divendres, 6 de febrer del 2015

Tests genètics: la informació és poder, però sempre és així?







El 20 de gener el President Obama va convocar els periodistes a la Casa Blanca i, de manera solemne, els va dir: "Avui els presento la iniciativa de la "Medicina de Precisió" que ens conduirà cap a la curació del càncer i de la diabetis i ens oferirà accés a la informació personalitzada imprescindible per a la nostra salut i la de les nostres famílies" (veure article de NEJM sobre la iniciativa). Amb aquest anunci, Obama es posa al capdavant d'un projecte de llarg abast que promourà que un milió d'americans ofereixin, per a usos científics, el seu material biològic, inclosa la seqüència genòmica, a més d'altres dades conductuals i clíniques. Aquesta nova orientació estratègica de la Casa Blanca aportarà grans quantitats de fons públics i privats als National Institutes of Health en la línia de la medicina personalitzada, o de precisió com els agrada dir ara. Aquesta és una opció lícita, tot i que crec que allunya l'administració nordamericana de les polítiques de salut comunitària, molt més properes als determinants de salut realment influents.





Tornant a la realitat, però en aquesta mateixa línia, els he triat un tweet de la Dra. Margaret McCartney, metge de família escocesa i referència habitual d'aquest blog (veure McCartney a les etiquetes). El tweet ens condueix a un article seu publicat al British Medical Journal on es fa ressò d'una campanya de l'empresa "23andMe" que ofereix tests genètics per 125 lliures amb el lema "El coneixement és poder" i el compromís d'oferir informació personalitzada sobre 100 característiques personals i condicions de salut. Com diu la Dra. McCartney, les persones que es facin el test genètic gaudiran d'una informació genuïna i nova. Però, com la gestionaran? Els proveïdors del test ofereixen coneixements addicionals per a la correcta interpretació dels resultats?

Segurament els resultats d'aquests tests genètics acabaran a la taula del metge de família i generaran una nova pressió per prescriure investigacions diagnòstiques influïdes per ells. I mentrestant això passa, ¿quan de temps haurem d'esperar per tenir una valoració del sobrediagnòstic induït?
Jordi Varela

Editor
en
Etiquetes: , , , ,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)