divendres, 3 de juliol de 2015

L'ansietat induïda per la inacció







Els metges hem estat entrenats per actuar amb eficàcia, i potser per això hem transmès a la societat, també amb eficàcia, la cultura del "com més aviat millor" i "quant més millor", mentre que ara comencen a aparèixer dades que avisen que convindria ser més reflexius en el consum de proves i tractaments. Amb aquest panorama, ja es veu que estem davant d'un escenari problemàtic, perquè molts dels nous missatges són del tipus "millor no actuar", i això ara és, per a molts, contraproduent, i a més sona a retallades. Posem per cas que hem d'explicar a una persona gran que té una bacteriúria asimptomàtica, però que l'evidència aconsella no tractar-la amb antibiòtics; o que un home jove pateix una lumbàlgia invalidant, i l'hem de convèncer que és recomanable no fer cap prova d'imatge perquè no aportaria res al seu procés clínic. No cal posar més exemples per adonar-nos de les enormes dificultats que planteja la pràctica de la medicina basada en l'evidència davant del consumisme imperant.

El tweet del Dr. Charles Glassman ens condueix a un post de "Scientific American" que explica que, en un informe dels National Institutes of Health (NIH), es documenta una sèrie de 100.000 homes amb càncer de pròstata, amb estadiatge lleu, que van rebre el consell d'adoptar una actitud expectant, però que només un 10% va acceptar aquest consell i, a més a més, un quart d'aquests va demanar la intervenció poc temps després.

Quan el corrent va en el sentit de l'acció, la principal dificultat per a la pràctica clínica responsable és l'ansietat que la inacció indueix en la majoria de persones. Estem davant, doncs, d'un nou repte per a la medicina moderna, i no sembla poca cosa.



Jordi Varela

Editor