dimecres, 11 de febrer de 2015

La dinàmica hackathon arriba al sector de la salut


El International Journal of Technology Assessment in Health Care” publica un interessant article “Less noise, more hacking” sobre una metodologia elaborada pel Massachusets Institute of Technology (MIT) els darrers anys, “hacking medicine to accelerate health care”. A l’article es defensa que els esforços per desenvolupar nous productes i serveis en l’àmbit de la salut son encara costosos i lents, i que es necessiten noves estratègies i maneres de fer més eficients. ¿Us imagineu que ens ajuntem un centenar de persones amb perfils diferents: metges, infermeres, enginyers, programadors, dissenyadors, emprenedors, economistes, etc. i ens tanquem durant 48 hores seguides a treballar, sense parar, en diversos projectes innovadors; i no sortim del retir fins que no hem creat i venut les solucions als diversos problemes que s’han plantejat? Doncs, d’això en diuen els del MIT fer un “healthcare hackaton”.  El terme hackathon és un neologisme que combina dos termes: “hack” que aquí caldria interpretar com innovació ràpida i “athon” que ve de marathon, perquè es fa un llarg trajecte d’una tirada. Ja fa temps que es fan hackathons en àmbits tecnològics, i ara el MIT proposa un model de hackathon per promoure la innovació en salut.





 
El cas Santorino, un pediatre d’Uganda, és un magnífic exemple del que pot donar de si un bon hackathon. El Dr. Santorino, en el seu pitch inicial en un hackathon a Boston, va exposar la seva visió sobre la problemàtica dels nadons necessitats de reanimació respiratòria. Pocs minuts després, un enginyer, un emprenedor i un parell més de professionals ja s’havien unit al projecte del pediatre i, al cap de 48 hores, el primer prototip de AIR estava funcionant i era presentat a potencials inversors. AIR és un sistema format per un microprocessador integrat en una màscara amb l’objectiu d’ajudar a respirar nadons amb problemes. Aquell productiu cap de setmana va ser l’inici d’un projecte que s’ha convertit en una realitat com a producte i que permet reformular el model i l’entrenament de les habilitats que han de tenir els professionals que atenen nadons amb problemes respiratoris.

El “healthcare hackathon”, a banda de la seva concentració en el temps, es basa en aplicar tres principis bàsics: posar el focus en problemes ben identificats, desplegar la pol·linització creuada de disciplines, i iterar ràpidament en les idees. El model que barreja tècniques de design thinking i de open innovation en el fons el que diu és que es pot anar per feina i accelerar el treball conjunt multidisciplinari. A qui no vulgui perdre el tren ràpid de la innovació li toca posar-se les piles. Potser haurem de fer la versió mediterrània del hackathon.