professionals sanitaris no està relacionada exclusivament amb la problemàtica dels recursos humans, tot i que en el nostre àmbit tinguin una importància cabdal atesa la naturalesa del sector, que té una marcada dependència de la mà d'obra professional. Els problemes de recursos humans afecten el normal funcionament de les institucions proveïdores i, sobretot, comporten conseqüències greus en la qualitat de la feina desenvolupada. 

dilluns, 6 de maig de 2019

Les apps diagnòstiques i les malalties silents








No parem de rebre notícies de noves aplicacions que ajuden a que les persones s'autodiagnostiquin sobre diverses situacions patològiques i, en aquest post, me’n vull fer ressò de dues en particular: un nou software d’ECG de l’Apple Watch i una app de Boots per a la lectura d’anàlisis d’orina des dels smatphones.

ECG Apple Watch per a l'autodetecció de la fibril·lació auricular

La fibril·lació auricular és una circumstància clínica força comú, augmenta amb l’edat i pot tenir conseqüències greus, especialment provocant ictus i més risc de morir. Amb aquesta dinàmica fisiopatològica, la guia de pràctica clínica de la Societat Europea de Cardiologia recomana que, tot aprofitant les visites de les persones de més de 65 anys, els metges de família facin una exploració del pols, seguida d’un ECG si cal. L’evidència diu que si la fibril·lació asimptomàtica es detecta a temps, els anticoagulants poden reduir la probabilitat d’ictus i de mort relacionada.

divendres, 3 de maig de 2019

Innovació exponencial, o anar fent








La sostenibilitat dels serveis de salut està associada al seu desenvolupament racional. L’element clau és la generació d’ocupació intensiva en coneixement, que només pot ser fruit de la innovació. 
En termes generals, la innovació en salut ha de tenir dimensió exponencial i s’ha de basar en: 
  • La generació de demanda intel·ligent per part dels professionals de la salut. 
  • La participació dels ciutadans i de tots els agents socials i econòmics.
  • La promoció de models de negoci basats en el valor per als usuaris.

dilluns, 29 d’abril de 2019

La medicina de família atrapada en una pràctica massa individualista









Un 88% de la demanda assistencial requereix algun tipus de coordinació 

Si donem un cop d’ull a les memòries dels centres d’atenció primària veurem que totes donen molta importància a la quantitat de visites, especialment dels metges de família, en el sentit que a més visites menys esperes. Descontent amb això, he punxat el document d’atenció primària de la Central de Resultats de l’AQuAS, un dels sistemes d’avaluació més avançat del món, i hi he observat que, a més a més de l’eficiència, s’hi recullen dades d’efectivitat, de qualitat, de pràctiques de valor i de desenvolupament de tecnologies de la informació. Menció a part mereixen els indicadors d’adequació, ja que són els únics que, ni que sigui de manera indirecta, donen una estimació del treball col·laboratiu dels equips d’atenció primària, en el benentès que si els ingressos evitables i el nombre de malalts polimedicats estan en quotes baixes, deu ser un senyal que en aquell equip hi ha alguna forma de model integrat de la feina clínica.

divendres, 26 d’abril de 2019

"Vostè espera que el món s'adapti a la seva distorsió"








Desmontando a Harry, pel·lícula dirigida per Woody Allen

De tant en tant m'agrada rellegir els primers capítols del Martín Zurro. Repassar els excel·lents capítols de Borrell, Gené, Casajuana, De la Revilla i molts altres. Intento buscar inspiració i ànim, orientació i guia quan la confusió o la complexitat a què m'enfronto a la consulta em sobrepassen. Hi ha dies o setmanes en què navego pels mars de la incertesa –com diria Juan Gérvas– amb prou dignitat, però n'hi ha d'altres en què naufrago quan la maror de la meva ignorància, les mancances del sistema o la pressió assistencial d'un nombre inassumible de pacients complexos em desborden.

dimecres, 24 d’abril de 2019

Nova edició del curs online el 30 d'abril








El proper 30 d'abril, comença una nova edició del curs online (10,4 crèdits) i encara són a temps de matricular-se. La primera edició del curs va començar el febrer del 2016 i ja l'han fet (o l'estan fent) 638 alumnes, amb un 92% de finalització i una valoració global de 3,7 sobre 4.

Si volen augmentar el valor de la seva pràctica i, al mateix temps, tenir una visió molt actualitzada de la gestió clínica, els aconsello que no se'l perdin.








dilluns, 22 d’abril de 2019

Els sistemes adaptatius complexos, un model útil per a la gestió clínica







Les unitats clíniques reclamen formats avançats de gestió


@varelalaf

Els treballs científics sobre la gestió de la complexitat s’han desenvolupat amb aportacions molt variades procedents de físics, economistes, sociòlegs, experts en desenvolupament computacional i biòlegs, els quals han anat convergint en llocs comuns en les seves conclusions. És així com el 1997, Kevin Dooley, professor de logística de la Universitat d’Arizona, va definir els sistemes adaptatius complexos (CAS) com grups d'agents semi-autònoms que interactuen per produir patrons del sistema corresponent que, al seu torn, acaben influint en el comportament dels propis agents.

divendres, 19 d’abril de 2019

La importància de compartir l'essència del coneixement: The weekly gist (L'essència setmanal)







Començo amb una anècdota: fa uns dies em van presentar un projecte interessant sobre teràpia cel·lular i em van comentar que per desenvolupar-lo havia de tenir present el decret de terapèutiques avançades publicat recentment. Sincerament, desconeixia aquest decret ministerial, per la qual cosa no vaig poder contribuir gaire a la discussió sobre el projecte.

Utilitzo l'exemple per comentar que, des del meu punt de vista, patim una important llacuna informativa que ens fa perdre, entre moltes altres coses, competitivitat. No hi ha espais on puguem conèixer què està passant, què s'està fent i què s'està regulant en el sistema sanitari espanyol, en els diferents serveis de salut o en el sector privat.

dilluns, 15 d’abril de 2019

El model funcionarial, un llast








Les rigideses del sistema limiten la innovació i generen burnout

@varelalaf
El model funcionarial es va desplegar a l’ombra de la creació dels estats moderns com una garantia de professionalitat i d’homologació dels seus serveis, i així va ser com la seguretat social primer i el sistema nacional de salut després van adoptar una variant del model funcionarial que van anomenar estatutària, un univers de reglaments, concursos, instruccions i expedients. La decisió, aparentment, va ser encertada, perquè va aconseguir que tots els ciutadans, metropolitans i rurals, tinguessin un accés raonable a uns serveis sanitaris de qualitat força homologada.

divendres, 12 d’abril de 2019

Always Events per a l'atenció centrada en la persona







Què voldríem que passés si nosaltres, les nostres famílies o els nostres amics haguessin de ser atesos en un centre de salut? Els detalls són l'important i, tot i que alguns ens puguin semblar menors, marcaran la diferència entre tenir una bona o una mala experiència. El 2015, l'NHS England, en col·laboració amb el Picker Institute, l'Institute for Healthcare Improvement (IHI) i l'NHS Improvement, van desenvolupar un programa per identificar i garantir la consecució d'aquests detalls que seran els que aportin valor a l'experiència del pacient. El programa anomenat  Always Events®, en contraposició a “never events”, té com a objectiu traduir en accions tangibles els principis de l'atenció centrada en la persona i la família. 

dilluns, 8 d’abril de 2019

Els hospitals necessiten internistes amb visió (i funcions) més generalistes








@varelalaf
La medicina interna és una especialitat de llarga tradició i la mare de quasi totes les especialitats no quirúrgiques, de manera que el que s’espera d’ella és que aporti una visió generalista a l’atenció hospitalària dels malalts complexos. Els internistes es formen sota el principi que cap problema clínic de l'adult els hi és aliè, malgrat que, com és obvi, no poden abastar amb profunditat tots els coneixements i tècniques que estan a disposició de la medicina moderna, per la qual cosa haurien de liderar, més del que ho fan ara, els equips multidisciplinaris, amb la finalitat d’oferir als pacients complexos una atenció integral, en comptes que aquests hagin de patir la suma de múltiples actuacions massa sovint descoordinades.

divendres, 5 d’abril de 2019

Guia ràpida per millorar l'accessibilitat a la teva consulta: el top 5!








Passaran uns mesos, però finalment ho aconseguiràs: la teva agenda disposarà de visites lliures cada dia de la setmana i els teus pacients es beneficiaran d'una atenció més estructurada, propera i de qualitat. Però, com pots aconseguir sobreposar-te al caos organitzatiu, a la tensió i al desgast col·lectiu? Vegem les cinc regles imprescindibles perquè la teva consulta sigui accessible:

Top 1. Sigues inconformista. El canvi ets tu

Acceptar que treballar amb llistes d'espera i resolent eventualitats contínuament és una situació inevitable i natural és un error gravíssim, tant com atribuir la situació només a la manca de recursos o inversions. Convivim amb la variabilitat i és per això que en un mateix centre de treball, amb característiques poblacionals i condicionants similars, les dades d'accessibilitat dels professionals són molt dispars. Ens en qüestionem suficientment el per què?

dilluns, 1 d’abril de 2019

Fets contrastats contra post-veritat





L’altre dia, en Tino Martí, en un post, va comentar el llibre pòstum de Hans Rosling, Factfulness, segons molts, inclòs Bill Gates, el millor llibre de l’any 2017. Jo era seguidor del veterà professor suec de salut pública, especialment de les seves TED Talks, amb aquelles boles dinàmiques que tan bé expliquen l’evolució de l’esperança de vida des d’una perspectiva mundial. Alertat per en Tino, vaig comprar el llibre i me’l vaig empassar gairebé sense respirar. Vaig quedar tan impressionat i emocionat del que havia llegit que no em vaig poder estar d'escriure aquest post també inspirat en el llibre de Rosling.

divendres, 29 de març de 2019

Quan resoldrem les malalties mentals?








Un article publicat recentment a The New York Times  revisa la realitat de les expectatives dipositades en la psiquiatria biològica, que a les darreres dècades havia d'aclarir moltes incògnites en salut mental. La identificació d'anomalies al cervell havia d'explicar l'aparició d'una gran varietat de trastorns mentals, però aquestes expectatives no s'han complert ni és probable que es compleixin els propers anys.