Doris Grinspun: "Un país amb bones infermeres serà més feliç"

Una de les frases que més he repetit des que vaig conèixer una de les infermeres de més prestigi mundial és aquesta: "Un país amb bones infermeres serà més feliç". Aquesta frase va sortir publicada a La Vanguardia l’any 2012, quan Víctor Amela va dedicar "La contra" a Doris Grinspun, infermera de professió i ànima, com ella mateixa es defineix. És d’origen xilè i està instal·lada al Canadà després d'haver treballat als Estats Units i Israel. Actualment és directora general de l’Associació Professional d’Infermeres d'Ontàrio (Canadà). 

El 24 de maig passat, en el marc de la 6a Jornada "Right Care" de la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària, vam tenir el plaer de gaudir de la seva participació.

Què ens va venir a explicar?

Va dividir la seva exposició en quatre parts:

    1. Context: resultats econòmics i de salut

    2. Solucions d'infermeria

    3. Empoderament de la professió i de les infermeres

    4. Guies de bones pràctiques 

1. Context: resultats econòmics i de salut

Un dels motius pels quals Espanya té bons indicadors de salut és que hi ha més despesa atribuïble a aspectes socials que impacten directament en la salut de les persones com ara habitatge, educació, cobertura sanitària universal, ajudes socials, etc., i també que té una baixa mortalitat infantil.

Tot i així, va ser molt crítica amb les ràtios d'infermeres que té Espanya, unes de les més baixes a escala mundial. Mentre que a Suïssa hi ha 18 infermeres per cada 1.000 habitants, la mitjana de l'OCDE és de 9 i a Espanya aquesta dada es rebaixa a 5,3 i a Catalunya, l’any 2017, a 6,09.

Està bé que una autoritat com Grinspun ens ho recordi, però fa molts anys que les infermeres catalanes estan denunciant que això no s’està tractant políticament amb la contundència que es mereix i que, amb l’augment de la necessitat de cures derivades de l’envelliment de la població i les jubilacions de les infermeres, en pocs anys tindrem un problema greu en la prestació de cures a la població. Els darrers anys ja ens trobem amb situacions com plantes d’hospitals que no es poden ampliar o dispositius que no es poden obrir per manca d’infermeres.

En aquesta línia, a l’Estat espanyol, la proporció metges/infermeres és més alta que a la resta de països de l’OCDE. Mentre que la mitjana de l'OCDE és de 2,5 infermeres per metge, a Espanya és d'1,4 infermeres per metge, una xifra només superada a la baixa per l'1,1 de Bulgària. Aquesta situació comporta un sistema més medicalitzat i fraccionat.

2. Solucions d'infermeria

Doris Grinspun va posar en valor l’accés a un sistema sanitari universal, sigui d’origen públic o privat. Va destacar, però, que per ser eficaç i obtenir uns resultats òptims, un sistema de salut ha de tenir quatre pilars: 

1. Un nombre adequat d’infermeres.
2. Una pràctica interprofessional rica, respectant els coneixements de cada disciplina. El valor del treball en equip.
3. Ampliació de les activitats de cada professional segons les necessitats canviants de la població. "Prescripció infermera! Cal regular-la. No tant parlar i més fer!", va dir Grinspun amb contundència.
4. Actualització constant treballant amb guies de pràctica clínica basades en  bones pràctiques.

3. Empoderament de la professió i de les infermeres 

A partir de l’empoderament de les infermeres s’empoderen tota la resta de professionals, per poder construir un món millor tots junts mitjançant l’evidència, la política, la comunicació als professionals i fent divulgació als mitjans de comunicació. 

Grinspun fa referència a un document elaborat al Canadà, l’ECCO, que tots els governs d’Ontàrio han utilitzat per confeccionar les polítiques de salut i on s'afirma que l’atenció primària ha de ser la clau per a qualsevol sistema de salut, per abaratir costos i donar una millor assistència sanitària, i sempre amb el suport de la població. Afirma que sense una atenció primària potent no hi pot haver un bon sistema de salut que tingui bons programes de promoció de la salut, prevenció de malalties, atenció a la salut mental i les addiccions, i atenció i prevenció de la cronicitat. 

A Ontàrio hi ha centres de salut (Grinspun els anomena clíniques) portats exclusivament per infermeres, on els metges actuen de consultors. Ara ja n'hi ha 26 al seu territori, amb molt bons resultats, tant de salut com de satisfacció de la població.

4. Guies de bones pràctiques RNAO (Registered Nurses' Association of Ontario) 

Un dels aspectes pels quals més es coneix Doris Grinspun és la creació i divulgació de les guies de bones pràctiques RNAO arreu del món amb una visió molt clara: transformar la infermeria a través del coneixement i l’evidència, utilitzar els determinants de salut i combatre la pobresa i l’entorn en els àmbits nacional i internacional. Actualment n’hi ha 54 de publicades i classificades en quatre àmbits: 

- Fundacional

- Població i salut pública

- Clíniques

- Sistema i ambient de treball saludable

Aquestes guies s’acompanyen d’eines per implementar-les, treball que ha estat importat a molts països, concretament a 800 organitzacions de serveis de salut i institucions acadèmiques a tot el món. A Espanya, set comunitats autònomes hi estan treballant. Totes estan traduïdes al castellà. 

S'ha demostrat que la utilització de les guies de bona pràctica té resultats de millora d’alguns indicadors de salut i reducció de costos i a més la infermeria és la professió que assoleix una puntuació més alta en l’índex de confiança dels ciutadans a escala mundial.

Doris Grinspun va cloure la seva intervenció explicant l’adhesió de RNAO a la campanya d'àmbit mundial Nursing Now, que rememora Florence Nightingale, de qui el 2020 se celebrarà el 200 aniversari del seu naixement. I aquí em permeto emplaçar-nos al proper post per explicar en què consisteix la campanya Nursing Now. 

Segons Doris Grinspun, la professió infermera trepitja fort i està obrint moltes portes, no per augment de càrrecs, ni títols, sinó perquè les persones que atén, que cuida dia a dia, tenen una vida millor.  Mantenir un sistema de salut amb una bona relació cost-efectivitat requereix polítics valents que apostin per una atenció primària forta amb una dotació d’infermeres adequada a les necessitats de la població. 

I acabo com he començat: “Un país amb bones infermeres serà més feliç”. De ben segur!