Decisions compartides, avaluar per avançar

Jordi Varela

Editor

L'avenç de les decisions clíniques compartides està sent quasi inapreciable i, per aquest motiu, caldria prestar atenció als resultats de l'assaig clínic del grup de recerca de Víctor Montori, avaluació que va ser duta a terme amb gairebé mil pacients amb fibril·lació auricular, els quals havien de decidir si volien prendre anticoagulants i, cas de fer-ho, quin triarien. A l'assaig, el grup de pacients d'intervenció van posar a prova un instrument de suport a les decisions compartides, mentre que el de control van seguir la via clínica habitual.

Un algoritme per ajudar els pacients a decidir si de debò volen prendre anticoagulants

A Anticoagulation Choice Decison Aid, Mayo Clinic ofereix un algoritme que pretén facilitar la comprensió de riscos als pacients amb l'objectiu de generar un clima de decisions compartides. Per il·lustrar les característiques de l'instrument, suggereixo imaginar el cas d'una dona de 70 anys diagnosticada de fibril·lació auricular i que, al mateix temps, és diabètica i hipertensa, per a la qual l'aplicació ofereix el següent gràfic, que donaria peu a que el metge digués una cosa del tipus: "D'acord amb el que sabem, de cada cent persones amb les seves circumstàncies, d'aquí a cinc anys, vuit hauran patit un ictus greu i setze un de lleu, però si accepta prendre anticoagulants, aquestes xifres baixarien a un ictus greu i set de lleus, o sigui que, si prenen anticoagulants, setze persones com vostè es podrien estalviar un ictus."

A continuació l'algoritme ofereix, també de manera gràfica, informació sobre els diferents tipus d'anticoagulants, però l'èmfasi recau a que la pacient comprengui que de cada cent persones de la seva tipologia que prenen anticoagulants, en els propers cinc anys, nou hauran d'anar a urgències per una hemorràgia, algunes d'elles fatals.

Una millora en la qualitat de l'atenció clínica

L'estudi esmentat ha demostrat que la decisió compartida millora la qualitat de la comunicació de l'acte assistencial i el grau de comprensió dels pacients sobre la fibril·lació auricular i l'eventualitat del tractament amb anticoagulants, aporta a més llum als conflictes en la decisió i millora la satisfacció per l'atenció rebuda. Una altra troballa és que la pràctica de la decisió compartida no va allargar la durada de les visites. 

Les avaluacions serveixen no només per validar els instruments de suport (decision aids), sinó també per calibrar expectatives en un entorn d'incerteses i riscos que acompanyen a cada decisió clínica que es pren.