El valor de la salut comunitària i planetària

Jordi Varela

Editor

L’obsessió patològica pel PIB

Segons els experts del “Consell de l’economia de la salut per a tothom” de l’OMS, l’obsessió patològica pel producte interior brut (PIB) com indicador del creixement de les economies de les nacions està sent desastrós per al desenvolupament comunitari, al mateix temps que està arruïnant el planeta. El PIB és una mesura que, entre un munt de paràmetres, també incorpora productes i serveis essencialment perniciosos, com per exemple, la fabricació d’armament, l’elaboració de fàrmacs mancats de valor, l’extracció de carbó per produir energia i la desforestació dels darrers grans boscos de la terra, mentre que ignora les càrregues familiars no remunerades i les activitats de les organitzacions no governamentals que pretenen relligar els estrips del capitalisme ferotge.

 

Per entendre les limitacions del PIB, imaginem un país en el qual els rics fossin cada cop més rics i els pobres cada cop més pobres, un fenomen terrible que, malauradament, quedaria ocult als ulls d’aquest indicador, la qual cosa és un assumpte imperdonable, especialment si es té en compte que les deu persones més riques del món han doblat la seva fortuna després de la pandèmia, mentre que, per altra banda, el confinament ha llençat 160 milions de persones més a la pobresa.

Alguns governs intenten corregir el estralls del PIB

En el document de l’OMS esmentat anteriorment es recullen experiències de diversos governs per escapolir-se de la dictadura del PIB, com per exemple Finlàndia que ha construït un indicador de progrés genuí (GPI), Austràlia que ha incorporat el treball domèstic i el voluntariat en un PIB més social, Escòcia que ha dissenyat un marc ampli d’indicadors amb visió social i ambiental per avaluar les accions del govern, Vanuatu que ha incorporat els valors indígenes tradicionals a les estratègies econòmiques governamentals o el nou codi civil francès que, des del 2019, dona cobertura als directius de les empreses que afavoreixen la responsabilitat social corporativa i a la lluita contra el canvi climàtic, malgrat els interessos contraris que poguessin tenir els seus accionistes.

Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS)

Els experts de l’OMS creuen que, per superar el PIB, s’hauria de dissenyar una nova mètrica que tingués en compte la salut comunitària i la del planeta, al mateix temps que valorés l’equitat des de diverses perspectives, i la recomanació que fan és que es parteixi dels 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’ONU de  2015.

El model econòmic del dònut

El model econòmic proposat pels mateixos experts, conegut com el del dònut, té per objecte oferir un nou instrument als governs per ajudar-los en la posta en pràctica dels objectius de desenvolupament sostenible  El model del dònut consisteix en dos anells concèntrics i una zona intermèdia.

Com s'observa en el gràfic, el model del dònut consta de dos anells i una zona intermèdia: 

• L’anell intern mesura els fonaments socials: educació, treball-ingressos econòmics, pau-justícia, democràcia, equitat social, igualtat de gènere, habitatge, xarxa comunitària, energia, aigua, menjar i salut. La mesura dels paràmetres que componen aquest cercle intern pretén que cap persona, ni cap col·lectiu, quedin enrere en l’accés als serveis fonamentals. 
• L’anell extern mesura la salut del planeta: pol·lució química, sobrecàrrega de nitrogen i fòsfor a les aigües residuals de l’agricultura, extraccions d’aigua, reconversió de l’ús de la terra, pèrdua de la biodiversitat, contaminació de l’aire, forat de l’ozó, canvi climàtic i acidificació dels oceans.
• Entre mig dels dos anells hi ha una zona intermèdia, segura i justa, en la qual la humanitat ha de poder prosperar amb un desenvolupament equilibrat entre els guanys socials (anell intern) i el respecte pel medi ambient (anell extern).

En aquest blog, llevat de l’Andreu Segura i en Josep Vidal-Alaball que són els nostres autors amb visió comunitària, la resta, des de les nostres diferents perspectives, ens dediquem a reflexionar sobre el valor de la pràctica clínica, però donades les males perspectives del món, crec que ara els sistemes sanitaris s'haurien d'emmarcar en els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i en els nous models econòmics, com el del dònut, que fomenten un creixement equitatiu de la societat amb una convivència raonable amb el medi ambient.