dilluns, 21 d’abril del 2014

Lideratge: dificultats i reptes










Els gerents dels consorcis del National Health Service semblen ara una espècie en extinció, diuen els de King's Fund. Els polítics els han exigit retallades, i ells han patit de valent per aconseguir que els seus centres mantinguin els nivells assistencials requerits. La conseqüència: un degoteig de gerents de primer nivell que han anat desapareixent del sistema públic.

En el primer dels documents de referència, aquell que té per subtítol "No més herois" (el de color verd) es descriu l'estil del que hauria de ser un nou lideratge, més enllà de l'acompliment preceptiu dels objectius marcats pels dels de dalt. Els gerents, es diu en el text, de cara endins són essencials per aconseguir que metges, infermeres i altres professionals sanitaris puguin fer la seva feina amb qualitat. El nou lideratge ja no hauria de correspondre només al gerent, l'heroïcitat ja no té sentit. Per això ara cal que hi hagi líders estesos per tota l'organització, líders que estiguin presents a tots els racons de tots els pocessos i que, sobretot, sàpiguen implicar els professionals en la gestió dels recursos, però també que afavoreixin la participació dels pacients en les decisions que els afecten.

La bona gestió millora els resultats

D'acord amb el document Employee engagement and NHS performance de Michael West i Jeremy Dawson publicat també per King's Fund (citat en el document de color vermell), "Les organitzacions sanitàries amb professionals implicats milloren l'experiència dels pacients, redueixen errors, baixen infeccions, disminueixen mortalitat, gestionen més bé els pressupostos, fidelitzen més el personal i redueixen l'absentisme.

En el següent gràfic, extret del document de West i Dawson es pot veure la correlació de la implicació dels professionals envers la qualitat de serveis i la qualitat de la gestió financera:

Els origens de la desafecció

Si disposen de 8 minuts, no es perdin el video de Chris Ham, Director de King's Fund, i Paul Zollinger-Read i Robert Naylor sobre l'origen de la desafecció dels professionals:





Resum del video

A partir dels anys 90, els gerents van passar a ser representants locals del govern: resultats de gestió, transparència (burocràtica), llistes d'espera, acreditació, qualitat, etc. I, com a conseqüència, entre els metges va aparèixer la desafecció. Es van sentir part d'una maquinària, i això no els hi va agradar. Aquells gerents que els exigien objectius entraven i sortien dels despatxos sense haver entès ben bé quines eren les claus locals perquè les coses anessin bé o malament. No havien escoltat. I sempre acabava venint un altre gerent que tampoc escoltaria. Almenys això és el que diuen en el video.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada