Mirant la gestió clínica des de l’atenció primària de salut: El llegat de Barbara Starfield

Fa quatre anys la magnífica Barbara Starfield ens va deixar (18 de desembre1932 - 10 de juny de 2011). Era pediatra i una gran impulsora de l'atenció primària de salut a nivell internacional. Pràcticament tota la seva vida acadèmica i professional va estar lligada a la Universitat Johns Hopkins. Des de 1994 dirigia el Departament de Política i Gestió Sanitària de la Johns Hopkins Bloomberg School of Public Health a Baltimore (Estats Units). I des de 1996 era la codirectora de The Johns Hopkins Primary Care Policy Center (PCPC).

Els que vam tenir l’oportunitat de gaudir d’alguna de les seves conferències podem dir que mai deixava indiferent i que sempre ens permetia reflexionar sobre què estàvem fent i posava seny a cap a on havíem d’anar com part del sistema sanitari. Va ser una gran defensora de millorar els sistemes sanitaris a partir d’enfortir l’atenció primària i donar sentit a allò que passa al món centrant l’atenció sanitària en les persones i les seves necessitats. Encara recordo com a la sala d'actes de l'Institut Català d'Oncologia, ja fa uns anys, ens deia als assistents que estàvem perdent temps i recursos amb molts dels cribatges que fèiem, i que havíem de millorar la nostra orientació.

A modus d’homenatge a una gran lluitadora per la universalitat i l’accessibilitat dels serveis sanitaris de qualitat, volia recordar i compartir algunes de les seves reflexions:

1. Els països amb un alt percentatge d'especialistes en relació a la població, dediquen una major part del producte interior brut a serveis de salut que els que tenen una menor proporció. “Els països que tenen sistemes de salut molt orientats a l'especialitat no estan gastant els seus diners de manera intel·ligent". Això s'observa en la majoria dels països més rics.
2. L'atenció primària està orientada a la persona, no a la malaltia. Les malalties només existeixen en el context de les persones i de les poblacions, no aïllades. L'atenció primària és el primer contacte amb la persona. Algunes de les fortaleses dels sistemes de salut orientats a l'atenció primària són: brindar atenció continuada durant el temps i enfocada a la persona (que evita una relació basada en les malalties), l'exhaustivitat en els procediments i proves, i una millor coordinació basada en millors sistemes d'informació i una major comunicació entre l'atenció primària i la secundària. L'atenció primària "dóna bons resultats en salut, amb costos menors i arriba a major quantitat de persones".
3. Als països orientats a l'assistència primària trobem una menor proporció de nadons amb baix pes, menor mortalitat infantil (especialment neonatal), menys anys de vida perduts a causa del suïcidi i major esperança de vida. Aquests països tenen també una distribució més equitativa dels recursos, serveis de salut proveïts pel govern (amb petita o nul·la presència privada), sense copagaments o amb copagaments molt baixos, són millor avaluats per les poblacions, tenen una assistència primària que inclou una àmplia gamma de serveis i és orientada a la família. En resum: tenen una millor salut a costos menors.

Bibliografia recomanada:

• Barbara Starfield. Atención Primaria: equilibrio entre necesidades de salud, servicios y tecnología. MASSON 2004.
• Starfield B, Gervas J. Family medicine should encourage its clinicians to specialize: negative position. In: Buetow SA, Kenealy TW. Ideological Debates in Family Medicine. New York: Nova Science Publishers; 2007. p.107-19