dilluns, 10 de novembre de 2014

+ llestos + connectats = + efectius








La factoria Michael Porter acaba d'editar un altre document antològic, en aquest cas per a la indústria; i la qüestió que s'hi planteja és cabdal, el de la interconnectivitat dels productes. Segons els autors, el principal valor que les indústries del segle passat transmetien al consumidor era el de la qualitat, o el de la perdurabilitat, o el de les prestacions dels seus productes; però amb la irrupció dels ordinadors, el valor de l'adaptació a les circumstàncies va anar agafant força. Els cotxes híbrids i la robòtica en serien exemples. Però Porter i Heppelmann expliquen que ara els productes, a més de ser intel·ligents, haurien de dur incorporada la interconnectivitat d'origen, i defensen que aquest serà en el futur el valor diferencial per a la competitivitat.

"Els productes intel·ligents i interconnectats -afirmen els autors- canviaran la percepció que els consumidors en tenen, però també ho faran les regles de joc de la competitivitat, i per això la indústria es veurà afectada per aquest nou escenari. La nova onada de les tecnologies de la informació originarà millores disruptives en les capacitats dels productes i de les seves prestacions, la qual cosa es traduirà en canvis radicals en el món de l'economia i en el de les relacions humanes".




I tot això que té a veure amb la gestió clínica? 

Quan vaig llegir el document, em va semblar poc útil per al nostre sector, però un sisè sentit em va aconsellar que el deixés reposar. Porter és Porter, vaig pensar. I quan l'he tornat a llegir, he vist que els tres estadiatges successius del concepte de producte industrial: a) el producte és bo per ell mateix, b) el producte és intel·ligent i s'adapta, i c) el producte és més bo quan més ben interconnectat està; m'han fet pensar que aquesta evolució és la que ha guiat la gestió clínica fins avui, i la que li marcarà el desenvolupament natural a partir d'ara, i per il·lustrar què vull dir, he triat alguns exemples:

a) El producte és bo per ell mateix: un cirurgià satisfet del bon resultat d'una intervenció, un metge de família orgullós d'haver aconseguit el control de l'hemoglobina glicosilada d'un pacient diabètic complex, o una infermera que aplica amb èxit la prevenció de l'úlcera de decúbit en un pacient fràgil enllitat.

b) El producte és intel·ligent i s'adapta: un cirurgià que comparteix amb el pacient els pros i els contres d'una intervenció, un metge de família que està atent a l'impacte emocional de la mort del cònjuge en l'adherència al tractament d'un pacient diabètic, o una infermera que sap aplicar les tècniques pal·liatives de manera proporcionada al grau de patiment d'un pacient en fase final.

c) El producte és més bo quan més ben interconnectat està: un equip multidisciplinar que no només té la capacitat d'elaborar de manera conjunta un pla terapèutic individualitzat d'un pacient amb necessitats sanitàries i socials complexes, sinó que sap aixecar alarmes quan es detecten descompensacions i es torna a reunir tantes vegades com convingui per refer les estratègies d'actuació de manera coordinada.

Segons el meu entendre, la recepta porteriana industrial aplicada a la gestió clínica seria: primer, fer-ho bé; segon, fer-ho adaptat a les necessitats reals; i tercer, tenir capacitat per alinear objectius assistencials i saber-los revisar sempre que calgui. Porter ens torna a marcar, ni que sigui indirectament, el camí de l'excel·lència en la gestió clínica.