Una visió britànica de la medicina familiar per a l'any 2022

El Royal College of General Practitioners britànic ha publicat un document important sobre la seva visió de la professió a 8 anys vista. Recordin que, fa tot just un any, el Royal College of Pyshicians es va avançar amb un informe sobre l'hospital del futur. Com ja vaig documentar llavors, aquell assumpte no va estar exempt de polèmica, degut a que el metges de família es van queixar que aquella visió estava massa centrada en l'hospital; i potser per això ara hem vist editat un altre document de futur des de la perspectiva de l'atenció primària. Doncs, benvinguda la polèmica.

El nou informe dels General Practitioners (GP) és molt complet i mereix que se li presti atenció, encara que només sigui amb algunes pinzellades per incitar a la seva lectura:

Per què s'ha de prioritzar l'atenció primària per damunt de l'especialitzada?

Les dues caselles de l'esquerra de la figura de baix serveixen per destacar l'eficiència de l'atenció primària i vénen a dir: amb poc fem molt. Per al càlcul del quadret blau, han estimat que el cost per habitant i any de l'adscripció a un GP és de 80 lliures, la qual cosa, amb xifres britàniques ve a ser un 10% del cost d'una estada a l'hospital.

Però el que a mi m'han interessat són les dues caselles de la dreta. Fixin-se en la que afirma que per cada GP de més, per 10.000 habitants, la mortalitat de la població es redueix en un 6%. En aquesta mateixa línia, Elliot Fisher, un col·laborador de John Wennberg, va escriure en el llibre "Overtreated" de Shannon Brownlee, que en els estudis de "The Darmouth Atlas" als EUA, s'havia observat que en els territoris amb més metges de família i menys especialistes, els resultats de salut eren més bons.

El pla d'actuació previst pel RCGP per al 2022

Sense pretendre resumir un document tan extens i tan ple de matisos, els ofereixo el gràfic del pla d'actuació que preveu 6 línies: promoure el valor de la pràctica clínica (1), que inclou el concepte de dedicar més temps professional a les coses que importen; promoure l'atenció centrada en el pacient (2), elaborant més materials de suport per a la decisió clínica compartida; desenvolupar les habilitats dels metges per poder-se dedicar a les necessitats reals de la població (3); esdevenir l'eix dels problemes clínics complexos quan hi han d'intervenir diversos especialistes (4), i si això no és possible aconseguir estar implicats en totes les decisions que els especialistes puguin prendre sobre els seus pacients; saber donar suport al desplegament de serveis comunitaris (5); i promoure l'activitat acadèmica comunitària per millorar l'efectivitat, la recerca i la qualitat (6). 

El document que els presento en aquest post està elaborat des de la perspectiva de la professió de metge de família i des del Regne Unit, pensant en com millorar l'efectivitat clínica en temps d'augment de la multicronicitat i de la fragilitat geriàtrica. L'altre informe, el de l'hospital del futur, va en la línia de preveure models organitzatius més adaptats als nous temps. En resum, diferents maneres d'aixecar la mirada més enllà del fangar de la crisi.