L’atenció primària, al bell mig de l’estepa

The river (Ozen, E. Baigazin, 2018) va ser una de les obres més destacades del Festival de Cine d’Autor (D’A 2019) celebrat recentment. Cinc nois, vestits amb roba de sac, treballen incansablement seguint les ordres del pare en una àrea remota del Kazakhstan. Al més gran se li atribueix la responsabilitat que les tasques de tots es facin, però si el pare en queda descontent aplica càstigs físics violents a aquells que no han fet bé la feina i, a la vegada, desmoralitza l’hereu per la seva manca de lideratge. El director del film retrata el grup amb una fotografia admirable alhora que la posada en escena, molt precisa, recull els moviments coreogràfics dels cinc germans treballant o anant a divertir-se al riu, lluny de la zona de poder del pare. Una pel·lícula sens dubte al·legòrica, que fa pensar en una població sotmesa a una dictadura paterna que vol empènyer els “súbdits” en una determinada direcció, negant-los qualsevol autonomia i enfrontant-los al dilema entre el manteniment de les feines tradicionals i la modernitat, encarnada en un cosí ric equipat amb segway, tauleta i videojocs. 

"Machine learning" i pràctica clínica

@varelalaf

El machine learning és una branca de la intel·ligència artificial que es basa en la idea que els sistemes poden aprendre, identificar patrons i prendre decisions amb la mínima intervenció humana, com passa, per exemple, amb les previsions del temps. Quan jo era petit, els homes del temps (llavors no hi havia dones en aquests afers) dibuixaven les línies isòbares en una pissarra on hi feien prediccions comptant només amb la seva experiència i les quatre dades que els feien arribar des dels observatoris meteorològics. Ara, com que les previsions les fan els models, els meteoròlegs han esdevingut comunicadors que tenen temps per comentar les fotos que els hi envien els espectadors, a més de conscienciar el personal sobre els efectes de la contaminació i del canvi climàtic.

Algunes propostes per reduir les coses que fem sense motiu

La reducció de proves i tractaments innecessaris a les organitzacions pot resultar una tasca complexa, especialment pel que fa a posar-la en marxa. Per facilitar-ne el desenvolupament, i d'acord amb la reflexió prèvia sobre la recerca de les coses que fem sense motiu, disposem de referències interessants que ens poden servir de suport.

La campanya Diving into Overuse in Hospitals (Bussejant en el sobreús als hospitals) de la canadenca Choosing Wisely té com a objectiu sensibilitzar les institucions perquè participin en aquesta anàlisi fent canvis (petits o grans) per reduir aquest ús excessiu. A la seva web, els professionals tenen accés a una gran quantitat de recursos com ara un “kit d'inici”, seminaris web i altres suports interessants.

ICHOM i Right Care marquen tendència entre els gerents

A la conferència inaugural de l’últim congrés d’hospitals de SEDISA, Martin Ingvar (Karolinska Institutet) va explicar com, mitjançant la metodologia d’ICHOM, la percepció dels pacients hauria d’influir en la manera com es gestionen els recursos clínics (si no està al corrent de què és ICHOM, li recomano visitar “Mesurant l'efectivitat i el valor de la pràctica clínica”) i, per aprofundir en la matèria, portaveus de quatre hospitals universitaris espanyols van mostrar com estaven introduint la nova perspectiva en els seus respectius centres. Si a això s’hi suma que, a les darreres jornades de la Fundación Signo, el principal conferenciant invitat va ser Jens Deerberg-Wittram, un dels fundadors d’ICHOM, s’ensuma que alguna cosa positiva està començant a passar en el rígid món de la gestió dels serveis sanitaris.

La disrupció no és mai a la punta de l’iceberg

Pinterest

Per atzar, fa un parell d’anys vaig trobar unes imatges de Gediminas Pranckevicius, un dissenyador gràfic lituà. Algunes d’aquestes imatges presenten una part superior (petita) en què descriu escenes convencionals, però la resta de la imatge (la part inferior) és d’una complexitat molt gran. La metàfora és automàtica: hi ha vida (extraordinària) a la part submergida de l’iceberg.

A la recerca de les coses que fem sense motiu

A l'àmbit sanitari hi sol haver una estima especial per la tradició o l'antiguitat que no sempre es tradueix en una millor atenció clínica. La realitat és que hi ha coses que nosaltres, els professionals, fem sense el contrast d'una evidència adequada o, simplement, sense que aquestes actuacions aportin un valor suficient.

La iniciativa Choosing Wisely es va posar en marxa fa uns anys des d'una institució nord-americana privada, quan aquesta va considerar necessari suggerir a les societats científiques d'aquell país el desenvolupament d'unes recomanacions sobre pràctiques clíniques que tant els metges com els pacients ens hauríem de replantejar.

L’epidèmia de desafecció laboral compromet els resultats

Gallup, a State of the Global Workplace Report, considera que un treballador està implicat en la seva feina quan es mostra entusiasta amb el què fa, se sent (psicològicament) amo, i produeix i innova per aconseguir que l’organització avanci. D’acord amb aquesta definició, el retrat laboral del món d’avui que publica Gallup és molt decebedor: només un 15% dels empleats estan motivats, mentre que un 67% estan desmotivats i el que és pitjor, un 18% es mostren activament desmotivats. A Espanya, aquestes xifres són encara més dolentes, com s’observa en el següent gràfic elaborat per Corporate Rebels, a “The way we work is broken”. De fet, els resultats espanyols, amb la meitat de treballadors motivats que la mitjana mundial, són els més dolents de la sèrie dels deu països seleccionats.

Iatrogènia i esgotament dels metges

La preocupació pel burnout dels professionals sanitaris no està relacionada exclusivament amb la problemàtica dels recursos humans, tot i que en el nostre àmbit tinguin una importància cabdal atesa la naturalesa del sector, que té una marcada dependència de la mà d'obra professional. Els problemes de recursos humans afecten el normal funcionament de les institucions proveïdores i, sobretot, comporten conseqüències greus en la qualitat de la feina desenvolupada. 

Les apps diagnòstiques i les malalties silents

No parem de rebre notícies de noves aplicacions que ajuden a que les persones s'autodiagnostiquin sobre diverses situacions patològiques i, en aquest post, me’n vull fer ressò de dues en particular: un nou software d’ECG de l’Apple Watch i una app de Boots per a la lectura d’anàlisis d’orina des dels smatphones.

ECG Apple Watch per a l'autodetecció de la fibril·lació auricular

La fibril·lació auricular és una circumstància clínica força comú, augmenta amb l’edat i pot tenir conseqüències greus, especialment provocant ictus i més risc de morir. Amb aquesta dinàmica fisiopatològica, la guia de pràctica clínica de la Societat Europea de Cardiologia recomana que, tot aprofitant les visites de les persones de més de 65 anys, els metges de família facin una exploració del pols, seguida d’un ECG si cal. L’evidència diu que si la fibril·lació asimptomàtica es detecta a temps, els anticoagulants poden reduir la probabilitat d’ictus i de mort relacionada.

Innovació exponencial, o anar fent

La sostenibilitat dels serveis de salut està associada al seu desenvolupament racional. L’element clau és la generació d’ocupació intensiva en coneixement, que només pot ser fruit de la innovació. 

En termes generals, la innovació en salut ha de tenir dimensió exponencial i s’ha de basar en: 

• La generació de demanda intel·ligent per part dels professionals de la salut. 
• La participació dels ciutadans i de tots els agents socials i econòmics.
• La promoció de models de negoci basats en el valor per als usuaris.