dilluns, 27 de juliol de 2015

Estratègies per a la integració de serveis


King's Fund ha publicat un document, "Acute hospitals and integrated care", profund i oportú, marca de la casa, on la qüestió que s'hi planteja és quin paper han de jugar els hospitals en la integració de serveis (veure també post 31/1/2014). Donat el plantejament, seria lícit preguntar-se: i quin paper ha de jugar l'atenció primària?, i els serveis comunitaris? i els sociosanitaris? Sigui com sigui, King's Fund ho ha enfocat d'aquesta manera, i penso que té les seves raons per fer-ho perquè, ara mateix, el model organitzatiu al qual tothom tendeix és al de les gerències territorials, o al de les organitzacions sanitàries integrades (OSI), models, tots ells, que pretenen integrar serveis des d'una posició hospitalocèntrica.

Qui hauria de liderar la integració de serveis?

Segons el document, el que és cabdal és generar la xarxa de serveis en base territorial, i la qüestió del lideratge hauria de dependre de la naturalesa de cada procés clínic. Posem alguns exemples: a) un projecte de teledermatologia l'hauria de liderar l'atenció especialitzada, b) un codi infart, els cardiòlegs, intensivistes i urgenciòlegs, c) l'atenció a la diabetes mellitus tipus 2, l'atenció primària, d) els plans terapèutics individualitzats dels pacients crònics complexos, l'atenció primària, amb gran relleu de la infermera comunitària i el treballador social, e) els processos complexos de final de vida, els equips multidisciplinars pal·liatius de base comunitària.

Les integracions volen temps i tenacitat

Partint de la base que cada projecte d'integració se sosté sobre la lògica d'un procés clínic determinat, els equips s'han d'anar cohesionant esperonats per la qualitat del treball, per l'augment de la implicació dels pacients i pels resultats obtinguts. En referència als 5 exemples anteriors, tots ells són projectes de llarg abast que s'han consolidat, o estan en vies de fer-ho, degut a la tenacitat dels seus professionals i a la visió compartida.

Els models de finançament s'haurien d'adaptar a les integracions

Les formes com els proveïdors cobren els serveis estan encara massa ancorades en el passat, mentre que les noves propostes no acaben de quallar. Per fer-ho resumit, els hospitals continuen incentivats per l'activitat, els sociosanitaris per l'ocupació i l'atenció primària per la capitació. Els nous models de finançament tendeixen a modelar aquest punt de partida, però ara el que convindria serien formes de pagament que clarament apostessin per la disrupció incentivant la integració de serveis.

Les contractacions i les funcions dels professionals s'haurien de revisar

Els professionals han de ser assignats als serveis integrats, i no als serveis tradicionals. Per això s'hauria de procurar que els models de contractacions laborals no fossin un fre per al treball en equip multidisciplinar. Les experiències haurien d'anar més enllà de les coordinacions en base a professionals cedits. Al revés, el que convé és que els nous equips integrats s'enforteixin amb la gestió de recursos propis, inclosa l'assignació dels professionals.

Les gerències territorials i les organitzacions sanitàries integrades (OSI) són un pas endavant, però ara, a més, cal que demostrin que són útils per a la innovació disruptiva, i el document de King's Fund els posa deures estratègics: que defineixin processos clínics integrats, que hi assignin professionals, que hi impliquin pacients, que els ofereixin recursos, i que els hi exigeixin resultats.

Jordi Varela
Editor