divendres, 18 d’abril de 2014

Final de vida: com evitar hospitalitzacions?






Moltes persones són enviades a l'hospital per ser ateses durant els avatars clínics i les descompensacions que pateixen en els darrers mesos de vida. Tots som conscients que aquest assumpte no el resolem bé, però, en canvi, l'hem estudiat ben poc. Què aporten aquestes hospitalitzacions? Es podrien evitar?

La revista Palliative Medicine acaba de publicar una oportuna enquesta dirigida als metges de família holandesos amb la finalitat de saber què en pensen de les hospitalitzacions de final de vida dels seus propis pacients. I els resultats són prou suggerents:

Un 24% dels metges de família holandesos pensen que les hospitalitzacions dels darrers tres mesos de vida es podrien haver evitat, la meitat d'elles si, senzillament, s'hagués treballat una comunicació més activa entre metge, família i pacient; i l'altra meitat amb més comunicació entre professionals de l'hospital i de primària, més serveis a domicili i més suport familiar. Posteriorment, uns quants dels metges enquestats van ser escollits per a entrevistes personals amb profunditat, i d'aquesta fase va sorgir una anàlisi més acurat de les circumstàncies que envolten l'atenció primària i l'etapa de final de vida de molts dels pacients, de les quals destaca: manca de temps per poder seure a la cambra del pacient, prendre's un té i parlar tranquil·lament sobre les opcions a seguir i, encara més preocupant, un fet que, incomprensiblement, es dóna, i és el desconeixement que en alguns casos hi ha per part del pacient i de la família (o d'alguns membres d'ella) que el final és a prop.

El sistema sanitari no està afrontant amb el rigor necessari l'atenció en el final de vida de les persones grans. Cal més recerca sobre adequació de pràctiques clíniques i, sobretot, més debat científic i social sobre el tema.