divendres, 25 d’abril de 2014

Right Care: reunions a Barcelona i Madrid






Shannon Brownlee, autora del llibre "Overtreated" i Vicepresidenta de "Lown Institute" ha dictat recentment una conferència a Barcelona, en el marc de la Jornada "Aliança professional per a una pràctica clínica de més valor" organitzada per la Societat Catalana de Gestió Sanitària, i una altra a Madrid en el "Seminario internacional de seguridad del paciente y excelencia clínica" organitzat per idcsalud. I de tornada, en el seu compte de twitter, ha aparegut aquest missatge (que tradueixo i pesplego acrònims):

"Després de les dues conferències, he après que a Espanya tenen un excel·lent sistema sanitari i, malgrat això, també pateixen el fenomen de la sobreactuació clínica, especialment en els episodis de final de vida, i a més els metges de família no tenen prou temps per atendre els pacients."

Quan se senten les xifres de consum de recursos o de variacions de la pràctica clínica nordamericanes, alguns pensen que nosaltres no tenim aquests problemes. Això és veritat, però només en part, perquè amb un sistema com el nostre, força endreçat i infinitament més just i accessible que el d’ells, l’essència del treball professional de metges i d’infermeres, en canvi, mostra unes maneres d’actuar i unes contradiccions que són universals. “Es respiren a l’aire”, com va dir Shannon Brownlee.

Després de les reunions, m'agradaria citar, a més de les dues idees que Brownlee ha deixat anar al tweet (sobreactuació de final de vida i escàs temps per escoltar els pacients a l'atenció primària), alguns exemples que il·lustren l’impacte que les pràctiques clíniques de poc valor també tenen en el nostre sistema:
  1. Medicalitzar la prevenció més enllà del que diu l’evidència.
  2. No ser francs amb els pacients quan no els informem dels riscos del sobrediagnòstic als quals es poden veure induïts com a conseqüència de l’accés a determinades proves diagnòstiques.
  3. No tenir en compte els valors i la manera de ser dels pacients quan apareix la cronicitat i l’actuació del sistema sanitari esdevé complexa i fragmentada.
  4. Utilitzar de manera inapropiada el recurs hospitalari per a la població de pacients crònics complexos i els pacients geriàtrics fràgils.
  5. Oferir quimioteràpia fins al final de vida, impedint als pacients els beneficis de l’atenció pal·liativa.
  6. Confiar més en les proves diagnòstiques que en el raonament clínic.
  7. Mostrar variacions inexplicables en tècniques que són eficaces i que tenen indicacions precises.
El moviment "Right Care" ha arribat al nostre país i ara ens toca obrir fòrums de debat professional centrats en el foment de pràctiques clíniques de valor. Els mantindré informats.