dilluns, 16 de setembre de 2019

Buurtzorg, una proposta disruptiva per al treball infermer comunitari

Iris Lumillo*

Recentment vaig explicar, a la 6a Jornada de "Right Care" de la Societat Catalana de Gestió Sanitària, l'organització de Buurtzorg Netherland, basada en la meva experiència de treball en estreta col·laboració, durant dues setmanes, amb les infermeres que lideren aquests equips.

En diversos posts d'Avenços en Gestió Clínica hem llegit comentaris sobre Buurtzorg Netherland. El primer va ser a Buurtzorg Netherland: més poder per a les infermeres, on s'explica breument que, el 2007, l'emprenedor Jos de Blok va fundar una organització constituïda exclusivament per equips d'infermeres  basats en l'autogestió. I és que Buurtzorg Netherland és una de les organitzacions que ha experimentat un creixement més ràpid durant l'última dècada, tal com s'afirma en el segon post, Buurtzorg, un projecte de treball infermer amb estratègia d'oceà blau. La resposta potser es troba en les característiques d'aquest model d'organització, suggeridorament innovadores, que vaig tenir oportunitat de contrastar durant la meva estada. I és que Buurtzorg Netherland destaca, des del meu punt de vista, per tres aspectes.


El primer, la dimensió organitzativa, constituïda per equips independents de 10 a 12 infermeres, situats en barris petits, que donen atenció a uns 50-60 pacients. Es tracta d'infermeres generalistes que atenen tota mena de processos de salut amb equips autogestionats per elles mateixes pel que fa a  organització i economia. Això significa que no hi ha una estructura jerarquitzada i que no hi ha directius ni personal administratiu. Per organitzar-se millor, hi ha set rols a l'equip, tal com s'explica en el post The corporate rebels. A S'agraeix una mica d'aire fresc, es comenta que aquestes infermeres donen cobertura d'atenció durant les 24 hores del dia set dies per setmana i que es coordinen dins de l'equip i amb altres proveïdors de salut a través del telèfon i utilitzant el sistema Buurtzorg web.

Per a això, el sistema coaching –sense directius– tracta d'entrenar les  infermeres per desenvolupar habilitats que facilitin l'autogestió. Vaig tenir la sort de mantenir una entrevista amb una d'aquestes professionals, que va emfatitzar sobretot que  els principis del coaching a Buurtzorg consisteixen a entrenar habilitats comunicatives, organització de reunions, decisions preses per tot l'equip i assumpció de rols. I, el més important, les infermeres em van confirmar que per a elles aquest era un dels motius de més gran satisfacció professional.

El segon aspecte que cal destacar es relaciona amb la pràctica infermera. La infermera és la responsable de la totalitat del procés, des de les cures bàsiques, continuant per les més tècniques, fins a les més complexes, a més dels assumptes organitzatius relatius a l'assistència. Quan vaig preguntar a Jos de Blok com és que infermeres universitàries s'ocupen de la cura personal que poden practicar altres perfils d'empleats, em va assegurar que "el problema no és la dutxa, és la mobilitat, la prevenció, adaptar la casa. Gent entrenada vigila molts factors amb aquesta activitat". També vaig considerar interessant conèixer la perspectiva dels clients, per la qual cosa vaig entrevistar dos pacients amb discapacitat que vivien a casa seva i havien contractat Buurtzorg. El relat de les pacients va coincidir amb el que coneixíem: "Abans era atesa per diverses persones i no hi havia continuïtat, (…) tampoc satisfacció. Ara rebo cures de qualitat, les infermeres entenen el meu dolor, la meva poca energia, com influeix la meva malaltia en el meu estat funcional".

I el tercer aspecte que s'ha de destacar és el relacionat amb la dimensió econòmica. Quan es va crear Buurtzorg, molta gent es va preguntar si era escalable atès que és un sistema “sense controls” que utilitza infermeres altament qualificades per a la cura bàsica. Després de 12 anys de creixement s'ha vist que la clau és capacitar els equips per evitar la gestió innecessària que no aporta valor i estalviar en despeses d'overhead  i en càrrecs de gerència intermèdia. I també que, como que són equips petits, el client coneix totes les infermeres i aquestes coneixen el client, per la qual cosa l'atenció requereix menys hores i suposa menys costos perquè es redueix el temps d'atenció domiciliària.

Aquestes tres característiques analitzades expliquen l'èxit i el creixement de Buurtzorg durant els darrers anys, èxit que es concreta en el fet de ser una de les empreses amb millors resultats quant a qualitat d'atenció i que durant quatre anys consecutius ha estat l'empresa més ben valorada pels seus empleats en tots els sectors d'Holanda. No obstant això, si parlem de resultats en salut, aquest aspecte ha estat més difícil de demostrar. Respecte a la fragmentació assistencial, s'ha aconseguit evitar pel que fa a la cura del pacient, atès que està garantida per aquests equips. Però la fragmentació a altres nivells, des del meu punt de vista, no s'ha pogut evitar perquè el pacient ha de continuar visitant els nivells assistencials que siguin necessaris.

I, per acabar, em quedo amb la frase de Jos de Blok en l'entrevista que vaig mantenir amb ell: "La idea principal és fer cures de qualitat i poder analitzar aquestes cures (…). I nosaltres hauríem d'evitar tenir a l'organització altres tipus de directius parlant de quina classe de regles cal posar, perquè les infermeres es poden dirigir totes soles".

Video de la conferència d'Iris Lumillo el 24 de maig de 2019 a la 6ª Jornada Anual "Right Care" de la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària.

VIDEO

--------
*Iris Lumillo és Doctora en Ciències Infermeres per la Universitat de Barcelona. Especialista en infermeria familiar i Comunitària. Treballa com a gestora de casos a la Unitat d'Atenció a la Complexitat de la SAP Dreta de la Gerència Territorial de Barcelona, Institut Català de la Salut. Vocal de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada