dimecres, 19 de novembre de 2014

Atenció primària: escenaris de futur i "Podemos"





Els enginyers-dissenyadors venim equipats de sèrie amb un cert grau de laboriositat que fa que ens il·lusionem amb certa facilitat davant de qualsevol repte en el que la techne hi pugui contribuir d’alguna manera. El sector de la salut, una vegada s’ha entès la seva lògica, és en aquest sentit un bon paradigma d’abundància de problemes per resoldre. Però igual que ens emocionem amb el que és possible fer, de cop i volta, ens poden decebre les grans dificultats que hi ha per a progressar. I per què dic això?

No se molt bé com, se m’han vingut a barrejar dos coses: Podemos i un estudi anomenat Primary Care 2025: A Scenario Exploration de l'Institute for Alternative Futures (IAF)Us preguntareu que té a veure aquest partit-bolet, políticament incorrecte, amb un rigorós estudi sobre els escenaris que un grup d’experts han identificat sobre com serà l’atenció primària d’aquí a 10 anys? Doncs he pensat que aquest contrast facilitaria una reflexió que per a mi és interessant. El futur es per definició desconegut, i el podem imaginar en clau emocional o bé mirar de dibuixar-lo racionalment, calculant o consensuant la probabilitat que esdevinguin certs escenaris. La pregunta que em faig és: el podríem recrear de les dues maneres a l’hora? Sense entrar a considerar si el bolet és tòxic o esdevindrà ingredient clau de la cuina, no hi ha dubte que Podemos exemplifica més aviat la voluntat de construir un cert futur molt més basat en l’emoció que en la raó. Els avantatges son els que es deriven d’il·luminar l’imaginari col·lectiu amb el que podria semblar utòpic. En l’altre extrem, el possibilisme del sistema, els de Podemos en dirien castocràcia, les limitacions en les seves maneres de gestionar i de planificar la salut, si bé permeten que les coses funcionin avui, demà i demà passat, porten a la vegada el llast que nega o, si es vol ser més suau, condiciona de facto el que es podria arribar a fer.
Crec que ja se perquè he combinat Podemos i el healthcare forecasting. Ha sigut a l’estudiar  els diversos escenaris que proposa l’Institute for Alternative Futures (IAF), perfilats després de considerar acuradament la diversitat de forces i reptes de l’atenció primària a EUA: acceleració en el grau de coneixement de les malalties, disponibilitat d’avenços tecnològics, noves modalitats de finançament i nous protocols. Combinant-ho tot, IAF dibuixa 4 escenaris que mirats del costat dels usuaris son més o menys positius. Els recomano que revisin el document i que em diguin si, com m’ha passat a mi, una certa dosi de Podemos no complementaria millor els escenaris.
  1. A l’escenari 1, la diversitat de models i de necessitats impulsa el desplegament de la tecnologia en el marc del patient-centered medical home (PCMH). L’optimització del binomi cost-qualitat passa entre altres per incentivar la prevenció i forçar tots els proveïdors a ser més eficients. Què en diria Podemos? Entre tots ho farem possible, aconseguirem implicar a tots els agents i els que s'hi oposin ja s’ho trobaran.
  2. El segon escenari és el negre, ja que destaca les dificultats econòmiques, les retallades i la reducció de l’accés als serveis de salut. Aquest escenari no el vol gairebé ningú, però és obvi que hi és i que fins i tot pot tenir molts punts. La dialèctica de Podemos és justament que cap aquí és on ens porta el statu quo.
  3. L’escenari 3, és el que anomeno d’intel·ligència col·lectiva, ja que el patient-centered medical home (PCMH) evoluciona cap al community-centered health home (CCHH), i els equips d’atenció primària esdevenen un element institucional central de barris i pobles, que integren a més altres serveis socials i comunitaris. Això ja comença a entrar en el terreny de la utopia que promou Podemos.
  4. L’últim l’escenari és el que emfasitza el empowerment dels pacients gràcies a la tecnologia. Potents eines de coneixement i nous dispositius permeten als propis pacients disposar d’autonomia d’actuació sobre la seva pròpia salut. Aquesta és una tendència innegable i el que diria Podemos és que, efectivament, ells ja son nadius de les tecnologies socials.
Arribats en aquest punt em sento obligat a acomiadar-me deixant clar que no tinc cap vinculació ni interès personal de cap mena respecte Podemos.