L'efecte weekend als hospitals

Una meta-anàlisi de 48 estudis i quasi 2 milions d'hospitalitzacions per infart agut de miocardi ha conclòs que durant els caps de setmana l'espera per a l'inici de l'angioplàstia és, de mitjana, 15 minuts més llarga, mentre que la mortalitat a 30 dies és, també de mitjana, un 6% superior, desviació que pot arribar al 12% si es consideren els infarts amb segment ST elevat, que són els susceptibles de ser intervinguts amb angioplàstia. Un estudi nordamericà de quasi un milió d'hospitalitzacions per insuficiència renal aguda va determinar que els pacients ingressats durant els caps de setmana tenien, de mitjana, una probabilitat de morir un 7% superior, i en un altre treball, també amb bases de dades extenses, sobre les intervencions quirúrgiques programades en els hospitals anglesos, va concloure que els pacients operats en divendres tenien un probabilitat de morir un 44% superior, valor que pujava fins al 82% si la intervenció es feia en dissabte o diumenge (veure un post anterior sobre el tema en aquest mateix blog). Els tres estudis citats són només una mostra de la realitat tossuda del fenomen. Només cal rascar una mica en els buscadors científics per extreure, per exemple, tres estudis més en la mateixa línia (Bell 2001, Freemantle 2012, Pérez Concha 2014). Fins i tot he trobat un treball que ha observat més mortalitat en cirurgia pediàtrica urgent (Goldstein 2014).

Què passa els caps de setmana als hospitals? 

Tots aquests estudis aixequen acta, però no serveixen per determinar les causes dels mals resultats observats els dissabtes i els diumenges, degut a que, tot i robustos, es basen en metodologies retrospectives. Ara bé, si deixem les anàlisis de banda, i donem un cop d'ull als hospitals durant els caps de setmana, què veiem? Doncs, no cal ser massa expert per adonar-se que les plantilles professionals estan més reduïdes i, com és obvi, la capacitat tècnica d'alguns equips de guàrdia és francament millorable.

La Dra. Perri Klass, pediatre i escriptora, diu en un article, "Death Takes a Weekend", publicat al New England: "Quan estàs acompanyant un malalt i arriba el cap de setmana és quan t'adones que l'hospital no està pensat per als pacients. Veus que es tracta d'una organització de metges, infermeres, fisioterapeutes, nutricionistes, etc., de gent molt ocupada solventant la feina com pot. Però, la majoria d'ells, no s'adonen que els pacients ingressats estan molt lluny de tenir una vida normal".

No sembla que, ni a curt ni a mig termini, els hospitals estaran en condicions d'ofertar serveis de qualitat homologable els set dies de la setmana, però això no treu que, vista la tossuderia dels resultats, s'haurien d'elaborar plans específics per a la millora de la qualitat dels caps de setmana, i per això suggereixo tres línies de treball: a) formació específica per millorar els nivells de les plantilles rotatòries, b) revisió de l'eficàcia de circuits clínics sensibles a l'acció ràpida, i c) anàlisis d'errors ocorreguts per promoure els ajustaments imprescindibles.


Jordi Varela

Editor