Infermeres: (+) formació (-) càrregues de treball = (-) mortalitat

Ara fa uns mesos, Mireia Subirana, Directora de Cures del Consorci Hospitalari de Vic, ens explicava en un post els resultats de la seva tesis doctoral que es podria resumir en: "més dotació infermera i més formació (a les plantes d'hospitalització) estava relacionat amb millors resultats clínics", i en aquesta línia, The Lancet acaba de publicar els resultats d'un estudi observacional retrospectiu que ha explorat si els nivells formatius de les infermeres i els ratis de càrregues de treball podien influir en la mortalitat de pacients ingressats per a intervencions quirúrgiques programades de complexitat mitjana

Es tracta d'un treball important desplegat a 300 hospitals de 9 països europeus que ha comptat amb una enquesta feta a 26.516 infermeres i una anàlisi de 422.730 episodis quirúrgics d'ingrés hospitalari. Malgrat les dificultats metodològiques naturals d'un projecte d'aquestes característiques, es pot considerar que es tracta d'un estudi rigorós.

A la taula adjunta es pot observar, a la primera columna, la mitjana de pacients per infermera de les plantes d'hospitalització dels hospitals participants de cada país. Per evitar biaixos, aquesta dada la van recollir directament de preguntar a les infermeres quantes companyes van compartir el darrer torn amb elles. Fixin-se que els 16 hospitals espanyols implicats van mostrar la càrrega de treball més elevada de la sèrie, amb una mitjana de 12,7 pacients per infermera i un rang que anava de 9,5 a 17,9; mentre que, a l'altre extrem, es posicionen Noruega amb 5,2 de mitjana i Irlanda amb 6,9, xifres que estan en la lògica de la meitat de la càrrega de les espanyoles. A la tercera columna es mostren les mitjanes del nivell educatiu de les infermeres enquestades, mesurant el fet que les infermeres hagin necessitat el grau de batxillerat per cursar el graduat. En aquesta variable, Espanya i Noruega encapçalen el ranking amb el 100% d'infermeres graduades amb batxillerat inclòs, mentre que a l'altre extrem es veu com Suïssa només en té un 10% i Anglaterra un 28%.

Resultats de l'estudi

Els autors del treball fan un resum molt didàctic de la feinada estadística dut a terme:

Per cada pacient de més observat en el rati de càrrega de treball de les infermeres de les plantes d'hospitalització, la probabilitat que un pacient intervingut quirúrgicament mori abans de 30 dies augmenta en un 7%.

Quan la proporció d'infermeres de les plantes d'hospitalització amb formació de grau (inclou haver fet el batxillerat) puja en un 10%, la probabilitat que un pacient intervingut quirúrgicament mori abans de 30 dies es redueix en un 7%.

Malgrat tractar-se d'un estudi rellevant, les seves limitacions són evidents: només inclou pacients quirúrgics programats (43 intervencions), els resultats valorats estan limitats a la mortalitat, etc. Però el que m'agrada destacar és que aquest és un pas més en una línia de recerca que va mostrant una associació  sòlida entre formació i dotació infermera amb resultats clínics.

I si disposen de temps, aprofitin el link del post de Mireia Subirana per veure les característiques que segons McClure conformen un "hospital magnètic", que són aquells centres que, en un context de manca d'infermeres, són capaços d'atreure (o de retenir) les millors professionals, amb una repercussió evident sobre els seus resultats clínics.