dimecres, 8 de juliol de 2015

Reclamacions per esdeveniments adversos: un algoritme predictiu








Les estratègies enfocades a afavorir la participació dels pacients en el sistema de salut, i més concretament les relacionades amb la qualitat i la seguretat, han experimentat un gran avenç en els últims anys. Un sistema sanitari centrat en la persona hauria de promoure la participació activa del pacient, i utilitzar les reclamacions gestionades des dels serveis d'atenció al pacient com un instrument específic de participació. Quan el pacient expressa el desacord amb l'atenció rebuda ens està aportant una valuosa informació molt útil en el seguiment i millora contínua de la qualitat. No sembla que siguin moltes les institucions sanitàries que fan servir les queixes i reclamacions com a instrument d'aprenentatge, més aviat ho fan com simple estadística descriptiva en la memòria anual de l'organització, perdent així l'oportunitat de millora que la seva anàlisi i seguiment ens proporcionen.

El Dr. Gallagher, amb una dilatada experiència en temes relacionats amb la seguretat del pacient i divulgació de l'error mèdic, ha publicat recentment un article al BMJ Quality & Safety: Taking complaints seriously: using the patient safety lens on planteja analitzar les reclamacions des d'un punt de vista de la seguretat del pacient i tractar-les com si fossin esdeveniments adversos, de la mateixa manera que es fa amb els més tradicionals, com els relacionats amb la cirurgia segura o l'ús apropiat de medicaments. Aquest és un enfocament innovador que proporcionarà informació rellevant a l'hora de proposar intervencions proactives.

Per la seva banda, Spittal et al. (El Dr. Spittal és professor de la Melbourne School of Population and Global Health de la Universitat de Melbourne) en un article publicat recentment en aquesta mateixa revista: The PRONE score: an algorithm for predicting doctors' risks of formal patient complaints using routinely collected administrative data centra l'atenció en l'estudi de les reclamacions del sistema sanitari australià. Destaca que la meitat de les reclamacions tramitades en 10 anys han estat relacionades amb el 3% dels metges. Aquesta dada rellevant ens alerta de la importància d'analitzar els casos de professionals que reben reclamacions de manera reiterada, i promoure intervencions que corregeixin el risc que alguns metges tenen de patir una demanda.

A l'estudi que els comento es van analitzar 13.849 queixes presentades pels pacients del servei de salut australià durant un període de 12 anys en que estaven implicats 8.424 metges. Els investigadors classifiquen les reclamacions en funció de determinats factors de risc que han evidenciat l'alta probabilitat que un metge sigui reclamat. Utilitzant l'anàlisi de regressió logística multivariant han creat un algoritme de risc predictiu que permetrà estimar, amb certa fiabilitat, la probabilitat que té un professional de rebre una queixa en els dos anys posteriors a una reclamació considerada de referència.

Hi ha hagut intents previs d'utilització d'algoritmes senzills que permetin disposar d'un sistema d'alerta per predir el risc de reclamacions per mala praxi, com la desenvolupada per Hickson et al: Patient at Risk Score (PARS), la qual cosa indica que disposar d'aquesta eina representa no només un benefici per a l'organització sinó també per a la satisfacció del pacient.

El sistema PRONE (Risc Previst de Nou Esdeveniment o Risc de Nova Reclamació) està basat en quatre variables: a) l'especialitat del metge, b) el sexe, c) el nombre de queixes anteriors, i d) el temps transcorregut des de l'última queixa. Els resultats mostren que pot ser un mètode vàlid per avaluar el risc de reclamacions recurrents en metges (El 70% de les reclamacions registrades en els dos anys següents a una queixa referent, van estar relacionades amb els mateixos metges), fàcilment extrapolable a altres professionals de la salut i a altres organitzacions, però el més important és la factibilitat de posar en marxa intervencions dirigides a evitar l'esdeveniment advers modificant el context i el comportament dels professionals. Spittal planteja tres intervencions possibles: 1) Informar els metges que estan en risc de rebre una futura queixa, 2) Formar-los en els temes que habitualment sorgeixen en el seu perfil de queixes, i 3) Citar el metge a una entitat de supervisió mèdica que consideri la intervenció professional apropiada a cada situació.

El primer pas en la reducció d'esdeveniments adversos és considerar que hi ha un dany que es pot prevenir. Conèixer les necessitats dels pacients i analitzar sistemàticament les reclamacions des d'un enfocament de seguretat ens permetrà dissenyar models predictius necessaris en la gestió sanitària per optimitzar recursos, reduir costos i millorar l'assistència.