Integració de serveis socials i sanitaris: 3 problemes i 3 propostes

L'envelliment de la població té moltes lectures, algunes d'elles molt positives, com per exemple que cada cop hi ha més afortunats que poden viure més anys de manera força saludable, però també n'hi ha de problemàtiques com és l'augment de la combinatòria de cronicitats i de deprivacions socials, i l'arribada de moltes persones a estadiatges avançats de fragilitat geriàtrica. I en aquest punt és on els models de provisió de serveis, tal com s'han anat consolidant a les darreres dècades, comencen a donar respostes molt insatisfactòries. Els governs ho saben i, per aquest motiu, estan llençant iniciatives per abordar la cronicitat i la fragilitat de manera més efectiva, però aquests programes sovint topen amb dificultats polítiques, resistències al canvi i burocràcies difícils de superar.

De tot el que he vist en aquesta matèria, crec que els britànics són els més agosarats, i per això he triat l'informe de la "Comission on the future of health and social care in England" publicat per King's Fund, perquè sintetitza molt bé quins són els problemes dels models actuals i quines són les propostes que s'han de posar a la taula.

Primer problema: el model actual és injust. El sistema sanitari és universal i gratuït, mentre que l'accés als serveis socials és restringit. Posem per cas dos exemples: les persones afectades per càncer gaudeixen de cobertura global, al marge dels costos del procés i del nivell econòmic del pacient, mentre que els malalts d'Alzheimer pateixen limitacions d'accés als serveis, sobretot cap als estadiatges més avançat, quan les necessitats ja són més socials que sanitàries.

Segon problema: les fonts de finançament són diferents. El sistema sanitari es nodreix directament del pressupost públic, mentre que el social és híbrid, amb participació de diferents administracions, inclosa la local, i amb un munt de copagaments de gestió complexa.

Tercer problema: els sistemes socials i sanitaris no estan coordinats. Els models de provisió de serveis sanitaris i socials tenen, per ells mateixos, problemes interns de coordinació, però quan apareixen pacients amb necessitats combinades socials i sanitàries, llavors s'evidencia que els serveis estan més pensats en com organitzar els criteris de l'oferta que no pas en com resoldre els problemes reals de cada persona.

Tres propostes angleses que haurien de ser l'eix de totes les iniciatives d'integració entre serveis socials i sanitaris

Primera proposta: compra conjunta de serveis socials i sanitaris en base a processos definits.

Segona proposta: elaboració de plans terapèutics individualitzats de manera conjunta entre serveis socials, atenció primària sanitària i especialistes implicats.

Tercera proposta: elaboració d'escales de necessitats i alliberament dels límits d'accés als serveis socials dels pacients més complexos.

La integració de serveis socials i sanitaris és un repte que s'ha d'afrontar des de dalt (aliances i fusions), però també des del nivell professional (mitjançant el treball multidisciplinar), amb l'objectiu de fer arribar als pacients complexos els serveis de manera més coordinada i coherent a com succeeix a l'actualitat.



Jordi Varela

Editor