dimecres, 5 de novembre de 2014

E=mc2








Manel del Castillo, gerent de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, destacava que per assolir l'excel·lència (E) és necessari comptar amb tres elements: metodologia (m), confiança (c) i compromís (c). Per tant, E=mc2. En el seu balanç de 10 anys del pla estratègic (PAIHDOS), presentava l'evolució del seu hospital cap a una major especialització prioritzada, cap a una organització més oberta gràcies a les aliances amb altres institucions i a la introducció de les noves tecnologies, a més del desenvolupament de diferents projectes amb l'hospitalitat i la solidaritat com esquer. Manel del Castillo defensa que tots aquests avenços han estat possibles gràcies a la confiança en el projecte i en els directius per part dels òrgans de govern de la seva institució i del Departament de Salut; al compromís dels treballadors i haver pogut comptar amb el suport metodològic necessari (E=mc2).

Aquesta presentació es va emmarcar en la jornada: "Hospitals del Futur: Nous Horitzons Què suggereixen els experts?" que va comptar amb la presència de diverses personalitats de relleu com Manuel Pérez-Alonso de l'Institut de Medicina Genòmica de València, Stephen Muething expert en seguretat clínica de Cincinnati Children's Hospital, Peter Weinstick, expert en programes de simulació del Boston Children's Hospital, Jorge Juan Fernández expert en e-Health i Salut 2.0 de l'Hospital Sant Joan de Déu i Richard Bohmer professor de Harvard Business School. Del que vaig escoltar vaig prendre algunes notes per portar-me a casa:

a) El creixement exponencial del diagnòstic genètic de les malalties ens porta a la medicina personalitzada com element prioritari en l'agenda de transformació estratègica i organitzativa del sistema sanitari. Els suggereixo les "12 lectures recomanades per posar-se al dia en Genètica" de la revista Genètica Mèdica.

b) Pensar i avaluar junts és un element fonamental parar crear evidència, tal com va explicar Stephen E. Muething, amb diferents exemples de seguretat clínica desenvolupats per una xarxa d'hospitals pediàtrics americans: "solutionsforpatientsafety.org".

c) Aprendre mitjançant simuladors i practicar abans d'actuar, o "do the surgery before the surgery", de la mateixa manera que els golfistes practiquen cada cop abans d'executar, tal com va plantejar Peter Weinstick, és clau per millorar la qualitat. I no n'hi ha prou amb practicar les habilitats tècniques; cal entrenar també la coordinació i el treball en equip perquè els errors en una intervenció quirúrgica vénen causats, en la mateixa proporció, per errors tècnics i per descoordinació de l'equip. Veure la plataforma "SIMPeds".

d) Cal evolucionar de l'hospital com a edifici físic a l'hospital com a plataforma de serveis, molts d'ells virtuals. Jorge Juan Fernández ho va demostrar mitjançant els resultats del model Hospital Líquid de Sant Joan de Déu.

http://www.hsjdbcn.org/Controller?_fb=tsch&_fp=0&pAction=_factory&lang=ca&idPortlet=5066

e) Per acabar, unes notes de la presentació de Richard Bohmer. Arriben, pels canvis en l'oferta i la demanda, nous treballs i necessitem nous llocs de treball i noves formes de treballar i no podem limitar-nos a substituir persones amb els mateixos perfils. Personalment comparteixo el plantejament del professor Bohmer sobre que les organitzacions que siguin creatives en la definició de nous llocs de treball substituint rols anteriors seran punteres i capaces d'adaptar-se a canvis com els que representen la medicina personalitzada i la medicina digital. I com que no hi ha directrius clares; cal provar i avaluar, investigar tant en l'organització com en la medicina, de vegades en el laboratori, altres en la pràctica, o escrivint.

Quan els reptes són clars sovint no són assolibles perquè no apliquem correctament la fórmula E=mc2. Per això m'agradaria insistir que necessitem projectes de llarg recorregut amb equips directius als quals se'ls atorgui temps i confiança (i no a l'inrevés sotmetent-los al control per desconfiança), que siguin capaços de treballar incansablement per aconseguir la implicació i el compromís dels professionals i que no desatenguin el mètode, és a dir: la priorització i els plans de treball amb identificació d'objectius, terminis i responsables.