divendres, 29 de maig de 2015

Riscos de la prevenció i obscurantisme





El Dr. Josep Vidal Alaball ens porta a un article del blog del BMJ redactat pel Dr. Carlos Martins, metge de família portuguès, que ens avisa que, al seu país, la majoria de les persones estan convençudes que s'haurien de fer analítiques anuals, o fins i tot altres proves d'imatge, com a mecanisme de prevenció de malalties. Ho hem d'admetre, la idea de la bondat dels controls preventius està estesa entre la població, i això distorsiona l'activitat clínica dels consultoris.

A part de la descripció de la pressió consumista sobre l'atenció primària, el que més m'ha agradat del post del Dr. Martins és la seva proposta d'elaboració de materials comunicatius per explicar les característiques de cada prova preventiva, segons un guió explícit: a) indicacions, b) riscos inherents, c) valor predictiu, d) nombre de persones a cribar per a la detecció d'un cas (una versió preventiva del NNT o number needed to treat), i e) nombre de persones a cribar per a l'aparició d'un risc inherent a la prova (NNH o number needed to harm).

I la pregunta és: com pot ser que els productors de medicaments estiguin obligats a comunicar al consumidor tota la informació coneguda, en positiu i en negatiu, del seu ús, mentre que als proveïdors de proves preventives ningú els demana que haurien de comunicar les conseqüències que per al pacient pot tenir el sol fet de fer-se-les? 



Jordi Varela

Editor