Cinc errors que has d'evitar per no col·lapsar la teva consulta aquest hivern

By Gemma Torrell

Arriba l'hivern i, amb aquest, la tempesta perfecta s'instal·la a la teva consulta: pacients programats saturant l'agenda, visites forçades que no poden esperar, demandes domiciliàries improrrogables i, sobretot , una sensació creixent de caos, estrès i col·lapse general. Et sona? El descens de les temperatures i l'aparició de malalties estacionals posen al límit el sistema sanitari, que en ocasions arriba a col·lapsar-se.

Però, estem ben dimensionaments per abordar l'epidèmia o caiem sempre en els mateixos errors? En aquest post abordarem cinc errors que no hauríem de cometre mai tret que no ens importi la implosió de la nostra organització o de la nostra consulta. Som-hi: 

Error #1. No definir un període d'alta demanda. 

Més enllà de la intuïció, saps realment quan comença l'epidèmia gripal? Si aconsegueixes definir anticipadament un període d'alta demanda que inclogui mesures de xoc a la teva organització, pal·liaràs l'impacte epidèmic. Hi ha sistemes de vigilància epidemiològica que aglutinen resultats de les mostres de pacients trameses des de la xarxa de metges sentinella repartits per un territori determinat. A través d'informes setmanals coneixem la taxa d'incidència de la grip o la distribució virològica per edats i tot això permet elaborar un model predictiu precís capaç d'establir quan arribarà l'epidèmia i quant durarà.

Aquest període d'alta demanda dispararà les visites clíniques, per la qual cosa, tenint en compte el comportament històric de l'organització, haurem d'ajustar a la baixa l'oferta de visites de cita prèvia previsibles per adaptar l'organització a l'alta demanda imprevisible diària. 

Error #2. No implicar tothom en la resolució de la demanda. 

Es treballa realment en equip a l'atenció primària? La resposta admetria segurament molts matisos, però ningú no posa en dubte que fer front a la demanda aguda és cosa de tots i de cadascun dels membres d'un equip de salut. La sensibilització de tots els estaments d'un equip d'atenció primària a través d'una tasca prèvia a l'inici del període epidèmic n'és el factor clau, atès que totes les fases del procés (detecció, priorització, programació del pacient i resolució de la patologia) són crucials. 

Hi ha diverses fórmules que requereixen formació i training tant dels professionals que reben el pacient com de les infermeres que necessàriament han de participar en la resolució de la patologia aguda de baixa complexitat. Definir prèviament quins són els circuits de treball i regular la interacció entre els diferents professionals aporta efectivitat al procés i beneficia la resolució de la patologia aguda del pacient per part de l'equip de salut. 

Error #3. L'abandonament del pacient crònic. 

Per què esperem la descompensació del pacient crònic per atendre'l? El sistema sanitari disposa d'unitats de cronicitat, d'unitats de prehospitalització coliderades per atenció primària i també disposa d'infermeres gestores de casos que treballen per a la coordinació entre els diferents nivells assistencials. Tot i això, els pacients més fràgils susceptibles de descompensació queden paradoxalment en stand-by en període epidèmic. 

Cada equip de salut hauria d'haver definit una ruta d'atenció per al control dels pacients susceptibles de descompensació i hauria d'intensificar els contactes de manera preventiva i estructurada. El paper de les infermeres gestores de casos és crucial per a això. El model de seguiment admetria les clàssiques visites presencials o telefòniques, però també el monitoratge de dades aportades pel pacient a través de la consulta electrònica. 

Error #4. No intensificar l'activitat domiciliària aguda. 

Organitzem bé l'atenció domiciliària aguda? A través dels sistemes de vigilància epidemiològica podem conèixer l'increment de l'activitat domiciliària que sol produir-se a causa de la impossibilitat del pacient de desplaçar-se per símptomes invalidants o descompensacions de la seva patologia de base.

D'una banda, en el període epidèmic és convenient dimensionar l'activitat domiciliària aguda en funció de les sèries històriques dels nostres dispositius i, si cal, intensificar els recursos destinats a fer front a aquesta realitat sacrificant part de l'activitat ordinària. 

Però, aporta valor mantenir el mateix model d'atenció domiciliària aguda des de fa dècades? Segurament no. En la majoria de casos, la demanda aguda domiciliària no és gaire diferent de la demanda aguda domiciliària presencial i, amb el temps, aquest rol clàssicament atribuït al metge de família podria passar progressivament al col·lectiu d'infermeria atès el seu alt potencial resolutiu. 

Error #5. La rigidesa dels permisos.

I si canviem les vacances? En general, a les organitzacions sanitàries, especialment en entorns públics, les eines de gestió es regulen segons un cicle de pressupostos tancats anuals que acaba el 31 de desembre, just quan es produeix la taxa més alta de grip. La política de contractació es paralitza i una part del personal flotant eventual acaba el contracte en el moment en què és més necessari.

D'altra banda, el sistema de permisos dels professionals sanitaris sol ser hermètic i obliga a consumir els dies lliures que els queden en ple pic gripal, la qual cosa origina una situació paradoxal: l'organització dona dies lliures justament quan necessita més professionals.

La fórmula de l'autogestió i del pacte entre l'organització i els professionals sempre funciona i és una estratègia excel·lent per flexibilitzar la política de permisos i aconseguir l'equilibri necessari. 

La gestió del període d'hivern és sens dubte complexa i suposa un stress test per al sistema sanitari, per als pacients i també per als professionals que hi treballen. Tenim l'obligació d'afrontar aquest període crític amb mesures realistes i evitar els errors habituals comesos en el mateix moment de l'any anterior aportant-hi mesures innovadores. Hi tenim res a perdre per intentar-ho? Simplement recorda que qui no planifica està planificant un gran fracàs.