dimecres, 4 de febrer de 2015

Antidigital o amb la màquina




La principal xacra que ens ha deixat la crisi ha estat unes taxes d'atur inacceptables. Els casos d'Espanya i Grècia són sens dubte els més dramàtics en el context de la Unió Europea, amb taxes de 23,7% i 25,8% respectivament, acompanyats de 8 països amb taxes superiors al 10% entre els que es troben Itàlia i França.

Les raons d'aquesta situació tenen diverses explicacions no necessàriament excloents. Els més optimistes advoquen per una explicació de cicle econòmic amb l'esperança que aquest canviarà quan es recuperi la demanda, mentre que els més pessimistes s'inclinen per pensar que hem entrat en una fase d'estancament duradora causa de la reducció de la taxa de creixement de la productivitat i que fins i tot estem en l'era de la "fi del treball" com va definir Jeremy Rifkin. Davant dels problemes és habitual observar dues actituds oposades i molt humanes: la recerca del culpable i la recerca de la solució.


La recerca del culpable

Fa 200 anys es va donar a Anglaterra el moviment ludita com a reacció a la introducció de la màquina de filar a la indústria tèxtil. El terme s'ha recuperat recentment rere el prefix "neo" per caracteritzar el moviment social d'oposició a la invasió tecnològica. A diferència del seu antecessor, el neoludisme és més subtil i no afronta el problema a cop de mall. L'estratègia neoludita passa per carregar sobre la màquina la responsabilitat dels problemes actuals i la desocupació és el gran aliat. La substitució de treball manual per treball automatitzat ha estat una constant en les últimes dècades, vegeu gasolineres o oficines de banca. L'automatització ha estat font de millora de la productivitat però també raó de la destrucció de llocs de treball en determinades indústries. Com l'esperit antidigital va a la recerca d'equipatge, està penetrant en l'estètica més de tendència. L'estètica hipster és la seva expressió més aguda.



La recerca de la solució

Hi ha una actitud alternativa que després del judici retrospectiu de la història ha resultat més pragmàtica: acceptar el canvi i buscar com evolucionar amb ell. Aquesta és la recepta al problema de la desocupació i la tecnologia que analitzen minuciosament Eric Brynjolfsson i Andrew McAfee a "Race against the machine" (2011). Els investigadors del MIT suggereixen que l'estratègia a seguir davant l'impacte disruptiu de la tecnologia digital passa per (1) accelerar i millorar la innovació a les organitzacions i (2) invertir en el desenvolupament del coneixement dels seus professionals. L'automatització afecta de manera directa els treballs més mecànics, més repetitius i menys creatius. No obstant això, el potencial humà es troba precisament en les àrees on els ordinadors són més febles, obrint un espai natural de simbiosi i col·laboració entre la persona i la màquina on explorar la multitud de millores que es poden introduir en la producció actual.

Els serveis sanitaris s'han vist poc afectats en termes d'ocupació per la introducció de tecnologia en comparació amb altres sectors. La producció de salut és de difícil automatització convertint l'àmbit sanitari en lloc propici per a la col·laboració persona-màquina. Seguint les pautes Brynjolfsson i McAfee, la creació d'espais per a la innovació sanitària i la inversió en el desenvolupament de les nostres capacitats són dos camins complementaris per a l'aprofitament del potencial humà i tecnològic i, orquestrat amb intel·ligència, l'ocasió per crear noves oportunitats de activitat i ocupació.

Videoepíleg: la fórmula pot ser també "problema + culpable = solució"