dilluns, 24 de novembre del 2014

Unitats d'hospitalització (1): infermeres i seguretat clínica








Sovint quan parlem de seguretat clínica pensem en activitats específiques com per exemple el rentat de mans o el checklist quirúrgic, però en aquests post vull tractar de les repercussions que les maneres de treballar a les plantes d'hospitalització tenen sobre la qualitat assistencial. Quan les persones ingressen en un llit d'hospital resten en mans d'un exèrcit de professionals, els quals segueixen unes pautes i estan sotmesos a uns torns i a unes guàrdies. A tot això cal prestar-hi atenció, perquè l'evidència ens ve avisant que els factors que en diríem organitzatius pesen, més del que ens pensem, en la salut de les persones ingressades.

Els torns de 12 hores són menys segurs per als pacients que els de 8 

Un estudi de la Universitat de Maryland conclou que la probabilitat de cometre errors és 3 vegades superior en les infermeres que fan torns de 12 hores en comparació a les de 8. Aquesta troballa ha estat confirmada per un treball extens (22.000 registres) dut a terme per l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Pennsylvania.

Els canvis de torn qualificats haurien de reduir errors

Tot i que no he trobat evidència publicada, entre els experts en seguretat clínica hi ha la percepció que si les infermeres de les plantes d'hospitalització poden disposar de temps suficient per fer els canvis de torn de manera prou qualificada, i preferentment davant dels propis pacients, les actuacions de la infermera entrant haurien d'estar menys exposades a errors.

La formació i la càrrega de treball de les infermeres influeix en la mortalitat

Dos estudis diferents: la tesi doctoral de Mireia Subirana, Directora de Cures de l'Hospital de Vic i un estudi observacional europeu fet amb l'aportació de més de 26.000 infermeres de 9 països, demostren que tant el nivell formatiu de les infermeres com la dotació de les plantilles de les unitats d'hospitalització influeixen en la mortalitat dels pacients ingressats.





El model tradicional de comunicar-se entre metges i infermeres no és prou eficient ni segur

Sense evidències a la taula, el mètode tradicional de treball dels metges: sessions clíniques (habitualment exclusives), passis de visita (amb o sense infermeres, depèn de les plantes), ordres mèdiques i sol·licituds d'interconsultes, és obsolet, especialment per als pacients més complexos. Es reclama, doncs, un canvi radical de metodologia: sessions de treball multidisciplinars on tots els professionals que tenen a veure amb cada pacient elaboren un pla d'actuació individualitzat conjunt (veure post: "Hospital generalista versus hospital factoria"). Només la implicació dels professionals pot augmentar l'eficiència i reduir errors.

Les unitats d'hospitalització estan patint problemes estructurals com els torns de 12 hores, les guàrdies mèdiques i les sobresaturacions de càrregues de treball, i això afecta la qualitat. Malgrat això, la seguretat dels pacients reclama, a més, que metges i infermeres treballin més en equip del que ho estan fent ara.

Una lectura recomanada relacionada amb el tema: "The Huddle Safety Meetings"

2 comentaris:

  1. Tema apassionant per mi, com a infermera. El tema dels torns, en l'àmbit hospitalari, ha estat de sempre un tema recurrent en la infermeria hospitalària. Amb els anys, penso que en el fons, hi ha una gran part de "cultura" generacional de rerefons. Vull dir, que la necessitat personal que tens als 20 anys, quan començes a treballar, poc te a veure amb la de quan arribes als 40 o 50 (i ja no dic als 60...). A l'hospital d'Andorra, al qual fa 25 anys que hi treballo, recordo haver viscut 2 intents de canvi d'horari (de 12h a 8h) i el conseqüent desgabell i alarma que va crear la rumorologia d'aquesta intenció. Val a dir, que en els moments en els que es va "tantejar" la possibilitat de canvi d'horaris, en benefici de la continuïtat del pacient, un 80% del personal infermer assistencial, devíem estar entre els 25-30anys. Les prioritats en aquesta franja, són (en les generacions mes joves) el temps de lleure, cosa per la qual, quan es va rumorejar el canvi d'horaris, el personal de 12h, va veure "perillar" el seu temps de lleure ens els dies no laborals (baixades "express" a la platja a l'estiu i dies d'esquí a la vora de casa a l'hivern...). En cap cas, a nivell individual, vam valorar la millora en la continuïtat del pacient vers el nostre propi interés i comoditats. Penso, que amb els anys,amb la edat, les prioritats canvien i tot i que els dies de lleure habitualment es re-converteixen en moments de lleure, però amb altres prioritats individuals com l'atenció a la família etc, els torns de 8h s'adapten més a les necessitats individuals de les persones que es dediquen a l'àmbit sanitari en torns de 12h, i la prova es que cada cop hi ha mes demandes de canvi de servei vinculats a horaris de 8h (àrees ambulatòries, centres d'atenció primària...). Tot i això, continua existint una tendència majoritària als torns de 12h, la qual cosa dificultaria molt aquest canvi tot i ser conscient que beneficiaria, sens dubte, al pacient i la seva continuïtat. Aqui a Andorra, penso que es va trobar una sol.lució que si be no es la ideal, ha millorat moltíssim aquest aspecte, i aquesta ha estat la introducció (ja fa uns anys) de la figura de la INFERMERA REFERENT. Aquesta infermera fa torn de 8h de dilluns a divendres, i es la que juntament amb la resta de personal de 12h realitzen tasques assistencials, però és aquesta figura la que vetlla per la continuïtat tant necessària per el pacient. Això també ens ha portat a començar a treballar amb aquesta interdisciplinaritat tant necessària en la hospitalització (i en tants altres serveis...), aconseguint mantenir l'equilibri entre continuïtat assistencial vs benestar dels professionals (els torns de 12h també han estat un reclam per a professionals d'infermeria vinguts de fora del país i que buscàven un horari que els permetés disposar d'aquest temps de lleure que no teníen dels hospitals d'on proveníen).

    ResponElimina
  2. Tema interessant. El benestar i / o seguretat de l'pacient en funció de l'horari laboral de la infermera. No obstant això, crec que l'impacte que té la satisfacció laboral de la infermera sobre el benestar i / o seguretat de l'pacient podria suposar un factor de major rellevància que el cansament acumulat per les hores treballades. És a dir, en zones on tradicionalment l'horari ha estat de dotze hores, un canvi a un torn de vuit pot causar un impacte negatiu en la satisfacció laboral que repercuteixi negativament en la qualitat assistencial oferta. Difícil decisió

    ResponElimina