dimecres, 29 de juliol de 2015

És possible avaluar la qualitat democràtica de la gestió clínica?


Joan Escarrabill


La gestió clínica és un concepte polisèmic, amb tantes definicions como les diverses alineacions que els aficionats al futbol poden fer en referència al seu equip predilecte. Quan costa de definir una cosa potser es pot mirar d’identificar quins són els elements essencials. Per a mi està clar que la gestió clínica implica grups de professionals i no s’entén sense prendre decisions. Així, la gestió clínica es podria definir com la manera com els grups de professionals prenen decisions.

Els politòlegs ens ensenyen que l’essència de la democràcia la trobem en la manera de prendre les decisions davant de problemes complexes. És una simplificació pensar que la democràcia és, simplement, el govern de les majories (em sembla que tothom estarà d’acord que la gestió clínica no és un problema de “majories”). L’essència de la democràcia rau més en el mètode (participació) i en l’actitud (en la garantia de no arbitrarietat i en el respecte a les minories). I en el cas de la gestió clínica, tot això ens ha de portar a analitzar de quina manera abordem les incerteses.

El professor Quim Brugué, en un capítol del llibre “Participación y calidad democràtica” explica molt bé que la democràcia deliberativa és una forma d’adoptar decisions a través d’un procés argumentador amb la participació de tots aquells que resultaran afectats per la decisió. El procés deliberatiu inclou l’explicació dels motius i els límits del projecte (no val tot), escoltar les raons de tothom (la deliberació ha de servir per minimitzar les diferències i focalitzar l’esforç comú) i garantir l’avaluació i el retorn de la informació. 

Quan volem avaluar un projecte dels que en diem de “gestió clínica” no costaria gens de fer un abordatge més general, i analitzar la “qualitat democràtica” del procés. Parés i col·laboradors suggereixen cinc elements a tenir en compte a l’hora de fer l’avaluació (Guía práctica de evaluación de procesos participativos):
  • Coordinació del procés (fins a quin punt hi ha lideratges compartits).
  • Participants: molt sovint es planteja el debat sobre la “representació”. És molt difícil que tothom estigui representat en un procés i és molt difícil decidir quin pes ha de tenir la representació de cadascú. Els elements clau són la diversitat (fugir del pensament únic o de la visió única) i garantir que com a mínim hi haurà les perspectives més importants (encara que sigui difícil que hi siguin totes).
  • Temàtica: la temàtica ha de ser rellevant.
  • Mètode participatiu. Context en el que es produeix l’intercanvi de punts de vista.
  • Conseqüències del procés. És un element clau en l’avaluació de la qualitat democràtica d’un procés participatiu identificar clarament quins són els resultats obtinguts i de quina manera es fan arribar als participants.
Així, podem dir que un projecte de gestió clínica té una elevada qualitat democràtica si es desenvolupa al voltant de lideratges compartits i indiscutibles. Si hi participen els implicats clau (i no ens oblidem de la perspectiva del pacient), si la temàtica és rellevant i el context permet la deliberació (format, temps i espai adequats) i si, finalment, tothom té feed-back.

També està clar que la Gestió Clínica no és un model assembleari. La deliberació ha de servir per donar suport a qui ha de prendre decisions. Quim Brugué, a l’article "Políticas públicas: entre la deliberación y el ejercicio de autoridad", exposa clarament que al final de la deliberació hi ha algú que té la responsabilitat de prendre decisions. La deliberació sempre es produeix a l’ombra de la jerarquia: la governança sense govern és una fantasia.